Trump, addicte a si mateix

Quan només era un xaval Donald Trump va veure per primera vegada el seu nom en un diari després de fer un 'homerun' en un partit de beisbol. Allò, segons explicaria molts anys després a un dels seus biògrafs, li va encantar. “Va ser increíble”. En aquella menció a les pàgines d'un petit diari local va tenir la primera injecció d'una droga, la de l'atenció, a la qual es va enganxar. I no hi ha res per calmar l'exigent addicció després d'anys d'anar incrementant les dosis com fixar la diana en la presidència dels Estats Units i fer-ho, als seus 70 anys, capgirant tradicions polítiques, socials i mediàtiques.

També des que només era ‘Donny’ a Trump li ha encantat la lluita. Va disfrutar de l'ambient de confrontació masculina, verbal i física, que va respirar a l'Acadèmia Militar de Nova York, on Fred i Maryanne Trump el van internar quan tenia 13 anys per mirar de posar fre a la seva indisciplina. I res millor per calmar aquestes ànsies de disputa d'un fan declarat de la boxa que un combat acarnissat com el que el candidat republicà ha mantingut en aquesta campanya, primer davant 16 rivals del seu actual partit (perquè entre el 1999 i eñ 2012 va canviar set vegades d'afiliació) i, els últims tres mesos, amb Hillary Clinton.

La seva lluita per la Casa Blanca va semblar inicialment l'enèsima maniobra de promoció d'algú molt acostumat a promocionar-se. Perquè ho fa des que el 1971 va agafar el control de l'empresa immobiliària amb què el seu pare, fill d'immigrants alemanys, havia construït vivendes residencials per a gent d'ingressos mitjans a Queens i Brooklyn. Primer la va rebatejar i la va personalitzar amb el cognom que després començaria a col·locar per tot arreu en enormes lletres daurades, i aviat van arribar el salt a Manhattan, el gir cap als hotels i els gratacel amb apartaments de luxe, els casinos, la compra d'una aerolínia, el iot... Tot, segons va confessar el 1990 a 'Playboy', eren “atrezzos per al xou. I el xou és Trump”.

UN PORC AMB PINTALLAVIS

Quan va concedir aquella entrevista ja feia tres anys que havia publicat 'The Art of the Deal', un llibre que va estar 48 setmanes en la llista dels més venuts de 'The New York Times' (13 en el número u) i amb el qual havia expandit la seva imatge d'exitós home de negocis (un mèrit del qual ara es penedeix l'escriptor que el va redactar, Tony Schwartz, que ha dit que el que va fer va ser “posar-li pintallavis a un porc”). I en aquestes pàgines es llegien reflexions que avui fan pensar molt. “Jugo amb les fantasies de la gent”, es llegeix. “Volen creure que una cosa és la més gran i el millor i el més espectacular. En dic hipèrbole veraç. És una forma innocent d'exageració. I és una forma molt efectiva de promoció”.

En realitat, molts negocis de Trump, que va passar dos anys per la Universitat de Fordham i el 1968 es va graduar en Econòmiques a Wharton, no semblen haver sigut tan exitosos com presumeix. Sis vegades s'ha hagut d'acollir a les lleis de bancarrota i Trump University, el pompós nom dels cursos que va crear, està sota investigació per frau. Encara que ell xifra la seva fortuna en 10.000 milions de dòlars (9.041 milions d'euros), segons Forbes no arriba als 4.000 (3.616 milions d'euros). I potser és cert el que ha dit també Schwartz: “Menteix sovint, sobretot respecte als diners”.

Del que no hi ha cap dubte és que Trump ha creat una marca, i no només amb les seves diferents línies de productes, els seus edificis, els seus hotels i camps de golf, clubs com l'exclusiu Mar-a-Lago, aventures immobiliàries internacionals, els concursos de Miss Univers i Miss EUA o, sobretot, amb les 14 temporades de 'The Apprentice', el 'reality show' on va popularitzar orgullós la frase “¡estàs acomiadat!” La marca és ell, un home casat tres vegades i amb cinc fills que durant la campanya electoral ha hagut d'afrontar el seu llarg historial de tractar les dones com a objectes o joguines sexuals, algú a qui la revista 'The New Yorker' definia ja el 1997 com “un tipus esmunyedís i naïf, astutament calculador i temeràriament despreocupat de les conseqüències”.

PRIMER CANDIDAT VIRAL

Notícies relacionades

Última hora de l’incendi al bar Le Constellation a l’estació d’esquí suïssa de Crans-Montana: 40 morts i 119 ferits, la majoria greus

Imatges divulgades per diversos mitjans apunten a un joc amb bengales com a possible inici de l’incendi a Crans-Montana

Trump s'ha confirmat també com el primer candidat viral. I no és només perquè hagi utilitzat amb mestria Facebook o el compte de Twitter que va obrir el 2009, el primer missatge el va escriure en tercera persona per publicitar la seva aparició en un programa de televisió i que ha usat també per promocionar teories conspiratòries com la que el president Obama no va néixer als EUA. Com els experts de màrqueting, Trump sap que els enllaços i missatges que més es comparteixen són els que provoquen reaccions emocionals immediates, siguin positives o negatives. I ha aplicat aquesta lliçó al discurs polític.

“El seu pitjor temor és ser ignorat, subestimat o irrellevant” segons ha explicat Michael D’Antonio, que el 2014 va publicar 'La veritat sobre Trump' i que ha explicat també que Trump és “un home amb una fixació en la seva pròpia fama i despectiu amb els que cauen”. Les urnes li diran si ha de menysprear-se a si mateix. Però l'obsessió, i l'addicció, les té més que cobertes.