Anar al contingut

Eleccions presidencials

L'extrema dreta, a l'assalt de la presidència d'Àustria

Norbert Hofer aspira a convertir-se en el primer cap d'Estat ultradretà de la UE

Carles Planas Bou

L'extrema dreta, a l'assalt de la presidència d'Àustria

Ronald Zak

Àustria celebra diumenge una jornada electoral agònica en què els ciutadans decidiran si entreguen la presidència del país al candidat populista i xenòfob Norbert Hofer. Després de la seva impugnació de la derrota soferta al maig davant l’ecologista Alexander van der Bellen, el Partit de la Llibertat d’Àustria (FPÖ) parteix com a favorit i amenaça d’aconseguir la primera victòria presidencial de l’extrema dreta a Occident des del final de la segona guerra mundial. El país transalpí es converteix així en l’últim laboratori de l’ultranacionalisme racista i autoritari que creix a Europa.

Els dos candidats van superar la primera ronda electoral, celebrada el 24 d’abril, i van apartar, per primera vegada a la història, conservadors i socialdemòcrates de la batalla per la cúpula de l’Estat. Un mes més tard el vot per correu inclinava la balança a favor de Van der Bellen, per un ajustat 50,3% dels vots davant del 49,7% del seu contrincant.

Però la victòria els va durar poc a Els Verds (Die Grünen). El 2 de juliol, el Tribunal Constitucional va anul·lar els resultats de la segona ronda electoral per suposades irregularitats, cosa que va deixar tocats Van der Bellen i la credibilitat del Govern austríac i va reforçar l’FPÖ. La repetició es va fixar per al 2 d’octubre, però un vergonyós error tècnic amb la pega dels sobres va forçar la pròrroga fins a aquest diumenge, punt final d’una odissea electoral que ha perjudicat la imatge internacional d’Àustria.

REFERÈNDUM SOBRE LA UE

D’aquesta manera tan kafkiana, les presidencials, tradicionalment en un segon pla donades les escasses atribucions de la presidència, han acabat posant sobre la taula els problemes polítics i socials del país. I després de la victòria del brexit al Regne Unit i l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca, l’atenció es fixa més que mai en l’avanç del populisme xenòfob a Europa. Höfer ja ha assenyalat que recolzarà un referèndum sobre la permanència a la UE.

L’FPÖ s’ha alçat com a alternativa real als partits tradicionals. Però, a diferència d’altres forces emergents, el seu èxit té arrels històriques i va molt més enllà del fenomen Trump. Amb la seva bel·ligerant campanya presidencial, la formació populista, fundada el 1956, ha fet la seva gran exhibició de múscul polític des del 1999, quan, sota el lideratge del controvertit Jörg Haider, va quedar segona en les legislatives i va formar una coalició de govern amb els democristians, després denunciada i boicotejada per la UE. «Haider va fer que la ultradreta fos socialment acceptable a Àustria», explica la politòloga de la Universitat de Viena Karin Liebhart. Després d’una llarga i profunda crisi, l’FPÖ ha tornat a trobar el seu guia en Heinz-Christian Strache, amb qui «s’ha arribat a un racisme més explícit i sense complexos», apunta Liebhart.

Per un altre costat, s’ha evidenciat el malestar amb la classe política hegemònica. El missatge contra l’establishment ha calat i ha donat ales a un FPÖ que, segons els sondejos, seria el partit més votat si hi hagués eleccions legislatives. Àustria és el sisè país d’Europa pel que fa a PIB per càpita i té una taxa d’atur de només el 5,7% però això no ha evitat una polarització que ha forçat Viena a fer un gir a la dreta.

L’acceptació social d’una ideologia que en altres països és condemnada a l’ostracisme va ser la primera victòria d’aquesta formació ultra. El diumenge pot consumar el seu primer gran assalt al poder.