Europa gira l'esquena al referèndum d'Erdogan

“Un terreny de joc desnivellat”. Així han descrit el procés de diumenge passat els observadors electorals de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) desplaçats a Turquia amb motiu del referèndum. El seu informe preliminar de conclusions ha adoptat un to més dur que el text publicat abans de la votació. «Els votants no van comptar amb informació imparcial sobre els aspectes clau de la reforma i les organitzacions de la societat civil no van poder participar-hi –indica el document emès ahir, dilluns.

Sota l’estat d’excepció posat en marxa després del fallit cop d’Estat del juliol del 2016, es van restringir les llibertats fonamentals essencials per a un autèntic procés democràtic». Un estat d’excepció, per cert, que es prolongarà almenys tres mesos més, segons es va anunciar ahir.

El text abunda en les limitacions sofertes per la campanya del 'no' i en la tèrbola atmosfera creada per l’acomiadament de milers de persones en la purga que va seguir el motí. L’OSCE

concedeix que «els aspectes tècnics del referèndum van estar ben administrats i la jornada electoral va procedir correctament», però lamenta «canvis d’última hora en el procés d’escrutini», motiu de protesta per part de l’oposició. “«La Comissió Electoral va emetre, avançat el dia, instruccions que van canviar de manera significativa el criteri de validesa, minant una important salvaguarda i contradient la llei», apunta l’informe. A aquesta irregularitat s’agafa l’opositor Partit Republicà Popular (CHP, socialdemòcrata laic, i que va fer campanya pel no) com a una taula de salvació. El CHP considera un escàndol que la Comissió Electoral acceptés com a vàlides les paperetes sense segell oficial a meitat d’escrutini. Per això ha avançat que presentarà les irregularitats davant el Tribunal Constitucional i el Tribunal Europeu de Drets Humans. Almenys 2.000 persones van sortir a protestar ahir pels carrers d’Istanbul i també hi va haver manifestacions a Ankara.

DURA RESPOSTA D'ANKARA

El Govern turc no va trigar a respondre a l’OSCE. El Ministeri de l’Interior va qualificar d’«inacceptables» aquestes al·legacions, va lamentar «les acusacions motivades políticament» de l’informe i va enviar un encàrrec a l’organització: el 85% de participació «podria servir d’exemple per a altres estats membres de l’OSCE». «No farem mai cas dels informes que facin. Que diguin el que vulguin», va clamar el president, Recep Tayyip Erdogan.

Amb l’ambient extremadament enrarit, diferents líders de la Unió Europea (UE) es van pronunciar amb prudència i van advocar pel diàleg entre les dues Turquies. Aquest va ser el cas de la Comissió Europea, que va manifestar: «A la vista del resultat del referèndum i les profundes implicacions de les esmenes constitucionals, fem una crida a les autoritats turques a buscar el consens nacional més ampli possible per a la seva posada en marxa».

LA PENA DE MORT I LES RELACIONS AMB LA UE

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

El missatge es va repetir entre els líders d’Alemanya i França. També el ministre espanyol d’Exteriors, Alfonso Dastis, va desitjar que les reformes es posin en marxa «de la manera més consensuada possible per evitar divisions en el poble turc». Per la seva part, el primer ministre danès, Lars Lokke Rasmussen, va expressar la seva estranyesa per «veure la democràcia reduir la democràcia».

Des de les institucions europees, a més, es va deixar caure que amb aquests canvis avaluaran les possibilitats de Turquia com a país candidat a l’adhesió. Unes possibilitats que descarrilarien completament si es reintrodueix la pena de mort al país, com Erdogan ha insinuat repetidament. Ankara creu que és moment de reavaluar les seves relacions amb la UE, per la qual gran part de la població no sent simpatia. El president va tornar a prometre ahir un referèndum per a cadascuna de les dues qüestions.