Trump demana al Congrés que investigui la seva acusació sense proves que Obama va ordenar espiar-lo en campanya

El remolí del Russiagate segueix agafant força, cada vegada més imparable i de conseqüències imprevisibles per al sistema democràtic dels Estats Units. Un dia després que Donald Trump acusés sense proves Barack Obama d’haver ordenat punxar els seus telèfons abans de les eleccions, el seu portaveu va anunciar que el president sol·licita al Congrés que investigui «si el 2016 es va abusar dels poders d’investigació del poder executiu». I encara que el comunicat de Sean Spicer afirma que «ni la Casa Blanca ni el president comentaran res més» fins que els comitès d’intel·ligència de les Cambres acabin la investigació sobre la ingerència russa en el procés electoral en què Trump demana que s’emmarqui la revisió de les accions de l’anterior executiu, el silenci es planteja, si no impossible, extremadament difícil. De fet, la mateixa Casa Blanca el va trencar ahir mateix.

    

Sarah Huckabee Sanders, una subordinada de Spicer, va aparèixer en un programa d’ABC i va donar a entendre que el president va basar les seves acusacions, llançades en una matinera diatriba a Twitter, en informacions de premsa i no en dades que li hagi facilitat l’espionatge o altres agències del Govern. En concret, Sanders va parlar d’«informació que (Trump) està veient que l’ha portat a pensar que això (que Obama ordenés l’espionatge) és una possibilitat molt real». I és una cosa que també s’entreveu en la críptica redacció del comunicat, la primera frase del qual  qualifica de «molt preocupants» les «informacions sobre investigacions potencialment motivades políticament just abans de les eleccions del 2016».

    

Tot apunta que Trump es va fer ressò d’un article publicat divendres a la web d’ultradreta Breitbart, que al seu torn feia referència a un presentador conservador de ràdio. Tots dos propagaven la teoria conspirativa que hi va haver un «cop secret» de l’Administració d’Obama contra Trump, en part basant-se en informacions publicades per mitjans com The New York Times o la BBC que, entre altres coses, apuntaven a la possibilitat que el Govern d’Obama hagués demanat autorització per punxar un servidor (no telèfons) al tribunal especial establert per la llei de vigilància d’espionatge estranger (FISA).

REBATUDES PER EXPERTS

Aquestes acusacions ja van ser rotundament desmentides dissabte per un portaveu d’Obama. Les van rebatre molts altres experts, que recorden que des que la FISA va entrar en vigor el 1978 els presidents van deixar de tenir poder per ordenar espionatge a nord-americans sense autorització judicial. I les van negar també ahir James Clapper, que va ser director nacional d’Intel·ligència de l’anterior Administració. «No hi va haver punxada contra el candidat o la seva campanya», va dir a la NBC. «Puc negar-ho».

    

Trump podia haver instat el Departament de Justícia a obrir una investigació sobre una cosa tan greu, però va encomanar la missió als Comitès d’Intel·ligència del Senat i de la Casa de Representants, que des que es van formar el 1976 i 1977, respectivament, no han rebut, que se sàpiga, instruccions d’una Casa Blanca d’investigar la precedent. El mateix  Obama va frenar a l’arribar al poder les repetides crides de nombrosos demòcrates que instés el Congrés a investigar els abusos de l’Administració de George Bush.

ESCEPTICISME REPUBLICÀ

Notícies relacionades

Trump pretén eludir el 'Russiagate' acusant Obama d'espiar-lo abans de les eleccions

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Fins i tot alguns republicans al Congrés van donar mostres de clar escepticisme davant l’última andanada d’acusacions de Trump. Susan Collins, sena-

dora de Maine i integrant del comitè d’intel·ligència a la Cambra, va dir que és necessari «lidiar amb proves, no només amb declaracions» i va recordar que, «de moment», Trump no ha recolzat les seves acusacions amb proves. I Marco Rubio, també membre d’aquest comitè, encara que va deixar oberta la possibilitat que «potser el president té informació que no està disponible per a nosaltres (els senadors) o el públic» no va eximir el mandatari d’una responsabilitat: «Haurà d’explicar què volia dir». I faran falta més de 140 caràctersper fer-ho. O silenci.