La mitja taronja del comandant
El president Raúl Castro ha apuntalat des de l'ombra el recorregut polític del seu germà Fidel
Reservat, pacient, meticulós i discret, Raúl mai va deixar de recolzar des de l'ombra el seu germà gran, Fidel. Com a condemnat a un etern segon pla, que va semblar acceptar sense cap rancúnia, és menor i poc o res té de l'exuberància, la creativitat i el do de paraula del comandant mort. Com si les característiques físiques també haguessin volgut deixar clares aquestes diferències, és més curt d'estatura i el seu fi bigoti no té res a veure amb la frondosa barba del líder de la Revolució cubana.
Però sense fer soroll, Raúl Castro, de 85 anys, viudo i pare de quatre fills, ha sigut la mitja taronja del seu germà i ha apuntalat amb fermesa, entre bastidors, el seu apassionant recorregut polític. Junts des del bressol -Raul va néixer el 1931, cinc anys després que Fidel, a la província cubana d'Holguín, fill d'Ángel Castro i Lina Ruz-, van seguir junts en la persecució del somni revolucionari. Junts van protagonitzar el fallit assalt al caserna de Montcada el 1953, primera escomesa contra el dictador Fulgencio Batista, junts van anar a la presó i junts van aconseguir, finalment, el seu somni quan el 1956 van salpar des de les costes mexicanes a bord del 'Granma'. Per sota del carisma desbordant del seu germà, Raúl s'encarregava d'una organització mil·limètrica i de teixir la teranyina de fidels al règim.
Els experts asseguren que, per aquell temps, Raúl representava una línia més dura del socialisme que el seu germà, en una òrbita més nacionalista. Per mediació del seu germà va conèixer Fidel al Che Guevara.
Al capdavant del Ministeri de Defensa durant el llarg mandat de Fidel, Raúl va portar les regnes de les Forces Armades, liderant incursions al cor d'Àfrica, des d'Etiòpia a Angola a la dècada dels 70 i 80. I va sortir del darrere de l'escenari el 2006, quan el president va renunciar per motius de salut. Durant 18 mesos va ser concebuda com una substitució temporal fins que, el 2008, Raúl Castro va ser elegit oficialment president de Cuba, copant també posicions claus al davant del Partit Comunista i les Forces Armades.
CANVIS SIGNIFICATIUS
Sense pressa però sense pausa, i sempre sota la mirada escrutadora de Fidel, el nou president va iniciar canvis, petits però significatius. Els que esperaven el seu pragmatisme com l'aigua de maig, s'han vist una mica decebuts perquè esperaven una renovació més ràpida i profunda.
Comencen a arribar els telèfons mòbils i els ordonadors a l'illa i es produeixen les primeres cessions de terra pública que no s'utilitzava a pagesos privats i cooperatives per augmentar la producció de productes d'alimentació. També augmenten els sous. Fins que el març del 2016, Obama rubrica amb una visita a l'Havana l'inici del desglaç amb els EUA, que es tradueix en menys restriccions per als viatges i l'enviament de remeses.
Notícies relacionadesA Raúl se li atribueix, a principis del 2010, l'inici d'una remodelació del model socialista que s'emmiralla en el model xinès per obrir-se a les transaccions comercials privades.
Sense la seva fraternal mitja taronja, molts dubten que Fidel hagués pogut mantenir encesa durant més de mig segle la flama de la Revolució cubana.
- Col·lectius vulnerables Catalunya inicia la reobertura de menjadors escolars a l’ESO
- LA CRISI BLANCA Xabi Alonso, a punt de ser acomiadat
- LA PRESSIÓ FISCAL Un veí de Collbató aconsegueix que li retornin diners de la taxa de residus
- Conflicte laboral en la sanitat La vaga de metges arrenca amb mobilitzacions i ball de xifres
- Protesta del sector La vaga del taxi redobla la pressió perquè s’aprovi la ‘llei anti Uber’
- Tribunals Detinguda per ordre de l’Audiència Nacional l’exmilitant socialista Leire Díez
- Figura influent Robe Iniesta, poeta salvatge i l’ai al cor que va revolucionar el rock en castellà al capdavant d’Extremoduro
- Entrega del guardó La filla de María Corina Machado agraeix el Nobel de la pau: «Si volem tenir democràcia, hem d’estar disposats a lluitar per la llibertat»
- Radiografia de l’educació superior Navarra, Madrid i Catalunya tenen les universitats públiques més cares
- SANCIONAT A EUROPA Flick gestiona amb tacte les «petites decepcions» de Lamine Yamal
