La Turquia que ve

La ressaca electoral a Turquia podria durar fins al 2034: amb el paquet de 18 reformes constitucionals aprovades aquest diumenge en referèndum, el president turc, Recep Tayyip Erdogan, podria governar el país fins a aquest any.

    El plebiscit, interpretat en clau de suport o rebuig al mateix líder, va comptar amb l’oposició del 48,6% dels votants, un resultat menys contundent del que volia Erdogan. Però les autoritats turques s’han afanyat a dir que això no es tradueix en una falta de suport al mandatari i que no hi haurà eleccions anticipades. N’hi haurà quan el cap d’Estat va dir, després de conèixer la victòria del sí aquest diumenge: el 3 de novembre del 2019. I és llavors quan començaran a aplicar-se les reformes més sensibles: la supressió del càrrec de primer ministre, la transformació de iure del país en una república presidencialista, l’ampliació del nombre de diputats de la Gran Assemblea Nacional i la capacitat del president de legislar a cop de decret executiu en temes no regulats per llei o d’elaborar els pressupostos, entre altres.

    Perquè la Turquia que ve està confeccionada a mida del seu propi sastre: l’actual president turc. A partir del 2019, Erdogan podrà ser candidat, però no a la reelecció, sinó a un primer mandat de cinc anys, ja que, amb les noves normes, el comptador presidencial es col·locarà a zero. Si s’imposés en els comicis d’aquell any i el 2024 (el seu desig és estar el 2023 en el poder per celebrar com a president el centenari de la fundació de la república), el seu mandat arribaria fins al 2029 de manera legal. A més, una provisió preveu un supòsit pel qual, si el Parlament convoca eleccions anticipades, el president en el càrrec pot tornar a ser candidat. I al celebrar-se els comicis legislatius i presidencials a la vegada, és molt possible que els dos òrgans pertanyin al mateix partit.

    Aquest últim punt és una de les reformes que sí que es podran posar en marxa des d’ara mateix: la possibilitat del cap de l’Estat –fins ara una figura suposadament imparcial– de pertànyer a un partit polític. La setmana passada, el primer ministre, Binali Yildirim, va indicar que, si guanyava el sí, «potser» invitaria Erdogan a tornar-se a unir al governamental Partit de la Justícia i el Desenvolupament, que ell mateix va cofundar el 2001.

Influència sobre la justícia

Notícies relacionades

Europa gira l'esquena al referèndum d'Erdogan

Kenizé Mourad: "Erdogan és el feixisme total"

Una altra de les esmenes que començarà a ser una realitat en els pròxims 30 dies és la reducció del nombre de membres del Consell Suprem de Jutges (l’equivalent al Consell General del Poder Judicial) de 22 a 13, sobre la designació dels quals el president tindrà una gran influència. Així mateix, per frenar el pes de l’Exèrcit sobre la vida civil, se suprimiran els dos jutges militars del Tribunal Constitucional, i es reduirà el seu nombre a 15.

    Les autoritats turques argüeixen que aquests canvis donaran més estabilitat al país, mentre que els opositors detecten la clara absència d’un sistema que posi fre al que temen que serà una «superpresidència».