La Xina, líder mediambiental per abandonament

Pequín no variarà el seu compromís amb el canvi climàtic malgrat la renúncia nord-americana i confia el seu futur econòmic al desenvolupament del sector de les energies renovables

36601937 60

36601937 60 / GREG BAKER (AFP)

2
Es llegeix en minuts
Adrián Foncillas
Adrián Foncillas

Periodista

ver +

Només en un món amb Donald Trump, la Xina, el país més contaminant i contaminat, pot erigir-se en el paladí contra el canvi climàtic. El president electe ha trencat la saludable bicefàlia que havia consagrat l’acord de París de l’any passat. Les dues potències havien posat pals a les rodes dels avanços durant dècades a l’entendre que qualsevol retallada donava avantatge al seu rival. El comunicat conjunt sobre els seus compromisos la vigília del G-20 liquidava la desconfiança i feia ressuscitar un acord que ja s’esmunyia cap al fracàs de Kyoto.

Però Trump ha arribat i ha manat parar. El canvi climàtic és un invent xinès per embridar la indústria nord-americana, va dir el milionari novaiorquès, sense tenir en compte que Ronald Reagan ja va començar a prendre’s l’assumpte seriosament. La seva delirant elecció per a l’Agència de Protecció Mediambiental d’un negacionista del canvi climàtic i afí a la indústria petrolera revela que, com a mínim en matèria ecològica, complirà la seva paraula. «Si els EUA són deshonestos, perjudicaran a tothom i disminuirà la pressió moral a la resta de països en un moment en què són necessaris plans més veloços i profunds», diu per e-mail Isabel Hilton, experta en medi ambient xinès i editora de la web especialitzada China Dialogue.

La renúncia nord-americana hauria precipitat la de la Xina en aquella vella lògica competitiva. Però Pequín ja ha anunciat que res farà canviar el seu full de ruta i que liderarà la batalla en solitari. Pequín pretén arribar al seu pic d’emissions el 2030 i els experts opinen que podria aconseguir-ho fins i tot a principis de la dècada del 2020. Els esforços no han sigut escassos ni tebis. La indústria pesant sobre la qual descansaven algunes economies regionals ha sigut perjudicada en un dolorós procés que ha disparat la desocupació. La jubilació d’un model basat en el carbó no es discuteix.

Notícies relacionades

La Xina contamina més que els EUA i Europa junts, però també inverteix més que tots dos en energies renovables. L’any passat va gastar 103 mil milions de dòlars en renovables, va instal·lar la meitat de les centrals eòliques del món i va produir un terç de l’energia solar. A la Xina li sobren les raons per fer el pas endavant: una calamitat mediambiental causada pel desenvolupisme hiperbòlic que cal reparar amb urgència, el llustre a la seva tèrbola reputació global que conferirà l’ecologia i, sobretot, l’economia. «La Xina està ben posicionada per assumir el lideratge des del punt de vista financer, moral i tecnològic», afegeix Hilton.

PATENTS

L’últim pla quinquennal preveu que la Xina es converteixi en el líder mundial de les energies renovables. És un sector sense el monopoli de patents occidentals i amb un ampli marge per a la innovació. Pequín vol ocupar aquest buit per produir i exportar els panells solars i les plantes nuclears que el món necessita. Les energies renovables ja donen feina a 3,5 milions de treballadors a la Xina, per només 769.000 als Estats Units. Pequín fia el seu futur econòmic al sector de les energies netes, mentre que Trump pretén generar ocupació ressuscitant la indústria pesant.