Irlanda del Nord s'hi juga la pau, amb el 'brexit'

Diuen que a Belfast les oficines de correus s’han quedat sense impresos per sol·licitar el passaport de la República d’Irlanda. El nombre de residents a Irlanda del Nord que volen conservar així la ciutadania europea quan el Regne Unit consumi el brexit supera tots els rècords. Inundat de peticions, el Ministeri d’Afers Estrangers a Dublín ha recordat en un comunicat que hi ha temps. Almenys durant dos anys més, els britànics seguiran sent ciutadans de ple dret de la UE. «No és urgent sol·licitar un passaport irlandès en aquest moment», asseguren al ministeri.

La preocupació al nord de l’illa es tal que (les coses que arriben a passar) el líder unionista Ian Paisley Júnior ha arribat a suggerir als seus votants que tramitin el passaport de la república. «Si hi ha gent que pot tenir un segon passaport i amb això aconseguir alguns beneficis, per què no demanar-lo. Em sembla bé», ha afirmat. El diputat, fill del difunt reverend Ian Paisley, és una figura del Partit Democràtic Unionista (DUP), la formació que ha lluitat a sang i foc durant dècades contra els nacionalistes catòlics. Ara Paisley no hi posa «objeccions», perquè aquest passaport, diu, «encara que tingui una arpa irlandesa gravada a la portada, és essencialment un document europeu».

El DUP va prendre la desastrosa decisió de recolzar la sortida de la UE en el referèndum del juny. Però Irlanda del Nord, de la mateixa manera que Escòcia, va votar massivament a favor de la permanència (56%), amb el suport de nacionalistes i republicans del Sinn Féin. Els unionistes ho han pagat car. En les recents eleccions a l’Assemblea de Stormont, el Sinn Féin va aconseguir un avanç sense precedents, al quedar-se a poc més de 1.000 vots i a un sol escó del DUP. Els dos partits no han arribat encara a un acord per formar el Govern de coalició.

El termini per fer-ho es compleix d’aquí pocs dies. Si no arriben a aconseguir-ho, Londres haurà de reclamar la devolució temporal 

de les transferències i exercir el «govern directe» sobre l’autonomia. Aquest seria un altre greu maldecap afegit per a Theresa May, coincidint amb la invocació de la petició formal de divorci a la Unió Europea.

El brexit tindrà conseqüències molt més greus a Irlanda del Nord que en altres parts del Regne Unit. La regió, amb un passat turbulent i ferides de la lluita sectària encara per cicatritzar, posseeix una frontera de 500 quilòmetres amb la República d’Irlanda. La sortida de la UE pot desembocar en la instauració d’enclavaments de control a fi d’imposar tarifes duaneres i evitar l’entrada d’immigrants.

Un retrocés de 20 anys

Aquests controls van desaparèixer amb l’Acord del Divendres Sant, fa gairebé 20 anys. Des d’aleshores la lliure circulació de persones i mercaderies s’ha convertit en signe d’entesa i concòrdia entre les comunitats enfrontades. El retorn de controls afectaria la fràgil estabilitat d’Irlanda del Nord i el futur de les relacions anglo-irlandeses.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

Si el brexit ha conduït a la petició d’un segon referèndum d’independència a Escòcia, també ha reforçat la possibilitat d’una consulta (border poll) semblant a Irlanda del Nord sobre la reunificació de l’illa. «Això és una cosa que sempre ha figurat en la nostra agenda», ha recordat el president del Sinn Féin, Gerry Adams.

Els nord-irlandesos també van votar per la permanència a Europa per diversos motius. El 87% dels ingressos dels seus agricultors procedeixen de les ajudes de la UE. Només el 2015, la província va rebre 370 milions d’euros en subsidis de Brussel·les. «S’espera que el brexit tingui un impacte desproporcionat en l’economia d’Irlanda del Nord, que reposa en les exportacions a la UE, incloent-hi els sectors de l’agricultura i l’alimentació, que es poden veure fortament afectats, si el Regne Unit acaba pagant aranzels a la UE», va advertir Peter Foster, l’editor europeu d’un diari tan defensor del brexit a qualsevol preu com el Daily Telegraph.