Les cares d'Auschwitz

Fritz Taddiken, Johannes Maranca, Deltef Nebbe. A diferència d'Adolf Hitler, aquests noms particulars no apareixeran als llibres d'història en què s'explica com el món es va abocar a l'abisme durant la segona guerra mundial. Però durant el mes de gener d'aquest any, Polònia ha fet un pas al davant al publicar un informe en què es detallen tota mena d'informacions sobre els exmembres de la SS, l'organització del règim nazi d'Alemanya, que van participar en l'extermini d'1,1 milions de persones al camp de concentració d'Auschwitz-Birkenau.

D'aquesta manera, l'Institut Polonès de la Memòria Nacional (IPN) ha obert un portal a internet impulsat per l'historiador Aleksander Lasik en què ha penjat les bases de dades de fins a 8.502 membres del personal que, directament o indirectament, van ser còmplices d'una de les atrocitats més grans de la història moderna, en què al voltant del 90% de les seves víctimes van ser ciutadans jueus. Tot i que no es disposa de tota la informació sobre el grau de participació dels subjectes en els crims, el registre polonès sí que hi inclou detalls com les seves ocupacions anteriors abans del triomf nacionalsocialista a Alemanya o una imatge que permet posar cara i ulls a les cares ocultes de l'extermini. “És un dia històric. Hem començat per Auschwitz, però destaparem la informació oculta dels altres camps”, ha assegurat Jaroslaw Szarek, president de l'IPN.

Aquest ambiciós projecte històric es va començar a gestar el maig del 2015. Després de mesos de treball, ara la pàgina web 'La veritat sobre els camps' detalla noms i altres dades biogràfiques dels col·laboradors. Segons assegura el 'Gazeta Wyborcza', el segon diari més venut del país, una dotzena segueixen vius. “És probablement l'única base de dades al món amb informació del personal que va treballar en camps d'extermini”, ha explicat la portaveu de l'IPN, Dorothy Korohoda. La majoria dels registrats són de nacionalitat alemanya.

EL CAMP DE L'HORROR

El camp d'Auschwitz va ser construït en territori polonès després de la invasió alemanya del setembre del 1939. Al llarg de la seva breu però atroç existència, aproximadament 10.000 persones, entre soldats, comandants i guàrdies, van treballar en aquest camp. Segons el memorial d'Auschwitz, el seu nivell d'educació era majoritàriament baix. Les dones van ser relegades a tasques de comunicació. “Els polonesos van ser convertits en mà d'obra barata, sense educació i rude, la principal força laboral de la Polònia ocupada”, denuncia l'informe, que també recull el nombre de les seves víctimes sota el jou del Tercer Reich.

Abans que el 27 de gener del 1945 l'Exèrcit soviètic alliberés el camp i descobrís l'horror que Hitler havia implantat a l'est del seu imperi, les tropes alemanyes es van afanyar a posar en marxa un salvatge pla d'extermini que va acabar amb les vides de centenars de milers de captius a les cambres de gas o per pallisses, fam, esgotament o malaltia.

JUDICIS TARDANS

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Alguns dels màxims responsables del camp d'extermini i de la cúpula nazi van ser jutjats i condemnats a mort per penjament o a la presó. L'últim gran judici contra un responsable de l'Holocaust va ser el d'Oskar Gröning, més conegut com 'el comptable d'Auschwitz'. El 15 de juliol del 2015 aquest home de 94 anys va ser sentenciat a quatre anys de presó després de confessar davant els tribunals alemanys que havia sigut “moralment còmplice” dels 300.000 assassinats comesos en aquest camp d'extermini. El 30 de gener va morir als 106 anys Brunhilde Pomsel, una de les secretàries del poderós ministre de Propaganda del règim nazi, Joseph Goebbels.

Són molts els ciutadans anònims que van desfilar amb l'uniforme de les SS i van fer complir les ordres d'extermini d'un Berlín trastornat per la imminent derrota i que van aconseguir escapar-se de la justícia. Ara, Polònia aixeca un vel i posa nom, cognoms i cara als implicats a Auschwitz. Un dur exercici de memòria per aprendre les lliçons d'un passat terrible.