El 'Brexit' i nosaltres

Els votants del Regne Unit decideixen dijous si continuen o no a la Unió Europea (UE) i l’economia espanyola, mentrestant, aguanta la respiració, perquè hi ha molt en joc.

En cas d’un triomf del Brexit tots els socis europeus patirien les conseqüències econòmiques i polítiques de perdre un soci que representa més del 17% del producte interior brut (PIB) de la zona. Segons el Fons Monetari Internacional (FMI), els països més afectats serien Malta, Irlanda, Xipre, Holanda i Bèlgica, per la seva gran vinculació comercial i financera amb el Regne Unit. Es calcula que un Brexit provocaria una reducció d’entre el 0,2% i el 0,5% del PIB a la UE.

Espanya, per la seva part, veu perillar un soci europeu privilegiat. El Regne Unit és el primer client turístic d’Espanya; és la principal destinació de les inversions directes espanyoles a l’exterior i també el principal inversor estranger a Espanya. Hi ha empreses com Banco Santander, Banc Sabadell, Telefónica, Inditex, Iberdrola, Ferrovial, FCC i IAG (British Airways i Iberia) que s’hi juguen molt per la seva forta aposta inversora al Regne Unit.

Més enllà de l’economia, també s’entreveu que el Brexit podria tenir efectes polítics, sobre el procés separatista a Catalunya i el contenciós de Gibraltar.

«Espanya no és immune als efectes d’un Brexit, a causa de les seves fortes connexions amb el Regne Unit, tant en termes de fluxos de persones (del turisme i migratoris) com també d’interrelacions amb el sector financer», afirma Nick Greenwood, d’Analistes Financers Internacionals (AFI), en un article publicat per la Fundació de les Caixes d’Estalvis (Funcas). 

RELACIONS COMERCIALS

«Des de fa una dècada, Espanya registra superàvit comercial en la balança de béns amb el Regne Unit», subratlla el servei d’estudis de Bankia. El 2015, va pujar a 5.647 milions d’euros. Les relacions comercials de béns entre els dos països es calculen en gairebé 31.000 milions a l’any. En sentit més ampli, prenent com a referència els serveis turístics i no turístics, el superàvit comercial d’Espanya respecte al Regne Unit s’eleva a l’1,3% del PIB, segons AFI. 

El Regne Unit és un dels principals socis comercials d’Espanya, tant pel costat de les exportacions (el 7,3% del total, la quarta destinació de les vendes espanyoles) com pel de les importacions (el 4,6%, sisè proveïdor espanyol). Espanya ven al Regne Unit, principalment, automòbils (el 28,5% del total), seguits a gran distància per màquines i aparells mecànics (9,4%). Per la seva banda, el sector de l’automòbil també ocupa el primer lloc entre les compres espanyoles al Regne Unit, amb gairebé el 18% del total, davant de combustibles i olis minerals (13,9%).

    

En la balança de serveis no turístics, Espanya també té un superàvit amb el Regne Unit pròxim als 600 milions anuals.

Segons AFI, «la possibilitat d’un Brexit podria perjudicar aquests fluxos de comerç, ja que és d’esperar que disminueixin tant la confiança com el poder adquisitiu (amb una depreciació de la lliura) dels consumidors britànics». L’FMI calcula una depreciació de la lliura esterlina d’entre el 5 % i el 15 % en cas de sortida del Regne Unit de la UE.

INVERSIÓ DIRECTA

El Regne Unit és la principal destinació de les inversions directes brutes d’Espanya a l’exterior. Des del 2000 fins al 2015 van sumar 111.782 milions d’euros, la cinquena part de la inversió total espanyola a l’exterior durant aquell període. La presència espanyola es concentra principalment en els sectors financer (35%), de telecomunicacions (32%) i energètic (15%). També hi ha una presència important del sector comercial (Inditex) i de les infraestructures (Ferrovial, FCC) i del transport (IAG).

Es calculen en uns 16.600 milions les inversions en el sector financer britànic (Santander i Sabadell), i en uns 15.200, les de telecomunicacions (O2, filial de Telefónica). En total, segons dades de l’ICEX, al Regne Unit hi ha més de 300 empreses de capital espanyol, mentre que a Espanya hi ha gairebé 700 societats britàniques.

El Regne Unit és el principal inversor a Espanya, amb més de 57.000 milions d’euros des de l’any 2000, quantitat que representa el 22,2% de totes les inversions percebudes en el període esmentat, segons l’anàlisi realitzada per Bankia. La  inversió britànica es concentra en els sectors del tabac (Imperial Tobacco), les telecomunicacions (Vodafone), els serveis financers i el comerç minorista.

La incertesa al voltant del Brexit podria endarrerir el flux de fons entre els dos països destinats a invertir. A més a més, una depreciació de la lliura esterlina reduiria els beneficis de les empreses espanyoles que tinguessin filials al Regne Unit i els canvis regulatoris que es produïssin afectarien la rendibilitat de les inversions.  

SECTOR FINANCER

Espanya està particularment exposada al sector financer britànic, a través del Banco Santander i del Banc Sabadell (propietari de la firma TSB, adquirida el 2013). De tots els països europeus, el sector bancari espanyol és el que té el major nombre d’inversions en el sector bancari privat del Regne Unit (el 17,2% del total), només darrere dels EUA (17,8%) i davant d’Alemanya (15,5%).

Es calcula que el Santander UK és dipositari d’entre el 10% i el 20% dels comptes corrents britànics, mentre que el TSB n’hi té dipositats al voltant del 5%. El 2015, el grup Santander va tenir un 28,6% dels seus actius i un 30% del seu benefici net al Regne Unit. Per la seva banda, TSB va representar el 20,7% dels actius del Sabadell i un 17,2% del seu benefici, segons les dades recopilades per AFI.

En cas de Brexit, l’impacte sobre aquestes inversions podria arribar per la previsible depreciació de la lliura (que reduiria els beneficis que es repatriessin a Espanya) i pels possibles canvis regulatoris. A més, el xoc que patiria l’economia britànica podria produir un augment de la morositat i del nombre d’impagaments i exigir dotacions de capital més elevades per part de la matriu espanyola en la filial britànica.

TURISME

Els ciutadans britànics són el primer client turístic estranger d’Espanya. El 2015 van arribar a Espanya 15,7 milions, el 23% del total, amb un creixement del 4,5%. Aquests turistes van gastar 14.057 milions d’euros, el 20,9% del total de la despesa dels turistes a Espanya i una xifra que representa un increment del 10,3% respecte al 2014.

El superàvit de la balança espanyola de turisme i viatges respecte al Regne Unit supera els 6.000 milions d’euros. En termes hotelers, el pes dels turistes britànics també és molt elevat: el 2015 van efectuar el 26,3% de les pernoctacions hoteleres, amb un creixement del 9,2%. El Regne Unit és el principal mercat emissor per a Andalusia, les Canàries i València.  

L’impacte del Brexit sobre el turisme a curt termini es notaria principalment per una depreciació de la lliura que reduís el poder adquisitiu dels britànics, tot i que és d’esperar que el relativament baix nivell de preus a Espanya (en comparació amb altres destinacions com França) esmorteís una mica aquest efecte, segons l’anàlisi d’AFI.

LLIURE CIRCULACIÓ DE PERSONES

Notícies relacionades

¿Què passarà ara després del 'brexit'? Les conseqüències, al detall

¿Quan se celebra el 'Brexit'?¿Quan se'n sabran els resultats?

Es calcula que entre 800.000 i un milió de britànics viuen almenys una part de l’any a Espanya. Aquesta població inclou grups d’elevada edat amb una forta dependència del sistema de la Seguretat Social que podrien veure limitat el seu accés als sistemes sanitaris de la Unió Europea en cas de Brexit. En sentit contrari, el Regne Unit és la principal destinació per als emigrants espanyols, principalment joves que busquen oportunitats laborals. Es calcula que n’hi ha prop de 200.000, la majoria (70%) d’entre 20 i 35 anys, amb titulació universitària (60%) o màster (18%).

«Hi ha preocupació entre els ciutadans europeus pel seu accés futur a l’educació o la sanitat»,  apunta Susi Dennison, investigadora del Council on Foreign Relations, a Londres. «Si el Regne Unit deixa la UE, els estudiants pagaran el doble al mes. A més, la perspectiva de no tenir una feina després farà menys atractiu el país per als estudiants estrangers», adverteix Barbara Aubin, de la London School of Economics.