Això és el que ha passat quan en el minut de silenci a Manchester, una noia arrenca a cantar "Don't look back in anger"
La cançó d'Oasis es converteix en l'himne dels habitants de la ciutat, commocionats per l'atac
zentauroepp38601294 people stop to observe a minute s silence in st ann s square170525151357 /
Emocionada, la multitud congregada a la plaça St. Ann de Manchester guardava un minut de silenci en homenatge a les víctimes de l'atemptat d'aquest dilluns. De sobte, una jove que portava un gran ram de flors grogues ha començat a cantar "Don't Look Back in Anger" (Pot traduir-se com "No miris enrere amb ira" o "No tinguis rancor"), una mítica cançó d'Oasis, el grup format pels germans Gallagher.
Goosebumps! The amazing moment Manchester crowd joins in with woman singing Oasis - Don't Look Back in Anger after minutes silence pic.twitter.com/Cw4mOq8yde
— Josh Halliday (@JoshHalliday) 25 de mayo de 2017
De seguida, inspirada pel missatge d'esperança pel futur de la cançó, la multitud s'ha sumat a la noia convertint la cançó en un himne, sobretot la tornada: "And so Sally can wait, she knows it's too late as we're walking on by/ Her soul slides away, 'But don't look back in anger', I heard you say. (I així, Sally pot esperar, sap que és massa tard quan ens creuem sense parar-nos. La seva ànima desapareix, però no miris enrere amb fúria, et vaig escoltar dir".
After the minute's silence in St Ann's square, a quiet, spontaneous rendition of Don't Look Back in Anger broke out in the crowd #Manchester pic.twitter.com/zS97nhD7Dv
— Daniel Hewitt (@DanielHewittITV) 25 de mayo de 2017
- Futbol Florentino tindrà rival a les eleccions del Real Madrid: Enrique Riquelme prepara els avals per presentar la seva candidatura
- EUA Trump publica a 'Truth Social' un mapa de Veneçuela com l'estat número 51
- La Portada d'El Matí de Catalunya Ràdio Ridícul estratosfèric de Florentino Pérez
- Combustibles Preu de la gasolina i el dièsel avui, 13 de maig a Espanya per la Guerra de l’Iran: baixa el dièsel i es manté la sense plom 95
- Entrevista Pablo Alborán «Compondre és un exorcisme total»
