Flotilla de la dignitat

Els quatre punts cardinals apunten a un blau intens i immens. Inabastable. L’Astral, un veler renovat i amb la tripulació professional de l’oenagé badalonina Proactiva Open Arms (POA), ha trigat 20 hores a recórrer les 200 milles que separen el port de la Valletta, a Malta, de les aigües internacionals davant les costes de Líbia. Una surrealista travessia en la qual els refugiats s’embarquen, en rumb invers i a la desesperada, des de les platges de Líbia, amuntegats en pasteres de fusta o llanxes inflables, sense cap equip de salvament i sense queviures.

És molt improbable que cap expedició d’aquestes característiques arribi a terra europea sana i estàlvia. La prova: des de començament de 2016, com a mínim 2.742 persones han mort en l’intent per connectar el nord de l’Àfrica amb el sud d’Europa per mar, segons xifres de l’Organització Internacional per a la Migració (OIM).

Punt negre

Punt negreI el nombre podria ser molt més elevat si no fos per la flotilla humanitària desplegada per a la recerca i rescat d’immigrants en una zona del Mediterrani que potser és el principal punt negre del món. Mentre que l’oenagé de Badalona Proactiva va iniciar les seves operacions en aquesta àrea a finals de juny, altres organitzacions com l’alemanya Sea Watch, la maltesa MOAS o l’omnipresent Metges Sense Fronteres (MSF) el patrullen des de fa més temps buscant piragües per rescatar. Un esforç al qual contribueixen diferents vaixells de països de la UE i la Guàrdia Costanera italiana. Els exercicis d’aquests últims serveixen, a més, per controlar el flux d’entrada d’immigrants, la denegació d’estatus de refugiat dels quals i la deportació és habitual, segons fonts de l’OIM.

La majoria dels que opten per intentar entrar a la UE per aquesta ruta procedeixen de l’Àfrica subsahariana. Aquest viatge sol incloure travessar el desert del Sàhara en camió, a través de Níger, i estades de fins i tot mesos a Líbia en condicions deplorables, empresonats o en situació de semiesclavitud. «Trobem molts casos de cops i cremades pel combustible de la pastera», afirma Hayley Morgan, responsable de premsa de MSF al Dignity, un dels vaixells d’aquesta oenagé al Mediterrani. «Però el més habitual són casos d’estrès i fatiga, derivats de la duresa extrema del viatge», apunta Morgan.

Centre mèdic

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Incendi intencionat en una empresa ucraïnesa a Madrid

Centre mèdicA l’interior d’aquesta nau hi ha un centre mèdic que ha atès més de 5.000 persones aquest 2016. En cooperació amb l’oenagé SOS Mediterranée, MSF també opera a l’Aquarius, un vaixell de 77 metres d’eslora amb 31 tripulants a bord i que, igual que el Dignity, els vaixells de MOAS i els dels guardacostes italians, serveix d’’autobús: porten els refugiats del mar a Itàlia.

A aquests esforços s’hi sumen els d’organitzacions com Iuventa i Sea Watch. Igual que POA, aquests últims estrenen vaixell de rescat aquest any i treballen també en una altra fossa comuna del Mediterrani: l’Egeu. Tots aquests dispositius de rescat constitueixen una alternativa ferma de la societat civil davant una comunitat internacional que respon de manera molt qüestionable a la crisi migratòria més important des de la segona guerra mundial.