Uns disparen bales; altres, paraules

La matança d’Orlando és tan complexa que resulta difícil optar per una sola causa: terrorisme islàmic, llop solitari, homofòbia, falta de control en la venda d’armes. És possible que les tres últimes estiguin molt relacionades. L’extrema dreta dels EUA, encarnada per Donald Trump, un cert nombre de senadors i representants, generalment republicans, un canal televisiu de notícies i persones que es declaren cristianes, opten pel terrorisme islàmic. És el més convenient: el mal no té res a veure amb ells, procedeix de fora, és estranger. Per extirpar-lo només cal tancar la frontera als musulmans i posar sota vigilància els que viuen als EUA.

Així ho va expressar Trump, el gairebé segur candidat republicà: va apostar des del primer instant per l’islam radical. No va importar que no hi hagués proves (segueix sense haver-n’hi); ell toca d’oïda. La seva banda sonora interior és l’odi impulsat pel racisme i una homofòbia poc subjacent. Pertany a aquella part dels EUA que odia Obama mossegant-se la llengua, sense expressar el verdader motiu de l’aversió perquè és una qüestió de pell, de la seva pell: no suporten la presència d’un negre a la Casa Blanca, com no suportaran una dona. Aquesta és l’Amèrica que vota Trump, l’Amèrica alfa, blanca, xenòfoba i sacsejada per la crisi.

Corren per internet les paraules de Roger Jiménez, pastor baptista de Sacramento. En la seva homilia va justificar la mort de 49 «sodomites»; així anomena les víctimes. Va dir que era una pena que Omar Mateen no acabés la seva feina (sic). No es tracta d’un altre boig solitari que dispara paraules, és part del mateix clima d’odi que  alimenta els que premen el gallet.

Ens escandalitza el que va dir el pastor; és algú a qui podem separar del grup i exclamar que no té res a veure amb nosaltres. Però sabem que el seu motor és l’homofòbia religiosa que qualifica els homosexuals de malalts, tarats i viciosos. Aquesta visió fanatitzada no és només un assumpte nord-americà, també està arrelada entre nosaltres. Pensem en el cardenal Cañizares: procedeix de la mateixa simplicitat del pastor de Sacramento, però expressada de manera menys grollera.

Més enllà que l’assassí del club Pulse es radicalitzés per internet i revestís la seva acció amb el mantell apocalíptic del Daesh, en ell bull una homofòbia de llibre, d’aquells que odien els gais perquè s’odien a si mateixos, a la seva tendència sexual no acceptada. Omar Mateen era violent, maltractador, inestable, una persona que va deixar un historial d’advertències de la seva perillositat. Tot i els seus antecedents, va comprar sense problemes un fusell d’assalt semiautomàtic. Alguna cosa falla en el sistema.

El 26 de juny del 2015, el Tribunal Suprem dels EUA va aprovar el matrimoni gai. Va ser el final d’una llarga lluita que va aconseguir el seu primer èxit el 2003, quan Massachusetts va aprovar una legislació que permetia els matrimonis entre persones del mateix sexe. Des d’aleshores un degoteig: Connecticut (2008), Vermont (2009)… Abans que el Suprem decidís, era legal en 37 Estats i il·legal en 13, a l’anomenada Amèrica profunda: Arkansas, Ohio, Geòrgia, Kentucky, Louisiana, Michigan, Mississipí, Missouri, les Dakotes, Tennessee, Texas i Nebraska. La legalització del matrimoni gai és un assumpte que afecta l’essència del sistema democràtic: la igualtat de drets.

L’atemptat d’Orlando ha creat algunes vies de diàleg, sens dubte provisionals, entre la dreta republicana i la comunitat LGBT. Es multipliquen les declaracions de suport, però el senador republicà per Florida, Marco Rubio, expressa el seu dolor «per la persecució que pateixen de l’Estat Islàmic». Rubio segueix a la seva casella, igual que John McCain, que culpa Obama de no acabar amb el Daesh. És el virus Trump.

Quan passi l’enrenou i les càmeres es mudin a una altra desgràcia, quan torni el fragor de la campanya per la presidència, quedarà la realitat, la dels intransigents, la de Carolina del Nord, que lidera una revolta d’11 Estats que rebutgen complir una ordre federal per acabar amb la discriminació dels transsexuals als urinaris de les escoles públiques i crear espais comuns. Si queden tants traços, i ben gruixuts, de racisme, ¿quant trigarà a apagar-se l’homofòbia?

Notícies relacionades

El robatori d’unes joies que van pertànyer a Napoleó obliga a tancar el museu del Louvre aquest diumenge

Justícia al Sudan

Uns disparen lleis, paraules, altres bales. L’homofòbia, la islamofòbia, l’eurofòbia neixen de l’odi, i aquest de la ignorància. És el que ha passat al Regne Unit amb l’assassinat de la diputada laborista Jo Cox al crit de «British first». Per esquivar la responsabilitat diem que l’assassí és un desequilibrat; així es crea la distància asèptica que ens protegeix moralment, així es construeix l’amnèsia col·lectiva.

La intolerància es cura amb educació, per això aquest és el gran camp de batalla entre el saber objectiu i les religions; entre Darwin i Torquemada.