24 d’oct 2020

Anar al contingut

DESIGUALTATS ECONÒMIQUES

Càncer al Congo: "Un adeu"

Sense sanitat pública, la majoria dels malalts sucumbeixen a la malaltia perquè no tenen mitjans per pagar els tractaments

TRINIDAD DEIROS

Càncer al Congo: "Un adeu"

Sense sanitat pública, la majoria dels malalts sucumbeix a una malaltia amb un tractament costós. «¿El càncer? Un adeu. Amb un càncer, més et val acomiadar-te de la teva família», diu Wally, un taxista de Kinshasa, que no coneix cap malalt perquè tots els seus parents que han passat per aquest tràngol «han mort». Ho diu sense dramatisme, com si al·ludir a aquest destí aquí tan inexorable fos una obvietat.


    Privats de sanitat pública, la majoria dels malalts de càncer a la República Democràtica del Congo sucumbeixen, ja que l’arma contra aquesta malaltia al Congo es diu diners, que no tenen vuit de cada deu dels habitants d’aquest país ric en minerals que viuen sota el llindar de la pobresa absoluta, segons les Nacions Unides amb menys d’1,19 euros al dia. Fins i tot als hospitals estatals es paga per tot, des de l’anestèsia fins al fil de sutura, materials que, com els medicaments, el malalt ha de comprar.


    Això si el càncer es pot operar i el pacient no necessita radioteràpia ni quimioteràpia. Al Congo no hi ha cap aparell de radioteràpia en funcionament i la quimioteràpia només es dispensa en uns quants centres privats. Davant un càncer, qui ho pot pagar viatja a l’estranger per tractar-se. Qui no, mor.


    L’hospital Monkole, situat a la comuna del Monte Nganfula, té l’ambició de convertir-se en una referència per a alguns tipus de càncer, com el de coll d’úter, en un país en què ni tan sols se sap quants casos de la malaltia es declaren cada any. La gent del paupèrrim suburbi on s’alça l’edifici l’anomena «l’hospital dels espanyols», ja que és propietat de l’Opus Dei.


    L’habitació de Sébastien està impol·luta. Sobre el seu llit, un quadern. Aquest funcionari de 69 anys ha perdut la veu. El quadern i Lucienne, la seva dona, s’han convertit en el seu mitjà per comunicar-se des que un tumor a la laringe li va prendre la paraula. Aquesta professora recorda un periple de metges, viatges a Uganda i diagnòstics dubtosos. Per sufragar els tractaments, aquesta parella de classe mitjana ha hagut de posar en venda casa seva. 


    Després de recórrer milers de quilòmetres en va, un metge els va aconsellar que recorreguessin al Monkole, on avui a Sébastien se li farà una operació per instal·lar-li una sonda gàstrica perquè ja no es pot empassar el menjar. Davant la sospita d’un càncer de laringe, Lucienne es posa «a les mans de Déu».


    La doctora Céline Tendobi, cap del servei de Ginecologia i Obstetrícia de Monkole, explica que la falta d’informació sobre el càncer i la carència de mitjans fa que molts pacients arribin al centre «en fase terminal», quan ja poc es pot fer per ells. O per elles, perquè, a més a més, al Congo, càncers com el de coll d’úter, causat pel virus del papil·loma humà, que es contrau per via sexual, «es presenten molt aviat, a causa de les relacions sexuals prematures i els matrimonis i els parts precoços».