En la nit gai d'Orlando, cors trencats

Els neons del Parliament House Resort centellegen al costat de l'autovia. El seu mànager presumeix de regentar "l'hotel gai més gran dels Estats Units", un complex amb 112 habitacions, sis bars, discoteca i piscina. Però la discoteca està molt més buida que altres diumenges. Els clients porten llaços blancs a la solapa i un cartell a l'entrada proclama que “Pulse és indestructible”, en al·lusió al local on 49 persones van morir massacrades i 53 més van resultar ferides la vigília, mentre s'hi celebrava una festa llatina. Diversos homes s'abracen i ploren a l'entrada. El dolor es palpa. La bulliciosa nit gai d'Orlando, una ciutat santuari per a la comunitat més perseguida del país, és ara una nit de cors trencats.

Chris Duvale no deixa de rebre abraçades. Porta un Sant Crist penjat al pit i una camisa cenyida a joc amb la gorra. Va perdre sis dels seus amics en el tiroteig i espera notícies del seu cosí, que va rebre un tret al pit mentre ballava al Pulse la matinada de dissabte a diumenge. “Estic devastat”, assegura mentre un amic li acaricia l'esquena per consolar-lo. “No només eren els meus amics, són la meva família, perquè aquesta és una comunitat molt compacta, on ens coneixem tots. M'han pres el seu somriure i el seu entusiasme”. Dissabte volia anar a la festa del Pulse, però a última hora se li van torçar els plans. Poc després de les 2 de la mateina va rebre una trucada. El seu cosí era al quiròfan. Havia rebut dos trets.

Cambrer i ‘entertainer’ de 26 anys, Duvale creu que les autoritats no han dit tota la veritat. Després de parlar amb diversos amics que treballaven al club atacat, assegura que almenys una altra persona va haver d'ajudar l'assaltant. “Va entrar al Pulse pagant l'entrada i, tal com anava vestit, és impossible que pogués ocultar una arma d'assalt. Algú li devia donar les armes quan estava dins”. La policia sosté que Omar Mateen va actuar sol. Era un paio inestable i violent, segons la seva exdona, i aparentment odiava els homosexuals. Fa poc va veure dos homes besar-se a Miami i, segons ha recordat el seu pare, va enfurir.

COL·LECTIU EN EL PUNT DE MIRA

L'homofòbia o la transfòbia són gangrenes pudents que no se'n van. Segons el Southern Poverty Law Center (SPLC), gais i lesbianes reben el doble d'atacs que els jueus i els negres; quatre vegades més que els musulmans, i 14 vegades més que els llatins. Els seus botxins gairebé mai són els extremistes islàmics, com seria el cas de Mateen, que va jurar lleialtat al califa Abu Bakr al-Bagdadi en una trucada als servei d'emergència quan estava atrinxerat al bany amb diversos ostatges. És possible que el gest no busqués més que transcendir la seva nimietat, perquè fins ara no s'ha trobat cap relació directa amb l'Estat Islàmic. “Els atacs solen partir de supremacistes blancs i el que consideraríem membres relativament normals de la nostra societat”, ha dit a la revista The Atlantic, Mark Potok, investigador de l'SPLC.

Orlando viu de vendre somnis. És el bressol de Disneyworld i altres parcs d'atraccions. Però el seu centre urbà, on hi ha les quatre o cinc discoteques i bars d'ambient, és lloc inhòspit d'aparcaments gegants a l'aire lliure, completament buits a la nit, i gratacels amb noms de bancs, com si calgués recordar qui té el poder. “Puc entendre per què va escollir el Pulse", diu Steve B., de 45 anys i treballador de la indústria hotelera. "És un lloc petit i acostuma a estar abarrotat. Només cal disparar endavant per omplir-lo de sang”. També acostuma a atraure la clientela més jove. El més més gran dels morts identificats fins ara tenia 40 anys. El més jove 20. Hi havia més de 300 persones a l'interior.

"TOTS ESTEM ESPANTATS"

Steve ha passat el dia enganxat a la tele i plorant, però ara pren un cubata i fuma a la terrassa del Parliament. “No deixaré que em converteixin en un presoner a la meva pròpia ciutat. Orlando era molt tolerant, però ara tots estem espantats”. El país està enmig de les celebracions del mes de l'Orgull. I fa només una setmana, Disney World va celebrar els seus Dies Gai, que serveixen de reclam per atraure una comunitat d'alt nivell adquisitiu. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Jo no ho he fet: ha sigut la intel·ligència artificial

És difícil esquivar el centre d'Orlando. Les barricades policials bloquegen les entrades d'alguns carrers. Després d'una llarga marrada, apareix el Stonewall, un club que honra el bar novaiorquès del mateix nom on es van produir els famosos disturbis del 1969, l'origen del modern moviment LGBT als EUA.

Dins hi ha sis o set homes a la barra. Tots grans. Es respira ambient de funeral, i gairebé no se sent la música. “Fora d'aquí, ¿no veieu que tot ¿wa massa fresc?”, diu un client al veure arribar dos periodistes. Però Kevin vol parlar. És un home en edat de jubilació. Té amics a l'hospital, amb trets al cos, i amb prou feines pot reprimir les punxades a l'ànima. “Hem passat de l'opressió a l'assassinat, però no ens derrotaran”, assegura a la porta del local. Aquest mateix dijous es casarà amb l'home de la seva vida. Fa 49 anys que estan junts. S'estimen.