Caçant 'xacals' a la costa líbia

Les nou del matí. Una trucada d'alerta de l'avió de l'Exèrcit de l'Aire espanyol arriba al centre d'informació de Roma advertint d'una sospitosa embarcació amb libis a bord entrant en aigües internacionals. El vaixell espanyol, la fragata 'Navarra', rep al seu Centre d'Informació i Combat l'avís i prepara motors per a l'abordatge. Agafa 20 nusos de velocitat, i es col·loca a dues milles dels 'xacals' (el terme encunyat per denominar els mafiosos libis que trafiquen amb persones), però la llanxa líbia se n'adona i accelera. Sap que una vegada dins de les aigües territorials líbies, el vaixell espanyol poc pot fer. Si hi entrés, estaria vulnerant la sobirania líbia. “Anem per ells”, repeteix el comandant de la 'Navarra', Vicente Cuquerella. Els xacals aconsegueixen escapar-se. I la tripulació atura el timó. “És evident que són traficants”, manifesta Cuquerella. 

Una hora després, el vaixell torna a agafar velocitat en zona d'operacions, davant de les costes líbies, aquesta vegada des del radar es detecta un pesquer i una misteriosa pastera. L'equip de seguretat organitza un nou abordatge i llança al mar una primera llanxa pneumàtica amb rescatadors, el lingüista, i militars d'Infanteria de Marina armats fins a les dents. No se sap mai el que pot portar un libi a dins d'una barcassa.

'SALAM ALEIKUM, SALAM ALEIKUM, SOM ESPANYOLS'

“Salamalekum, salamalekum. Som un contingent militar de la missió de la UE. Parin…”, crida des del megàfon Jesús Ferragut, el traductor de la missió. És quan els tripulants saluden i conviden amablement els marins a entrar al seu vaixell perquè l'inspeccionin i vegin que no hi ha res estrany. Efectivament, són quatre egipcis i un libi que pesquen tonyines. Diuen que partides de drogues, d'armes i munts de persones transiten a mansalva en aquest oasi marítim de traficants. 

El següent abordatge deixa de dir-se amistós perquè semblen a primera vista 'xacals'. Els militars aquesta vegada aconsegueixen col·locar-se davant del pesquer i els libis aixequen les mans espantats. Els marins comandats en aquest moment per l'alferes de navili Daniel Domingo demanen entrar a l'embarcació. Els libis respiren fondo i un s'avança: “Sóc pare de família i tinc dos fills”. No hi ha proves evidents de la seva implicació en el negoci però el pesquer sembla qualsevol cosa menys un vaixell de pesca, pels bidons de gasolina i l'absència d'elements de pesca. La missió de la UE, des que va començar l'operació, el juny del 2015, ha detingut 101 'xacals', no obstant, el verdader líder de la màfia és a terra, dins i fora de les institucions del país africà, i les seves arques no paren de créixer per cada emigrant que es fa a la mar. 

La patrulla espanyola confisca la informació dels mòbils dels nois i abandona i torna a la seva base, a la fragata 'Navarra'. Aquest és el dia a dia dels marins, inspeccionar, fer tasques d'intel·ligència i caçar 'xacals'. Però també hi ha un altre dia a dia, dur, cruel i inesborrable, quan van a rescatar nens, joves, dones embarassades i homes, que cada marí explica a la seva manera en forma de desfogament.

UNA PASTERA NOMÉS DE NENS

Els rescatadors són els primers que arriben a una embarcació mig enfonsada, i no amaguen el terror que els produeixen quan els emigrants es comencen a moure molt nerviosos. Poden caure al mar i morir ofegats. “Insistim en el moment de socorre'ls que es mantinguin quiets, que tots seran rescatats i que s'han de posar bé les armilles”, explica un membre de la missió, Jacobo Palacín, emocionat quan recorda el rescat d'una llanxa només amb nens. “Podria ser el meu fill”, afegeix.

Dijous passat, la fragata 'Navarra' va rescatar 217 immigrants que viatjaven en una llanxa pneumàtica. Entre ells hi havia una dona en avançat estat de gestació que, després de ser pujada al navili espanyol, es va posar de part i va donar a llum una nena.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La defensa deTrump i Stormy Daniels s’embranquen en un combat ferotge

“No passa un dia sense pensar en el noi que viatjava sol des del Sudan. Tota la seva família va estalviar per a ell. Increïble”, recorda Ferragut. I afegeix: “Un heroi. Tots són herois de la vida”. La història d'una dona de Nigèria que s'acobla a un comboi d'emigrants, fugint de l'organització criminal de Boko Haram i s'exposa a maltractaments i abusos sexuals també es troba entre les anotacions de Ferragut, com una història difícil d'oblidar.

Una vegada rescatats, els emigrants són traslladats a la coberta de la 'Navarra', on l'equip d'emergències assisteix els ferits. “A vegades arriben despullats perquè es desfan de la roba mullada”, comenta una marina. Roba, tovalloles, sabates i aliments es reparteixen abans de desembarcar-los en un viatge al buit però segur. Ja són a Europa. És quan miren al cel i criden 'Al·leluia' perquè s'ha complert el somni europeu.