11 d’ag 2020

Anar al contingut

TERROR GLOBAL

Terroristes de casa

El britànic Khalid Masood, autor de l'atemptat de Londres, repeteix el patró dels atacs comesos últimament en territori europeu

Begoña Arce Josep Saurí

Cinc persones es debaten a l’hospital entre la vida i la mort. / ATLAS VÍDEO

Ni en deserts remots ni en muntanyes llunyanes, com deia l’expresident Aznar. Khalid Masood va néixer fa 52 anys al comtat de Kent, al sud-est d’Anglaterra, i vivia a Birmingham (centre), a tot just dues hores i mitja en cotxe de Londres. Havia sigut condemnat per agressions i tinença d’armes, i en algun moment, anys enrere, l'MI5 –el servei d’intel·ligència interior britànic– l’havia arribat a vincular a l’«extremisme violent». Però quan dimecres va ser abatut després d’haver-se abalançat amb un cotxe llogat sobre la multitud al pont de Westminster i apunyalar un policia, ni tan sols apareixia a la llista de 3.000 persones susceptibles de cometre un acte terrorista de què disposa l’MI5, segons el diari 'The Guardian'. L’Estat Islàmic (EI) es va atribuir ahir l’atemptat, que va causar quatre morts (després de la mort ahir a la nit d’un dels ferits), entre ells una dona britànica d’origen gallec.

La policia britànica va llançar ahir diverses operacions i registres en diferents punts del país, principalment a Birmingham, on van ser detingudes set persones. Una altra va ser arrestada a Londres. Totes estan acusades de preparar actes terroristes. Mentrestant, la commocionada capital britànica mirava de recuperar la normalitat i la Cambra dels comuns reprenia la sessió abruptament interrompuda dimecres. «El Regne Unit no té por», va proclamar la primera ministra, Theresa May.

TERRORISME ‘LOW COST’

Por potser no és el terme adequat, però les paraules del ministre de Defensa, Michael Fallon, a la BBC denotaven una evident intranquil·litat: «Aquest tipus d’atacs de llop solitari, usant elements de la vida quotidiana, un vehicle, un ganivet, són molt més difícils de prevenir», va admetre. «A més a més, ens enfrontem a un enemic que no presenta exigències ni pren ostatges, sinó que simplement vol matar tanta gent com pugui», va afegir.

Plou sobre mullat. Per començar, l’autor de l’atac era natural de la UE, tant com ho eren majoritàriament els dels atemptats de París i Brussel·les, o com els del 7-J al mateix Londres. El terrorista que va llançar un camió contra la multitud a Niça, fet que va acabar amb la vida de 86 persones, era tunisià però tenia residència legal a França. I també era francès el protagonista d’un altre confús incident, ahir mateix, a la ciutat belga d’Anvers. Res que es pugui prevenir amb un veto migratori o no deixant pujar ordinadors als avions. I les últimes accions d’aquesta mena –Niça, Berlín, Orly, aquesta– consagren uns mètodes operatius dirigits a causar el màxim mal possible amb infraestructura i planificació mínimes –ja hi ha qui parla de terrorisme low cost–, i per tant gairebé impossibles de detectar. Individus residents a la zona, sense desplaçaments sospitosos; sense vincles directes amb l’EI, radicalitzats sovint a casa a través d’internet; i que no fan servir armes de foc, subjectes a estricte control a Europa, sinó un ganivet o un cotxe.

LA DOCTRINA

La doctrina la va establir al seu dia un capitost de la propaganda de l’EI, Abu Mohammad a l’Adnani, abatut el mes d’agost passat. El setembre del 2014, va fer una crida als «soldats del Califat» a matar policies, militars o civils als països de la coalició que lluita contra l’EI a Síria i l’Iraq: «Si no podeu fer esclatar una bomba o disparar una bala, procureu trobar-vos sols amb un infidel francès o americà i esclafeu-li el cap amb una pedra, apunyaleu-lo, atropelleu-lo amb el vostre cotxe, tireu-lo per un penya-segat, estranguleu-lo, enverineu-lo».

En qualsevol cas, el debat sobre com reforçar la seguretat és inevitable després d’un atemptat. Aquesta vegada se centra en el fet de si la policia hauria de comptar amb més agents armats, atès que el policia que va morir no ho estava. De fet, només el 5% dels policies britànics porten armes de foc. Després dels atemptats de París, la policia londinenca va anunciar que augmentaria en 600 la xifra d’agents armats, per arribar als 2.800 d’un total d’uns 31.000. La diputada Theresa Villiers va proposar ahir armar tots els policies «que custodien llocs que puguin interessar als terroristes, com el Parlament o els aeroports».

«Les mesures de seguretat a la Cambra dels comuns seran lògicament revisades», va dir per la seva part Fallon, tot i que no sense assenyalar que «el Parlament no pot tancar-se hermèticament, els visitants van i venen i està bé així, és la casa de la democràcia».

PREGUNTA A L’AIRE

La policia britànica afirma haver frustrat en els últims quatre anys fins a 13 plans d’atemptats similars a les massacres de París i Brussel·les. L’intercanvi d’informació amb els serveis d’espionatge britànics i estrangers funciona, sosté. Així mateix, assegura que constantment actualitza les seves tàctiques per adaptar-se a les noves amenaces. Tot just tres dies abans de l’atac, va organitzar un simulacre de resposta al segrest d’un vaixell turístic al Tàmesi. Però tot això no és suficient, com explicava el mateix dimecres a Brussel·les la plana major de la lluita antiterrorista de la UE, en l’aniversari dels atemptats a la capital belga. «L’amenaça continua. Intentar reduir-la és un treball difícil i a llarg termini. Però crec que estem en millor disposició que fa un any», deia el comissari europeu de Seguretat, el britànic Julian King, alhora que, en una trista paradoxa, començaven a arribar notícies del que havia passat a Londres.

«¿Com és possible que joves que van créixer aquí i a qui se’ls van oferir oportunitats li girin l’esquena a la societat?», es preguntava per la seva part el ministre belga d’Interior, Jean Jambon, en aquell mateix acte. No consta que la pregunta obtingués resposta.