La dreta sedueix els joves de Polònia

En les últimes eleccions celebrades a Polònia els resultats van aportar una dada reveladora. La gran majoria dels joves que van a les urnes voten per partits de dretes. En les presidencials celebrades el maig del 2015, un 60% van apostar per Andrzej Duda, candidat del Partit Llei i Justícia (PiS, en les sigles en polonès), una formació ultraconservadora, nacionalista i confessional.

En les legislatives del mes d’octubre, els menors de 30 anys van tornar a votar pel PiS (25,80%) però també pel Kukiz15, liderat per una estrella de rock, el populista Pawel Kukiz (19,90%), i per la ultradretana Coalició per a la Renovació de la República (16,80%).

Gràcies, en part, al suport de la població més jove, el poder que concentra el PiS en l’actualitat és aclaparador: controla la presidència de la República, el Govern i el Parlament, on gaudeix de majoria absoluta, i amenaça també d’accedir al control del Tribunal Constitucional. Mai abans un partit havia aconseguit majoria parlamentària en la història de la democràcia polonesa, ni tan sols en el primer Govern del PiS, del 2005 al 2007, quan va haver de governar en aliança amb el partit d’extrema dreta Lliga de Famílies Poloneses i el també extremista Partit d’Autodefensa.

L’home fort de Polònia, no obstant, no és Duda, ni la primera ministra, Beata Szydlo, sinó el líder del PiS, Jaroslaw Kaczynski, de 67 anys, un veterà polític que detesta els «buròcrates» de Brussel·les, el liberalisme i que manté una estreta aliança amb la molt influent església catòlica polonesa. «Cada mà que s’alça contra l’església és una mà que s’alça contra Polònia», va afirmar en una ocasió.

CREIXEMENT I DESOCUPACIÓ

Des de la caiguda del Mur de Berlín, el 1989, fins a la consolidació del PiS en el poder, la Polònia democràtica ha estat en mans de forma alternativa dels socialdemòcrates, hereus del règim comunista, i els liberals, en especial la Plataforma Cívica (PO), un partit neoliberal artífex en gran part de l’èxit econòmic del país.

Des que va ingressar a la UE, el 2004, Polònia gairebé ha duplicat el PIB. Unes dades macroeconòmiques espectaculars que, no obstant, no han beneficiat gran part de la població: la taxa de desocupació entre els joves de menys de 29 anys supera el 14% i més de dos milions han emigrat a l’estranger.

La consolidació del PiS entre les noves generacions respon a una «transició política del comunisme al capitalisme decebedor», apunta el periodista i analista polonès Jakub Mielnik. «Els joves s’han sentit exclosos d’un procés del qual no s’han beneficiat».

En opinió de Mielnik, el desig de «trencar amb les formacions polítiques tradicionals» és un fenomen no exclusiu de Polònia. «Salvant les diferències ideològiques és semblant a Podem a Espanya», assegura. «Al meu país, és la dreta la que representa els ideals democràtics. Aquí vam tenir 40 anys de dictadura comunista», recorda. 

Kaczynski, personatge polèmic que va formar part del sindicat Solidarnosc i que avui té com a gran enemic l’expresident Lech Walesa, és conscient de la importància dels joves com a base electoral. Els cadells del partit, molt ben preparats i amb un discurs pròxim en ocasions al l’extrema dreta, per xenòbof i extremadament patriòtic, són els encarregats de transmetre aquella imatge juvenil, allunyada de la corrupció i de la vella política.

AJUDA A LA FAMÍLIA

«El nostre partit és el de l’esperança pel canvi», diu Michal Szpadrowski, que amb tan sols 22 anys és un alt dirigent de la plataforma juvenil del PiS. «El PiS ofereix als joves la possibilitat de pertànyer a una comunitat, formar part d’un projecte de vida, amb una feina estable i una família. Volem reconstruir aquest sistema, defensar la identitat nacional», explica.

Una de les promeses electorals estrella del PiS i que el Govern ja ha posat en marxa consisteix a ingressar 500 zlotis (uns 130 euros) al mes a cada família a partir del segon fill. Una mesura que pretén finançar gravant amb impostos les grans companyies estrangeres. 

Amb el PO en hores baixes i els partits d’esquerra dividits, el PiS no té en aquests moments qui l’incomodi. L’únic moviment que fa sortir la gent al carrer per denunciar la «deriva autoritària del Govern» –per reformar a favor seu els serveis secrets, el Tribunal Constitucional i els mitjans de comunicació públics– és el Comitè en Defensa de la Democràcia (KOD, en les sigles en polonès), sorgit ara fa un any de la societat civil.

L’última manifestació del KOD, a finals del mes de setembre, va concentrar a Varsòvia més de 30.000 persones, però abans de l’estiu, juntament amb l’oposició, el nombre de participants va superar el quart de milió.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

El problema és que el KOD «no ha aconseguit atraure»  els joves, reconeix Jarek Marcinick, un dels fundadors, tot i que profetitza que «ho faran en el futur quan fracassi la política del PiS». Marcinick admet les dificultats que suposa unir forces entre l’oposició.

De moment, l’única victòria contra el Govern ultraconservador ha sigut, després de fortes protestes als carrers, que el Parlament rebutgés un projecte de llei que prohibia l’avortament i castigava amb la presó les dones que avortessin.