Manuel Valls, l'home que vol canviar l'esquerra

Quan el 31 de març del 2014 el va situar al capdavant de Matignon per substituir el discret Jean Marc Ayrault, el president François Hollande va encarregar al llavors ministre de l'Interior “fer de Valls” i liderar un Executiu “de combat”.

No obstant, el seu nomenament va provocar la immediata fugida del Govern dels ministres ecologistes i mesos després deixarien el Gabinet dos membres de l'ala esquerrana del partit, els ‘rebels’ Arnaud Montebourg i Benoît Hamon, avui rivals de Valls en les primàries socialistes.  

El reformisme de caire liberal que Valls assumeix sense complexos l'allunya del centre de gravetat de l'esquerra, a la qual es vol transformar de fa temps.

El seu primer envit el va llançar el 2009 quan va dir que d'havia de canviar el nom del partit perquè la paraula socialisme estava antiquada i vinculada a concepcions del segle XIX. Martine Aubry, la ministra artífex de la jornada laboral de 35 hores, el va convidar sense miraments a deixar el partit. Valls no ho va fer i va seguir amb les provocacions. “S'ha d'acabar amb l'esquerra retrògrada, la que està connectada a un temps passat i nostàlgic”, va dir el 2014.

Tampoc va cedir a les protestes que van acompanyar la tramitació parlamentària de la polèmica reforma laboral d'Hollande, ni al pols dels 40 diputats socialistes que hi van votar en contra. Valls va desenfundar l'artilleria pesant de la Constitució per aprovar-la per decret.

Nascut a Barcelona fa 54 anys, els seus 11 anys passats a l'alcaldia d'Evry (2001-2012) van estar marcats per la seva batalla per reforçar la seguretat. D'aquesta època, i del suport que li va donar el llavors president francès durant les revoltes del 2005 a les' banlieues', data l'etiqueta de ‘Sarkozy d'esquerres’, associada a l'estil marcial d'algú a qui no li tremola el pols.

Prestigiós culer, el fill del pintor català Xavier Valls que passava les vacances familiars a Horta, s'ha dedicat a fons a aplicar contra vent i marea la línia liberal del president Hollande, fent fins i tot declaracions públiques d'amor a les empreses.

La seva estricta concepció del laïcisme el va convertir en un dels pocs socialistes que va votar la prohibició del burca als carrers francesos durant la presidència de Sarkozy. Aquest estiu va vincular el burquini amb un islamisme “mortífer i retrògrad”.  

Notícies relacionades

Mor Margot Friedländer, supervivent de l’Holocaust

El Papa defensa en la seva primera homilia una Església que faci front als que la ridiculitzen i menyspreen

Fa menys d'un mes, a Berlín, Valls descrivia el candidat ideal per derrotar la ultradretana Marine Le Pen a les presidencials. “Ha de preservar el model republicà, és a dir els nostres valors. Entre ells hiha, per descomptat, l'autoritat i la seguretat i, al mateix temps, la fermesa necessària, així com la generositat i la solidaritat. I preservar el model social”.

Valls va entrar molt jove en l'arena política. Va estudiar història i es va convertir en assistent parlamentari als 23 anys. Del 1998 al 1991 va treballar al Gabinet del primer ministre reformista Michel Rocard, de qui es considera hereu. Després treballaria per a Lionel Jospin a Matignon del 1997 al 2001.