L'home més vell del món és un refugiat sirià de 114 anys

Al desert de Jordània, a només 15 quilòmetres de la frontera amb Síria, l’emblemàtic camp de Zaatari acull gairebé 80.000 refugiats. Tots són sirians, fugits sense excepció de l’infern de la guerra al seu país, al qual no saben si algun dia podran tornar. Entre ells llangueix un venerable home gran, Youssef AbdulRuhman. La seva esperança i la seva memòria, irremeiablement, es van esvaint amb el pas del temps. Al gener va complir 114 anys i és, segurament, l’home més longeu del món.

    

La història de Youssef, que comparteix habitacle amb la seva filla Nejmeh i el seu net Ahmad, va sortir a la llum el febrer del 2016, quan l’Agència de l’ONU per als Refugiats va divulgar un vídeo sobre l’«home més vell de Zaatari». Youssef tenia aleshores 113 anys. El mes següent, el Guinness World Records va certificar que el més longeu del planeta era Yisrael Kristal, un supervivent d’Auschwitz de 112 anys, nascut a Polònia el 15 de setembre de 1903, el mateix any que Youssef, encara que vuit mesos més tard.

    

Un any després, aliè a aquest debat, Youssef sobreviu a la cabanya metàl·lica que els van assignar, postrat al seu llit, acompanyat dia i nit per la seva estimada Nejmeh. La seva salut és fràgil, i encara que no té diagnosticada cap malaltia, quatre anys d’exili forçat han fet efecte en el seu feble cos. En els últims mesos, ha perdut la capacitat auditiva i amb prou feines es pot moure. «En l’últim any la salut del meu pare s’ha deteriorat molt. Abans podíem anar a l’hospital, però ara és impossible, i els metges només venen a visitar-lo cada quatre o cinc mesos», explica Nejmeh a EL PERIÓDICO via telefònica.

   

HISTÒRIA VIVA DE SÍRIA

 El llibre de família de Youssef Abdul-Ruhman Abu Saloa certifica que va néixer l’1 de gener de 1903 a Inkhil, a la governació de Daraa. Tota la seva vida ha transcorregut paral·lela a la història de Síria. El 1918, quan tenia 15 anys, tropes àrabs liderades per l’emir Faissal van capturar Damasc i van posar fi a 400 anys de domini otomà. Als 43, Youssef va veure proclamar la independència del seu país. La revolució siriana i l’actual guerra civil van esclatar quan ja era un avi centenari.

Els records es difuminen, però hi ha dates que Nejmeh i el seu pare no oblidaran. L’exili de Youssef va començar el 6 d’abril del 2013, quan va accedir amb desgana a escapar de Daraa cap a Jordània per l’agreujament dels combats i els bombardejos. «No volia fugir de casa seva, però temia que ens segrestessin a mi i al meu fill o fins i tot que em violessin», confessa avui Nejmeh, de 47 anys, que des que va enviudar no s’ha separat ni un instant del seu progenitor.

 

   «No ens hauríem pensat mai que una guerra com aquesta podria esclatar a Síria, i que acabaríem aquí», diu Nejmeh, asseguda a terra al costat del seu pare. A Daraa, afegeix, «la nostra vida era senzilla i feliç. El meu pare era comerciant, tenia una botiga de roba, i també treballava en l’agricultura». D’aquella felicitat només queden records íntims: el casament del seu fill, el naixement del primer net després de vuit netes, quan va néixer Ahmad, que ja en té 18 i té cura d’ell amb Nejmeh...

  

  A Zaatari, en canvi, la vida no és com a Daraa. Allà Youssef era el patriarca d’una extensa família de tres fills, 20 nets i més d’un centenar de parents. La guerra els va obligar a fugir, i molts ara estan a Alemanya, Suècia o Canadà. A Zaatari n’han quedat uns quants, els que de tant en tant visiten l’avi a la seva caravana.

  

 Com ha aconseguit Youssef viure tants anys és una cosa que ni els seus propis familiars s’expliquen. Segons la seva filla, ell ho atribueix al menjar sa, l’oració i el tabac. Sempre va ser un fumador empedreït. Encara ho és. «No ho hauria de fer, però me’ls demana, i li segueixo donant dos o tres cigarrets al dia. A part, li encanta menjar fruita i, sobretot, el menjar tradicional sirià. Solia resar molt a Síria, i ho segueix fent aquí, encara que no pugui anar a la mesquita», explica Nejmeh.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

  

 La filla de Youssef prefereix no parlar de la guerra, tampoc de Baixar al-Assad. Youssef només vol estar amb la seva família, i somia que algun dia s’acabi aquesta maleïda tragèdia i tots puguin tornar. «Aquest és el seu únic desig: veure el final de la guerra i tornar a la seva pàtria», afirma Nejmeh. Per si no ho aconseguís, Youssef li va fer prometre que l’enterraran a Xiekh Maskin, la seva llar dels últims anys. Allà reposarà finalment aquest símbol del poble sirià i de tots els refugiats, potser també de la mateixa humanitat, abandonada per ella mateixa.