Efecte del canvi climàtic

Evo Morales declara l'emergència nacional a Bolívia per l'escassetat d'aigua

El president bolivià crida la població a "estar preparats per al pitjor" després d'agreujar-se els talls davant la pitjor sequera en 25 anys

Els especialistes apunten a errors polítics i econòmics, a més dels problemes ambientals, com a causa de la situació

zentauroepp36374700 bol11 la paz bolivia 21 11 2016 el presidente de boliv161122104046 / ---

zentauroepp36374700 bol11  la paz  bolivia   21 11 2016   el presidente de boliv161122104046
zentauroepp36378123 bol15   el alto  bolivia   21 11 2016   varias personas comp161122104104
zentauroepp36377499 view of the ajuankota water reservoir that supplies la paz a161122104056

/

2
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

“Hem d'estar preparats per al pitjor”. Amb paraules inusuals i dramàtiques, el president Evo Morales va declarar l'“emergència nacional” a causa de la sequera i el “dèficit hídric” que provoquen els “fenòmens climàtics adversos” i que afecten diversos departaments bolivians. Morales ha posat en marxa accions immediates per atendre les regions més castigades. Una situació d'aquesta naturalesa no s'afronta des de fa 25 anys. Les alcaldies, governacions i el mateix Executiu “tenen l'obligació de mobilitzar recursos econòmics per atendre un dret humà, que és l'aigua”. El ministre d'Educació, Roberto Aguilar, va anunciar que les classes s'acabaran una setmana abans a La Paz, Potosí i Chuquisaca.

L'Empresa Pública Social d'Aigua i Sanejament (EPSAS) ha pres dràstiques mesures de racionament a La Paz i El Alto, la populosa i influent ciutadella que envolta des de les altures la capital política del país. Des de diumenge passat, EPSAS entrega aigua tres hores cada 72 hores de tall a 94 barris. Les mesures han provocat malestar i llargues cues a l'espera dels camions cisterna. A l'escassetat d'aigua a La Paz s'hi suma la vaga dels recol·lectors d'escombraries, que demanen millores salarials.

A La Paz no plou des de fa dos mesos. Dilluns a la tarda va caure aigua només durant 15 minuts. Les il·lusions dipositades en les precipitacions es van esvair immediatament. L'escassetat d'aigua potable afecta cinc dels nou departaments bolivians. En algunes de les principals represes la capacitat d'emmagatzematge oscil·la entre el 8% i 1%.

FALTA DE PLANIFICACIÓ

Morales considera que els trastorns són part de polítiques erràtiques, malgrat que des del 2006 s'han destinat 1.200 milions de dòlars a projectes d'aigua, reg i clavegueram. La ineficiència es va fer visible enmig dels trastorns: entre el 30% i el 45% de l'aigua es va perdre per fugues en l'envellida xarxa de canonades.

Notícies relacionades

“Hem de tenir un programa consistent per combatre els efectes de la sequera i les inundacions, tindrem una greu sequera”, havia advertit Morales el gener passat. A l'agost va fer una crida a la calma. “Estem preparats”, va dir, confiat. Ara la situació és diferent. Bolívia té la cobertura d'aigua i clavegueram més baixa de l'Amèrica Llatina i va ser declarada per l'ONU com un dels països més vulnerables a les conseqüències de l'escalfament global de la Terra.

“A més del canvi climàtic i la variabilitat de temperatures hi ha altres factors externs com el fenomen del Niño”, va assegurar Óscar Campanini, un expert en recursos naturals del Centre de Documentació i Informació Bolívia (CEDIB). Els especialistes detecten al seu torn l'absència de polítiques de llarg termini.

Crítiques a la política forestal minera

Morales, per la seva banda, va reconèixer que el problema no té una solució a curt termini i va demanar a la població ser més eficient en l'ús del recurs hídric. “Aquesta emergència d'aigua s'ha de convertir en una oportunitat per a inversions més grans al país”, va dir afirmar.