Trump avala l'ofensiva contra els sensepapers que ha pentinat sis estats dels EUA

Les batudes contra immigrants sense papers als Estats Units per deportar-los no són una novetat. Barack Obama, de fet, va ser el president que es va guanyar entre activistes el deshonrós títol de «deportador en cap», amb un rècord que el 2015 superava els 2,5 milions d’expulsions i operacions que van incloure dones i nens. Però ara que ha arribat a la Casa Blanca Donald Trump el pànic s’estén a la comunitat hispana dels EUA. Com a candidat, Trump va utilitzar un incendiari discurs xenòfob i va prometre endurir la lluita contra la immigració il·legal. Ja com a president, va firmar el 25 de gener una ordre ampliant les consideracions per fer prioritària una ­deportació.

Amb les operacions desenvolupades en l’última setmana en més de sis estats, que van acabar amb centenars de detinguts i que Trump va avalar aquest diumenge, el temor augmenta entre els immigrants. «La mà dura amb criminals il·legals és merament mantenir la meva promesa de campanya», va escriure a Twitter.

RUTINA

L’afirmació és qüestionable. Una portaveu del Departament de Seguretat Interior, del qual depèn l’agència encarregada de les batudes (que respon a la sigla ICE en anglès i és popularment coneguda pels hispans com 'la Migra') va declarar a 'The Washington Post' que les operacions de la setmana passada eren «rutina». I des de l’oficina de l’ICE a Los Angeles, on es van produir prop de 160 arrestos, es va informar que les seves operacions dels últims dies havien sigut planificades quan Obama estava al càrrec.

És innegable que la comunitat immigrant dels EUA viu amb una sensació augmentada de por davant un president que en campanya va prometre crear una «força de deportacions»; que en la seva primera entrevista televisada després de la seva elecció va prometre deportar entre dos i tres milions de persones, i que ha firmat una ordre executiva que a l’ampliar les consideracions prioritàries per a les deportacions podria estar posant en la seva diana entre vuit i nou dels 11 milions d’immigrants sense papers que es calcula que hi ha als EUA.

Ho deia divendres en una conferència telefònica amb activistes Cristina Jiménez, directora del grup de joves immigrants United We ­Dream: «Aquesta és clarament la primera onada d’atacs sota l’Administració Trump i sabem que no serà l’única».

Notícies relacionades

Nicolas Sarkozy ingressa a la presó per complir cinc anys per finançament il·legal

Diputats britànics demanen la retirada efectiva dels títols del príncep Andreu

Encara que la informació sobre les batudes és confusa, es prodiguen rumors i l’ICE ha negat categòricament que estigui realitzant controls aleatoris a la caça de l’immigrant sense papers, la convicció entre els activistes és que el promès enduriment de Trump ha començat. I ho ha fet amb gestos que amplifiquen el missatge del president. Moltes operacions, per exemple, s’estan produint de dia i moltes també tenen lloc en ciutats santuari, que fins ara han restringit la col·laboració amb les autoritats federals en matèria de deportacions i que Trump ha amenaçat amb castigar. I la mà dura s’encarna en casos simbòlics i publicitats, com la deportació la setmana passada de Guadalupe Garcia Rayos, una mexicana sense antecedents penals que feia 21 anys que vivia als EUA i té dos fills nascuts al país. Després d’aquest cas, fins i tot el Govern ­mexicà va llançar un comunicat advertint que «il·lustra la nova realitat de la comunitat mexicana que viu als EUA davant una aplicació més severa dels controls migratoris» i fent una crida  a «prendre precaucions».

DADES

S’haurà d’esperar a tenir les dades oficials sobre detinguts i deportats i veure quants tenien antecedents penals i quants havien comès infraccions menors, més enllà d’entrar il·legalment al país. Es podrà confirmar si s’ha endurit la política de deportacions. A Los Angeles, el 25% dels detinguts no estaven condemnats per delictes greus. El 2015, aquest percentatge era del 19%.