Batalla acarnissada de Macron i Le Pen per atraure's el vot dels perdedors de la mundialització

El front republicà que va sortir al carrer l’1 de Maig del 2002 per aixecar un mur contra el Front Nacional de Jean-Marie Le Pen no es va repetir ahir amb la mateixa intensitat. Llavors, es van mobilitzar 1,3 milions de francesos. Quinze anys després, els sindicats van desfilar desunits en un país fracturat i als carrers es van manifestar 142.000 persones.

    A París, la Confederació General del Treball, Força Obrera i la Federació Sindical Unitària van apel·lar a frenar Marine Le Pen a la segona volta de les eleccions presidencials que es disputaran diumenge que ve, però sense demanar obertament el vot per a Emmanuel Macron. Els electors d’esquerra no volen elegir entre «la pesta i el còlera», entre Le Pen, «la racista» i Macron, «el banquer».

    L’una i l’altre van establir ahir una acarnissada batalla dialèctica, deixant patent que representen una visió antagònica del país. Un nacionalisme de caràcter populista per a una França tancada en si mateixa contra un liberalisme reformador en una França oberta i europeista.

    Al parc d’Exposicions de Villepinte, a la perifèria nord de París, la candidata ultradretana va celebrar un gran míting amb aires de final de campanya davant 10.000 seguidors. Desposseïda del cognom i de les sigles del partit fundat pel seu pare per presentar-se com la candidata de tots els francesos, Marine Le Pen va atacar durament Macron.

CANDIDAT DE LA CASTA / La ultradretana va qualificar el seu adversari de candidat de «les finances, de l’arrogància i dels diners», el representant de la «casta», de l’«oligarquia» i de la «continuïtat» del mandat de François Hollande.

    «Avui l’adversari del poble francès té un nom, una cara, un partit i presenta la seva candidatura. Es diu Emmanuel Macron», va dir Le Pen, apel·lant a aixecar un mur en contra seu. «No li doneu un sol vot a Macron», va arengar, donant la volta a la tradicional consigna del front republicà.

    Criticant la desregulació i la mundialització «salvatge» que, a parer seu, encarna Macron, Le Pen es va erigir com la candidata de «la França que s’aixeca d’hora», la dels obrers amenaçats per l’atur i la deslocalització empresarial.

    Un discurs virulent per atraure’s el vot, o almenys fomentar l’abstenció, de l’electorat de l’esquerrà Jean-Luc Mélenchon, l’única consigna del qual ha sigut no votar pel Front Nacional.

    Amb una calculada ambigüitat orientada a seduir els votants del conservador François Fillon, Le Pen va moderar la seva proposta d’abandonar la Unió Europea (UE) i la moneda única, esmentant només una vaga negociació amb Brussel·les per recuperar la sobirania francesa.

    Emmanuel Macron li va respondre hores després en un altre gran míting celebrat a París. L’exministre d’Economia va carregar contra els valors que encarna el Front Nacional, reenviant a la seva contrincant als orígens d’una formació racista i xenòfoba que posa en perill, va dir, els valors democràtics.

Notícies relacionades

França es conjura contra l'extremisme de cara al duel Macron-Le Pen

Zidane diu que s'ha d'"evitar" la victòria de Le Pen a França

    «El 7 de maig es decidiran no només els pròxim cinc anys, sinó probablement les pròximes dècades del país», va dir davant uns 12.000 simpatitzants. Macron va invocar de manera reiterada un «esperit de resistència» per conjurar els perills d’una victòria de Le Pen.

    El candidat centrista va criticar que l’estratègia de Le Pen consisteixi a «atiar l’odi, a instrumentalitzar la còlera dels desafavorits i a fomentar la divisió». «Un Front Nacional que està a l’aguait des de fa temps per treure partit de l’enfonsament del sistema. El partit anti-França», va continuar Macron. Conscient que molts electors es veuen temptats per l’abstenció va fer alguns gestos de complicitat a l’esquerra, als que critiquen el seu programa reformista, garantint que mantindrà una actitud dialogant, i va prometre que canviarà la directiva europea sobre treballadors desplaçats. No obstant, el candidat d’En Marxa! no va cedir a la petició llançada pel líder de la França Insubmisa de renunciar a la flexibilització del mercat laboral.