Hollande ha ordenat 40 execucions extrajudicials en la lluita contra el gihadisme

En el context de la lluita contra el terrorisme i emparant-se en la legítima defensa col·lectiva, el president francès, François Hollande, no ha dubtat a autoritzar execucions extrajudicials per “neutralitzar” els gihadistes sospitosos de ser una clara amenaça contra els interessos francesos.

El periodista independent Vincent Nouzille narra a ‘Errors fatals’, una àmplia investigació sobre la lluita antiterrorista francesa de la qual ‘Le Monde’ publica aquest dijous alguns fragments, com François Hollande ha encarnat des que va arribar al poder el 2012 una política molt més marcial que la dels seus predecessors a l'Elisi, i ha abandonat fins i tot l'estricte marc de la legalitat.

El mandatari francès ja havia confessat l'octubre passat en el polèmic llibre ‘Un president no hauria de dir això’ haver ordenat almenys quatre assassinats concrets. “L'Exèrcit i la Direcció General de Seguretat Exterior tenen una llista de gent sospitosa d'haver sigut responsable de segrestos o d'actes contra els nostres interessos”, admetia Hollande.

Nouzille assenyala, no obstant, que el nombre d'execucions s'elevaria a unes 40, entre elles 8 gihadistes francesos. “François Hollande ha donat consignes clares a l'Estat Major de l'Exèrcit i a la Direcció General de Seguretat Exterior sobre l'assumpte. Tenen llum verda per matar a l'estranger, fins i tot de manera clandestina, els caps terroristes i altres suposats enemics de França”, indica el reporter.

PERMÍS PER MATAR

Les llistes nominals de persones a executar haurien sigut sotmeses a l'aprovació del cap de l'Estat. “Aquest permís per matar s'assembla a fredes represàlies i a execucions extrajudicials fins i tot de forma preventiva”, afegeix Nouzille.

França combat els gihadistes a la zona del Sahel i a l'Iraq, on les operacions militars franceses compten amb l'aval legal dels països afectats per l'amenaça de l'autoproclamat Estat Islàmic (EI) i les resolucions de les Nacions Unides que consideren l'EI com una organització que amenaça la seguretat internacional.

No obstant, aquest marc legal és difús en el cas de Síria, perquè ni existeix una petició expressa del país -en què es recolza la intervenció russa, per exemple-; ni una resolució de l'ONU autoritzant el recurs a la força a un Estat sobirà, ni una aplicació del principi de legítima defensa, recorda ‘Le Monde’. França entén que la legítima defensa col·lectiva, és a dir, ajudar un Estat agredit per un tercer, es pot estendre en el cas de l'EI a les operacions a Síria.

Inicialment centrats a combatre els gihadistes a l'Iraq, Hollande va ampliar el setembre del 2015 els bombardejos a Síria i, després dels atemptats del 13 de novembre a París, es van multiplicar els atacs contra els feus de l'EI. Des que es va unir a la coalició internacional el setembre del 2014, els atacs de l'Exèrcit francès han matat uns 2.500 combatents de l'EI del total de 50.000 baixes provocades pel conjunt de la coalició.