Mercat d'esclaus a Líbia

El forat negre en què s'ha convertit Líbia després de la desaparició de Muammar Gaddafi és un calaix de sastre per a tota mena d'atrocitats. L'última, documentada per l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM) -l'agència de les Nacions Unides per als moviments migratoris-, constata pràctiques pròpies d'un altre segle. Diversos testimonis recollits per l'OIM expliquen com els immigrants subsaharians que arriben a Líbia amb la intenció d'embarcar-se cap a Europa són venuts i comprats al mig del carrer en mercats d'esclaus. S'estan pagant entre 500 i 300 euros per persona.

Travessar part de l'Àfrica per arribar a Líbia, actualment punt de partida de la principal ruta migratòria cap a Europa, és un camp de mines per als milers de persones que fan aquest viatge. La situació al país nord-africà, sumit en el caos i el desgovern, és camp adobat per a tota mena d'abusos i tortures portats a terme per màfiesabusostortures que campen en total llibertat. El portaveu de l'OIM Joel Millman explica que disposen de testimonis d'immigrants retornats als seus llocs d'origen que expliquen com en petits pobles de la ruta del desert, com és el cas de Sahba, es mercadeja amb persones a plena llum del dia al carrer.

Mitjançant tota mena d'enganys -segons el portaveu de l'OIM-, les màfies 'segresten' immigrants que ja han pagat pel trajecte fins a Líbia. Ja en mans dels seus captors, són traslladats fins a poblacions com Sahba, on són venuts a ciutadans libis. L'OIM disposa del testimoni d'un senegalès, que s'ha pogut escapar després de diversos mesos en captivitat, que explica l'existència de mercats d'esclaus. "Immigrants subsaharians estaven sent venuts i comprats per libis", va explicar el testimoni -de qui es manté l'anonimat per motius de seguretat- al membre de l'OIM. "Vaig ser comprat i, posteriorment, traslladat a la meva primera 'presó', una casa privada on més d'un centenar d'immigrants estaven retinguts", va explicar el testimoni.

RESCAT

Una vegada retinguts, segons el mateix testimoni, els immigrants s'enfronten a diferents possibilitats. Alguns són obligats a posar-se en contacte amb les seves famílies per demanar un rescat. Mentre estan al telèfon, els peguen perquè els familiars es puguin fer una idea de la delicada situació en què es troben. En el cas del testimoni senegalès, va demanar a la seva família la quantitat equivalent a 480 dòlars impossibles d'assumir. Va ser venut per segona vegada a un altre ciutadà libi que encara demanava més diners; l'equivalent a 970 dòlars. El testimoni ha posat en coneixement de l'OIM que els diners havien de ser abonats a través de Western Union o Money Gram a nom d'Alhadji Balde, ubicat a Ghana.

L'home senegalès va aconseguir una part dels diners i, per suplir la resta, va treballar com a intèrpret per als seus captors. "Explica condicions sanitàries espantoses", explica el portaveu de l'OIM Joel Millman, que afegeix: "Menjaven una vegada al dia i, en ocasions, se'ls deixava morir d'inanició". Si morien o eren alliberats, "els segrestadors tornaven al mercat per reemplaçar-los", va explicar el testimoni.

ESCLAVES SEXUALS

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

En el cas de les dones, la pràctica de compravenda és idèntica però el destí són cases particulars on són tractades com a esclaves sexuals abocades a la prostitució. Una altra testimoni ha explicat a l'OIM que va ser retinguda en una mena de magatzem a prop de la ciutat líbia de Misrata per segrestadors somalis i sotmesa a violacions i tortures físiques. El seu marit, que ja havia aconseguit arribar al Regne Unit, ha arribat a pagar la xifra equivalent a 7.500 dòlars i ara tornen a exigir un segon pagament.

El director d'Operacions i Emergències de l'OIM, Mohammad Abdiker, que acaba de tornar de Líbia, assegura que ha tingut accés a casos "horrorosos". "Els immigrants que cauen en les xarxes de traficants fan front, sistemàticament, a malnutrició, abús sexual, fins i tot assassinats", assegura Abdiker, que afegeix: "Tenim constància que l'any passat 14 immigrants van morir en emplaçaments com els descrits en un sol mes de malalties i malnutrició". "Ens estan explicant que hi ha fosses comunes al desert", finalitza.