El retorn de Hillary Clinton

Va perdre la guerra electoral contra Donald Trump però Hillary Clinton demostra que no està disposada a deixar de presentar batalla. Aquest divendres l'excandidata demòcrata ha ofert per tercera vegada en la seva vida el discurs de graduació a Wellesley, la progressista universitat per a dones on es va graduar en Ciències Polítiques el 1969, i ha fet una aplaudida intervenció on ha criticat, amb força però no sense humor, Trump i les seves polítiques. En mitja hora Clinton no ha deixat passar l'ocasió de riure's de si mateixa però ha aprofitat, sobretot, per arengar les joves a seguir lluitant i llançar un missatge d'optimisme.

Sense esmentar en cap moment Trump pel nom, Clinton ha fet un retrat demolidor del que ha representat la victòria del seu rival. S'ha centrat particularment en la proposta de pressupostos presentada aquesta setmana, uns comptes que plantegen retallar 3,6 bilions de dòlars de la despesa federal en una dècada desmantellant molts programes socials. L'exsecretària d'Estat ha qualificat aquesta proposta d'“atac de crueltat inimaginable als més vulnerables” i ha declarat: “És una estafa, ni tan sols ho amaguen”.

Aquesta denúncia, no obstant, no s'ha limitat a un acte concret de Trump. Ha denunciat l'“assalt frontal a la veritat i la raó” que es viu amb l'actual Administració, la negació de la ciència, la propagació de teories conspiratòries com el 'pizzagate' i l'encoratjament de “la divisió en un moment en què necessitem unitat”. Ha comparat la situació amb les de règims autoritaris, assegurant que “quan la gent al poder s'inventa els seus propis fets i ataca els que els qüestionen poden marcar el principi de la fi d'una societat lliure”. “Si els nostres líders menteixen sobre els problemes que afrontem, no els solucionarem mai”, ha dit també Clinton, que ha alertat que s'està “minant la confiança al Govern, cosa que alimenta més cinisme i més ràbia”.

IRONIA I HUMOR

Bona part del discurs i de les crítiques, Clinton els ha fet amb generoses dosis d'ironia. Ha recordat el seu primer discurs a Wellesley, el 1969, i la ràbia dels seus companys de graduació aleshores amb “un home la presidència del qual acabaria en desgràcia pel seu 'impreachment' per obstrucció de la justícia després d'acomiadar la persona que dirigia la investigació sobre el Departament de Justícia”. Parlava, aparentment, de Richard Nixon, però les rialles i aplaudiments demostraven que a ningú se li escapava la referència a Trump, sobre el quak ronda l'ombra de l''impeachment', especialment després d'haver destituït el director de l'FBI, James Comey, enmig de la investigació del 'Russiagate'.

Amb aquest mateix humor punyent ha denunciat la propagació de les notícies falses i els “fets alternatius” o l'obsessió de Trump amb les xifres d'assistència als seus actes. I també ha buscat el somriure al riure's de si mateixa i de la seva derrota. “Les coses no han sortit com planejava”, ha reconegut, abans de presentar la seva vida actual com una de poblada amb feines comunes com “passar temps amb la família, llargues passejades per boscos, ordenar armaris...”, una llista que ha tancat amb el 'punch' còmic: “No mentiré, el chardonnay ha ajudat una mica”.

APODERAMENT

Notícies relacionades

Diputats britànics demanen la retirada efectiva dels títols del príncep Andreu

Juan Manuel Santos, expresident de Colòmbia: "Trump pressiona el règim de Maduro perquè negociï la seva sortida o es trenqui"

A Wellesley, on també va oferir el discurs de graduació el 1992, Clinton ha volgut deixar així mateix un missatge d'apoderament a les noves titulades. “No heu creat les circumstàncies actuals, però teniu el poder de canviar-les. No deixeu que ningú us digui que la vostra veu no importa”, els ha dit, advertint-les també que toparan amb els que intentin frenar-les i menysvalorar-les, potser cridant-los “dones canalles”, l'insult que li va llançar a ella mateixa Trump en un debat i que immediatament moltes dones van reconvertir en una reivindicació.

Clinton s'ha acomiadat cridant les graduades a l'educació, la intel·ligència i la lluita, recordant que “la feina no s'acaba mai”, i s'ha declarat “optimista sobre el futur”.