La festa de Macron, entre Napoleó i Mitterrand

Va ser una posada en escena majestàtica, cuidada fins a l'últim detall, per al que no vol ser un “president normal” i que ja ha deixat una imatge per a la història, plena de simbolisme. Sota els acords de l'Himne de l'Alegria –l'europeu–, Emmanuel Macron va fer la seva entrada a la plaça del Carrusel del Louvre, travessant l'Arc de Triomf que va fer aixecar Napoleó per acabar a l'escenari instal·lat davant la piràmide de vidre que va fer edificar François Mitterrand. Difícil de condensar tant significat en tan poc temps.

A les 10.30 de la nit, la novena simfonia de Beethoven va fer emmudir la plaça del Carrusel del Louvre. Van ser tres minuts que van tallar la respiració als milers de persones que es van deixar portar per la solemnitat del moment: Macron, dirigint-se sol i a peu, lentament, cap a la tribuna en què anava a dirigir el seu primer discurs als francesos. Només una imatge en la memòria, i dels més grans: la de Mitterrand avançant sol cap al Panteó l'1 de maig de 1981.

AMB LA MÀ AL COR

Ja a la tribuna, la il·luminada piràmide del Louvre darrere, braços aixecats al cel i les seves primeres paraules: “Gràcies a vosaltres, els meus amics, ho heu fet, França ho ha fet” i un emotiu discurs de 13 minuts ple de promeses que va acabar amb un inusual “Us serviré amb amor”.  Va aparèixer llavors la seva dona, Brigitte, i la família d'aquesta que ell ha convertit en seva: els seus tres fills i els seus set nets. Tots junts van entonar llavors 'La Marsellesa'. Macron, amb la mà al cor.

Notícies relacionades

Macron promet defensar França i Europa després de guanyar Le Pen

Hollande i Macron, junts en el primer acte oficial del president electe

L'elecció de la plaça del Louvre per a la celebració de la festa no va ser comunicada fins divendres. El seu equip ho va justificar així: un “lloc neutral” per al president que diu que “no és de dretes ni d'esquerres”. No servia doncs la Concorde –on van celebrar els conservadors Jacques Chirac i Nicolas Sarkozy- ni tampoc la Bastilla, on va celebrar François Hollande i associada als grans actes de l'esquerra.

El moment Macron va ser l'únic solemne d'una vetllada que va tenir molt de festa: música, 'dj' locals per animar una audiència més festiva que polititzada, feliç però continguda, i Cris Cab, músic nord-americà enviat per Barack Obama, segons va anunciar l'‘speaker’ que durant més de tres hores va animar la trobada. En la majestuosa plaça del Louvre, l'equip de Macron va posar en marxa una superproducció americana en què no va faltar la ‘grandeur’ francesa.