Macron s'erigeix en el defensor dels valors republicans davant Le Pen

L’exministre francès d’Economia i candidat a les eleccions presidencials del maig que ve, Emmanuel Macron, va pujar ahir a l’estrada del Palau d’Esports de Gerland de Lió amb el vent dels sondejos a favor i entre aclamacions de «Macron president». 

Abans d’entrar al recinte ja havia agafat el micròfon per adreçar-se a uns 8.000 simpatitzants que no van poder accedir al pavelló, ple a vessar de joves. «Podreu dir jo vaig ser allà», va llançar com per subratllar la dimensió històrica d’un míting al qual van anar 16.000 persones, segons els organitzadors. En gairebé dues hores de discurs hi va haver poques propostes concretes i moltes referències als valors republicans (llibertat, igualtat, fraternitat) al voltant dels quals Macron pretén vertebrar un programa que no és «ni d’esquerres ni de dretes, sinó d’esquerres i de dretes». Un ideari amb el qual es va erigir en la millor opció per aturar la ultradretana Marine Le Pen, a qui totes les enquestes situen a la segona volta de les presidencials.

A Lió, Macron va retre homenatge a personalitats de tot l’espectre ideològic –des de Mitterrand fins a Chirac passant pel general De Gaulle– per mostrar que en els moments difícils França tira endavant quan supera la tradicional divisió entre esquerra i dreta.

CRÍTIQUES ALS OPONENTS

També va carregar, sense citar-los, tots els seus competidors en la carrera a l’Elisi. «Nosaltres defensem i defensarem l’ocupació», va proclamar al·ludint al salari universal, la mesura estrella de l’aspirant socialista, Benoît Hamon. «M’oposo a un projecte que ofereix viure en l’ociositat», va dir.

Va atacar igualment François Fillon, el candidat conservador en plena tempesta arran de les suposades feines fictícies de la seva dona. «No podem defensar els costums d’un sistema polític que debilita la democràcia. El nostre combat serà el de restaurar la dignitat de la vida pública», va assenyalar.  

I va tenir les paraules més dures per al Front Nacional. «Alguns pretenen parlar en nom del poble, però no són més que ventrílocs. Traeixen la llibertat limitant els nostres horitzons. Traeixen la igualtat decretant que alguns són més iguals que altres. Traeixen la fraternitat perquè odien els que no se’ls assemblen», va exclamar enmig d’un cor d’ovacions.

També va advertir que s’ha d’evitar que la desafecció de la política beneficiï Le Pen. «S’instal·la una lepra democràtica, una desconfiança contra la qual hem de lluitar perquè el nostre combat és restaurar la dignitat de la vida pública».

El líder d’En Marxa, el moviment que va crear l’abril del 2016 per competir per l’Elisi fora d’un partit polític tradicional, diu no acceptar l’ordre establert i voler dotar la vida política de noves regles. Una mena d’antisistema respectable que s’adreça, sobretot, a les classes mitjanes urbanes.

Exbanquer, ministre estrella i antic protegit d’Hollande, Macron es va llançar l’any passat en solitari a la carrera presidencial. Fa uns mesos, quan el candidat de la dreta, François Fillon, era el favorit per arribar a l’Elisi, Macron apareixia només com el tercer classificat.

Però l’escàndol que condiciona el líder dels Republicans –la seva candidatura està cada dia més en l’aire– i el gir a l’esquerra del Partit Socialista amb Benoît Hamon com a cap de cartell, ha arrossegat al camp de Macron molts electors potencials.  

Notícies relacionades

Menjar i assaltarambaixades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El líder d’En Marxa suma cada vegada més militants i l’acte de Lió ha sigut tota una exhibició de múscul quan falten 78 dies per a les presidencials. Malgrat que caldrà esperar fins a principis de març per conèixer el seu programa polític.

Ahir va ser molt ovacionat quan va llançar una crida als investigadors i els universitaris, que es veuen amenaçats per les polítiques de Trump. «Teniu avui i tindreu a partir del maig una pàtria: França», els va dir. Un sondeig de BVA-Salesforce difós ahir li dona a Macron una intenció de vot de fins al 22%, cosa que el situa com a guanyador davant de Marine Le Pen, amb un 66%, a la segona volta de les presidencials del maig.