Florida, el gran poder llatí

Quan María Cordero va arribar a Kissimmee des de Puerto Rico fa un quart de segle, en aquesta localitat pròxima a Orlando, on va obrir el seu restaurant de cuina tradicional, «hi havia molt pocs immigrants i en cap entitat del govern parlaven espanyol». Avui, en canvi, se sent «important» quan arriba l’hora de la política. De raons, en té.

El vot hispà, de poder limitat però creixent, és un dels més anhelats en la carrera per la presidència dels Estats Units entre Hillary Clinton i Donald Trump. Encara que la candidata demòcrata té entre aquest grup un clar avantatge de més de 20 punts sobre un aspirant que ha demonitzat els immigrants, i fins i tot podria millorar els resultats de Barack Obama el 2012 –que es va emportar el 60% del vot llatí–, també se sap que aquest és un vot fluid i que ningú dóna res per fet. Sobretot en un estat on poden marcar la diferència uns milers de vots (Obama va guanyar el 2012 per 74.000, l’1% dels emesos) o fins i tot uns centenars, com recorden els 537 escrutinis amb què el Tribunal Suprem va decidir donar la presidència a Bush el 2000.

Florida és l’estat frontissa per excel·lència i, històricament, els seus 29 vots del col·legi electoral han sigut clau per a assolir els 270 que obren la porta de la Casa Blanca. I cap dels seus territoris és més transcendental que el conegut com a corredor I-4, els set comtats que travessa la interestatal que uneix Orlando amb Tampa, els dos mercats on més diners s’han invertit en anuncis de campanya. En aquesta franja del centre de l’estat, la població hispana creix a un ritme gairebé tres vegades superior a la resta i aquí viuen el 44% dels votants llatins registrats de Florida. I entre ells, el grup que més creix és el de porto-riquenys, com Cordero, que ja són més d’1,1 milions al Sunshine state.

«VOTEM POC»

Amb l’illa asfixiada per un deute de 70.000 milions de dòlars, l’emigració és imparable i a la zona de l’I-4 hi arriben cada mes unes 1.000 famílies des de Puerto Rico. Com a ciutadans d’un estat lliure associat tenen immediatament dret a vot. Per això el focus s’ha centrat, primer, a ajudar sobretot els nous residents a registrar-se (perquè les estadístiques indiquen que només ho fa el 60% dels hispans) i, ara, a recordar-los que vagin a votar (perquè el 2012 només ho van fer el 48% dels que podien fer-ho). «El problema dels hispans és que parlem molt, però votem poc», reconeix Joan González, una dona de 41 anys que dissabte passat dinava a Melao Bakery, un altre popular local porto-riqueny de Kissimmee.

González, cap d’un magatzem, està registrada com a independent, però el 8 de novembre emetrà el seu vot per Clinton. I el seu és un patró que s’ha fet habitual en l’última dècada a Florida: els hispans registrats com a republicans han caigut del 37 al 26%, els demòcrates han pujat del 33 al 37% i els que més han crescut són els que es registren com a independents (del 28% al 35%), que a les urnes solen inclinar-se pel costat demòcrata.

Clinton, tot i això, és conscient que hi ha molts votants porto-riquenys com Rafael Atiles, que diu que encara està indecís però anuncia que si vota ho farà per Trump. «Prefereixo un boig que algú diabòlic que atempta contra els principis de la Bíblia», assegura aquest empleat d’una aerolínia que és un dels molts «votants de valors». «Tots dos són nocius i tòxics i Trump és tonto en la manera com parla, però ningú s’atreveix a dir com ell coses que són certes».

EXILI CUBÀ

A Trump li queda, a més, una altra escletxa entre els hispans: la part del vot cubà que continua sent profundament republicà o apassionadament antidemòcrata, i que es concentra en el comtat de Miami-Dade, el de més població hispana del país (68%). És la classe de votant que es troba en el famós carrer 8 de Miami, gent com el perruquer Luis Cruz, de 88 anys, que assegura que «Trump és l’única oportunitat perquè aquest país agafi un bon camí», i diu que «fa falta mà dura amb els terroristes», llança acusacions improbables com que «el 23% dels immigrants que entren són violadors» i renega de la renovació de llaços diplomàtics amb Cuba.

Notícies relacionades

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan

També és la classe de votant habitual en llocs com Hialeah. En aquest enclavament amb la comunitat de cubans més gran fora de l’illa la campanya de Trump hi té una de les seves oficines, i allà treballa com a voluntària Blanca Vsortos, que veu en Trump «el líder que cal per canviar un país que s’està perdent». Aquesta cubana no té cap problema a mantenir vives teories conspiratòries («no se sap si Obama és nord-americà o no»), llançar insults («la mare d’Obama era prostituta»), qüestionar les dones que han acusat Trump d’abusos («perquè et fiquin la mà a sobre has d’haver fet alguna cosa») o pronunciar declaracions inflamatòries contra tots els musulmans o contra d’altres immigrants sense les facilitats legals dels cubans («els mexicans no poden manar en aquest país»).

El poder que històricament ha exercit aquesta comunitat en la política de Florida i en la nacional, però, està minvant davant l’arribada d’una onada d’immigrants cubans econòmics, i no polítics, i de ciutadans d’altres països com Veneçuela, que poden fugir de determinades polítiques progressistes però també escapen del populisme. Els hispans demòcrates al comtat de Miami-Dade han crescut el 333% des del 2004. I entre els cubans de la vella guàrdia s’estén un acudit que, amb humor negre, assumeix la seva pèrdua de poder: «Perquè guanyi en tal s’ha d’anar al cementiri».