Mèxic, humiliat

«No creiem en els murs. El nostre país creu en els ponts», va deixar clar el president de Mèxic Enrique Peña Nieto, davant l’objectiu de Doland Trump de seguir construint un mur en els 3.185 quilòmetres de frontera compartits. Per a uns, la frontera ha d’unir. Per als altres, que tenen les de guanyar, separar i protegir.

Fins ara hi ha tanca en poc més de la tercera part, per exemple, entrant als aiguamolls de Tijuana, just al costat de la frontera de San Ysidro, la més concorreguda del món. Un milió de persones i 370.000 vehicles travessen diàriament legalment la frontera entre Mèxic i els Estats Units. La decisió d’aixecar el mur es percep com un cop de força contra els mexicans. A més a més d’un col·lapse ecològic.

    

Els negociadors de Peña Nieto van volar a Washington dimarts a la nit, just quan Trump tuitejava que l’endemà al matí faria l’anunci sobre els fons per a la construcció del mur. El ministre d’Exteriors, Luis Videgaray, i el d’Economia, Ildefonso Guajardo, havien sortit de Mèxic recalcant: «No acceptarem aquells temes que facin mal a l’interès nacional», amb l’encàrrec de tractar tots els temes bilaterals.

  

 El president mexicà va cancel·lar sobtadament dimarts a la tarda el viatge a Punta Cana (República Dominicana), on es reuneix la CELAC (estats llatinoamericans i caribenys), es creu que per poder respondre millor a Trump. Mentrestant, el líder de l’esquerra MORENA, Andrés Manuel López Obrador, va fer una crida sorprenentment a la unitat nacional al voltant de Peña Nieto: «Comptarà amb el suport de tot Mèxic, perquè ell ens representa (…) són moments d’unitat». També l’expresident del dretà PAN, Vicente Fox, va insistir que Trump ha d’escoltar la veu ferma de Peña Nieto en temes com el mur, el  Nafta i la dignitat dels mexicans als Estats Units.

  

 Per la seva part, el líder moral del PRD, Cuauthemoc Cárdenas, va declarar ahir que Peña Nieto hauria de cancel·lar la visita prevista a Trump per al 31 de gener vinent «i buscar una posició digna per a Mèxic». Prestigiosos acadèmics, com Sergio Aguayo, valoren l’«enfocament integral» del president en la relació bilateral, però «el problema és que arriba 100 anys després que el crim organitzat s’assentés a Mèxic», diuen.

    

El 31% dels mexicans té un familiar pròxim al nord. Els importa poc si tenen documents o no. Però demanen que les remeses, de 28.000 milions de dòlars anuals, no deixin de fluir. Segons un estudi publicat a l’American Journal of Sociology, l’enduriment de la vigilància fronterera en les últimes tres dècades va duplicar la taxa neta de creixement dels indocumentats. Consideren que en lloc de detenir els immigrants, que anteriorment es movien en cercle amb feines als Estats Units  i casa a Mèxic, els va retenir als Estats Units.

    

Notícies relacionades

Ni Trump ni el seu mur són benvinguts a la frontera amb Mèxic

Trump firma l'ordre per a la construcció "immediata" del mur amb Mèxic

Actualment  són més els immgrants centreamericans, caribenys i fins i tot d’Eritrea, que tra-

vessen Mèxic per arribar a la frontera nord. Centenars d’aquests immigrants es queden encallats en ciutats frontereres com Tijuana o Matamoros, al Golf de Mèxic. Un altre drama que troba un mur doble.