Els 'expats' de la Costa del Sol

La primera impressió al passejar pels carrers que envolten la plaça Bonanza a Benalmádena (Màlaga) és haver fet un salt al mapa. Pintes i Guinness per tot arreu a les 10 del matí, banderes escoceses i gal·leses onejant, cartells anunciant púding i rosbif , les esglésies anglicana i episcopaliana i dur accent 'british'. Només la intensa llum i la calor (a més a més del mig litre de cervesa a un euro) indiquen que som al cor de la Costa del Sol. Però molts 'expats' -expatriats britànics- temen que la seva tranquil·la vida de retir acabi canviant.

Espanya és el país de la UE amb més britànics expatriats, 283.243 segons l’INE (2015). El gruix, a la Costa del Sol, entre Benalmádena i Marbella, on també hi ha una important població volàtil que hi passa llargues temporades encara que oficialment no resideixi aquí. Els residents sí que recelen de l’efecte del 'Brexit' en la seva vida. «El meu marit té 90 anys, i podem pagar un metge, però no dos», diu preocupada Christine, establerta a Espanya des de fa tres dècades. Vilma, turista habitual, admet el temor dels seus amics a la costa malaguenya davant la dificultat d’assumir el cost de la sanitat privada.

TURISME SANITARI

Fins ara, els ciutadans britànics establerts poden fer servir els serveis sanitaris com ho fa qualsevol ciutadà espanyol, i posteriorment el Regne Unit compensa Espanya. Per la qualitat d’aquest servei molts van escollir la Costa del Sol com a residència i van aprofitar l’avinentesa per operar-se, l’anomenat turisme sanitari.

«Seria com tornar enrere, a l’època de Franco: quan vivia a Barcelona i havia de fer cues llarguíssimes», lamenta Christine. «No hi haurà problema», garanteix Steven, que reparteix el seu temps entre els dos països. «Seguirem tenint el passaport britànic», proclama amb orgull imperial, com a garantia que se’ls seguiran obrint les portes en igualtat de condicions amb la resta d’europeus.

Un altre possible impacte és el de les pensions. «Si ens en anem, la lliura es devaluarà i s’instal·larà l’equivalència amb l’euro», pronostica Jack, que demana disculpes perquè malgrat els seus 15 anys a Màlaga encara no parla gens d’espanyol.

A Benalmádena les opinions estan repartides. «Trencar no és bo a llarg termini, l’única manera per preservar el benestar és que continuem units», justifica Sue, procedent d’un poblet de prop de Leeds. El seu marit, Eric, nega amb el cap mentre s’acaba -l’únic al bar- un cafè amb llet. «El sistema de salut britànic està col·lapsat, i si vénen més immigrants hi haurà encara més pressió», explica.

La pressió migratòria és el principal argument que esgrimeixen els partidaris de la sortida. En una societat tan barrejada com la britànica, mostren la seva por a « les allaus d’immigrants i refugiats sirians que travessen el canal de la Mànega». «És una cosa que ja està passant, penso que necessitem més controls», assenyala Vilma, partidària no obstant de continuar a la UE.

UNA ILLA MASSA PETITA

Steven, d’un poble de prop de Manchester i d’arrels italianes, coincideix en el diagnòstic. «Votaré a favor d’anar-nos-en perquè el país està saturat, hi ha massa gent que vol viure allà per a una illa tan petita», defensa. «No estic segura que la immigració sigui diferent estant fora de la UE que dins», contraataca Sue. Christine s’hi suma: «Vaig néixer a Alemanya. Encara que britànica, també sóc immigrant». «Si estem aïllats, serem només una illa, no la Gran Bretanya de fa uns anys», pronostica.

Notícies relacionades

El 'Brexit' i nosaltres

Beckham votarà per la permanència del Regne Unit a la UE

«Els joves només veuen que han de contribuir molt i l’augment de la immigració, però els falta una visió global -assenyala Christine- , pensen que si sortim no haurem de pagar». I tots coincideixen en la falta d’informació veraç «sobre les conseqüències reals d’una sortida d’Europa» en una decisió «tan important».

«No m’agrada que Europa ens digui el que hem de fer, ni tampoc que es tracti Europa com un únic país i un únic estat amb les mateixes lleis», brama Stuart, que és un ferm partidari de la marxa i que parla d’una Unió Europea «corrupta». «No tenim opcions, o som dins o som fora -conclou Jack-. Votaré a favor de quedar-nos a Europa, perquè si no, res funcionaria».