Anar al contingut

DIA MUNDIAL DEL CÀNCER

Càncer al Tercer Món: la pobresa mata

La malaltia és una de les principals causes de mortalitat a nivell mundial, però en els països menys desenvolupats suposa pràcticament una condemna

BEGOÑA GONZÁLEZ

«En els països subdesenvolupats patir un càncer encara suposa un estigma greu per a moltes persones, però sobretot suposa una mort lenta. Als llocs en què gairebé no hi ha recursos és pràcticament inimaginable dedicar-los a algú que pateix una malaltia terminal», explica a EL PERIÓDICO el doctor Rolando Herrero, membre de l’Agència Internacional per a la Investigació del Càncer de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).


    El càncer és una de les principals causes de mortalitat a nivell mundial, però no afecta igual a tot arreu. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, més del 60% dels nous casos de càncer anuals tenen lloc a Àfrica, Àsia i Amèrica del Sud i Central, països en què els casos mortals suposen el 70% del total mundial
    «El càncer és una malaltia global, però no fortuïta. Entre el 5% i el 10% dels casos poden deure’s a factors hereditaris, però la resta depèn de molts altres factors, com l’entorn i els hàbits», recorda el doctor Antoni Agudo, cap de la unitat de Nutrició i Càncer de l’Institut Català d’Oncologia.

tipos de cáncer en el mundo

PAÏSOS DESENVOLUPATS

Malgrat això i encara que en nombres absoluts afecta més els països subdesenvolupats (prop del 57% dels casos), aquesta malaltia té una incidència més gran en els països desenvolupats, on hi ha detectats més casos per habitant. Aquest fet, que els experts atribueixen a l’estil de vida d’aquests països, no impedeix que la forma de viure aquesta malaltia en uns i altres sigui completament diferent. 


    «Moltes vegades, quan les persones emmalalteixen, els seus familiars els abandonen, tant perquè no poden assumir el cost del tractament com pel desconeixement de la malaltia i la por», assegura la germana Luzmila Cardona, que exerceix de voluntària d’un projecte d’acollida i atenció gratuïta a malalts de càncer en fase terminal als carrers de l’Equador.

mortalidad por cáncer en el mundo, por sexo

PROBLEMA POLÍTIC 

«En molts casos, el problema del càncer és polític. Fa falta desenvolupar un accés generalitzat a la salut per poder avançar en la cura d’aquesta malaltia», explica el doctor Herrero. «No és només un problema econòmic, sinó que en molts casos és fins i tot cultural», afegeix Julia Junqueras, una infermera catalana voluntària a l’Equador.


    «És important aconseguir que els governs s’impliquin en la reducció dels mals hàbits de la població, com la falta d’higiene i el tabaquisme, i que es facin esforços per generalitzar l’accés als tractaments pal·liatius. En molts llocs, per temors infundats, no es recepta morfina», afegeix amb resignació el doctor Herrero.


    El 2012, aquesta malaltia va causar prop de 8,2 milions de morts, de les quals més del 30% es podrien haver evitat modificant o eliminant alguns hàbits com el tabaquisme, l’obesitat i el consum d’alcohol, i reduint el contagi de les malalties de transmissió sexual. 


    «En moltes ocasions la cura del càncer passa per la consecució dels drets humans», sentencia el doctor Herrero. «Òbviament, en un país en què encara es lluita per aconseguir accés a l’aigua potable el càncer no és una prioritat», apunta el doctor Agudo.


    «No existeix un país model pel que fa a polítiques contra el càncer. La clau és crear un sistema que s’adapti al context», escriu en un article científic Richard Sullivan, director de l’Institut KHP de Polítiques per al Càncer i la Salut, a Londres. «Actualment molts països lluiten per oferir paquets de serveis de salut bàsics. Afegir-los la necessitat de crear polítiques per al càncer amb estàndards de països desenvolupats és anar massa lluny», explica el doctor Sullivan.


    Malgrat tot, a nivell mundial existeixen diversos exemples de països que dins de les seves limitacions han dedicat esforços a mirar de controlar aquesta malaltia. En el cas de l’Índia, un país altament poblat i en el qual la incidència del càncer és realment alta, el Govern va decidir crear el Centre Nacional d’Investigació Informàtica de Malalties i es va convertir en un dels primers països a iniciar una política comprensiva de control nacional del càncer. 


    Les estratègies compreses en aquest programa miren de crear bases de dades sobre aquesta malaltia al país per després poder actuar amb coneixements en el canvi d’hàbits de la població o en el diagnòstic precoç.

    
JORDÀNIA 

Com en el cas indi, Jordània va centrar la seva política en la prevenció més enllà de tractar els casos ja detectats. Sabent que la majoria de les persones adquireixen els seus mals hàbits molt aviat, el Govern jordà ha dedicat gran part dels seus esforços contra el càncer en l’educació dels joves mitjançant plans de control del tabaquisme, educació alimentària o consells d’higiene.
    «A vegades la prevenció és la millor arma de la qual disposem, ja que encara que es vegi com la menys efectiva, podria evitar un gran nombre de casos», afegeix el doctor Agudo. Tot i així, cada any es detecten aproximadament 14 milions de casos nous al món, i segons dades de l’OMS, el 2032 podrien haver augmentat un 70%.

RENDES BAIXES

Tristament, els casos de països amb rendes baixes que porten a terme polítiques efectives contra el càncer encara no són ni de bon tros majoria. I el trio que formen la pobresa, la ignorància i els hàbits poc saludables fan d’Àfrica el continent més vulnerable a aquesta malaltia. Només 17 dels més de 50 països africans tenien una política de control del càncer l’any 2010.