Un candidat ultra i xenòfob, favorit en les eleccions presidencials a Àustria

Viena es desperta grisa. Entre els edificis modernistes d’Otto Wagner i els colossals monuments a la reialesa heretats de l’imperi austrohongarès, la pluja amenaça els ciutadans que es passegen per l’imponent centre de la capital d’Àustria. En la placidesa que es respira en aquest centre històric s’amaga el nerviosisme per unes eleccions presidencials en la primera volta de les quals, per primera vegada, la ultradreta va arraconar els partits tradicionals i els va deixar sense cap opció de victòria. Cosa insòlita.

Pels passadissos on van desfilar figures tan emblemàtiques com l’emperadriu Sissí ara s’hi pot passejar Norbert Hofer, la denominada «cara simpàtica» del populista i xenòfob Partit per la Llibertat (FPÖ). L’últim mig any, la formació ultra s’havia catapultat en les enquestes, però tot i així els resultats obtinguts pel seu candidat a les presidencials van ser una sorpresa. Avui Hofer s’enfronta a l’independent Alexander Van der Bellen, que es presenta amb Els Verds, per la presidència del país.

EL MOMENT DELS POPULISTES / La ultradreta sempre ha tingut una forta presència política a Àustria, però els últims anys, marcats per la crisi i un augment de la immigració, han donat corda al seu discurs. «Han utilitzat la confusió per l’arribada de refugiats, la desconfiança amb Brussel·les i el cansament amb el Govern com a escala per arribar al poder», assegura Karin Liebhart, politòloga de la Universitat de Viena. Una part del seu èxit també es deu a la seva estratègia de normalització. «No volen ser vistos com un partit radical i adapten el seu discurs. Sempre han sigut antisemites i han anat en contra de la dona, però ara diuen que defensen les dues coses perquè el seu enemic és l’islam», afegeix.

El constant desgast i el gir a la dreta dels socialdemòcrates (SPÖ) també han contribuït a l’ascens ultra. L’Executiu va passar d’obrir les portes a construir tanques. «Han volgut seguir el missatge populista de l’FPÖ per recuperar els votants perduts, però la seva incoherència fa que aquesta sagnia sigui cada vegada més gran», remarca Liebhart. Després de la dimissió de Werner Faymann com a canceller i líder del partit, els socialdemòcrates han netejat la cara al Govern, però les seves polítiques migratòries continuen intactes.

Malgrat que l’element ultradretà sempre sembla que hi ha sigut. «La xenofòbia sempre ha sigut part d’Àustria. Aquí estem acostumats a conviure amb la ultradreta», assegura Faika el Nagashi, que és el portaveu de polítiques migratòries d’Els Verds a Viena. 

UN PAÍS DIVIDIT / El desgast dels partits tradicionals i l’avanç d’alternatives més radicals tant per la dreta com per l’esquerra han abocat el país a un augment de la polarització. Les eleccions presidencials, en què Els Verds tenen més pes que a les parlamentàries, en són una prova, ja que situen part dels ciutadans entre l’espasa i la paret.

Notícies relacionades

El candidat de la ultradreta guanya la primera volta de les presidencials a Àustria

Els EUA planegen per a Gaza un govern tecnòcrata amb palestins de la diàspora

És el cas de Franz, de 36 anys, que es passeja pel centre de la capital amb un vestit impol·lut i a qui no satisfà cap de les dues opcions: «No vull votar l’FPÖ perquè la ultradreta ja ha tacat prou la història d’aquest país, però tampoc Els Verds». Un dilema que es repeteix a les cases i als bars. Franz treballa com a assessor en un banc privat i pensa que les polítiques dels ecologistes malmetrien el sector financer, del qual viu. «Em decantaré per Van der Bellen; si més no ell estarà obert a pactar amb democristians i socialdemòcrates», sospira abans de tornar corrent a l’oficina.

«No m’agrada ningú, però votaré Van der Bellen perquè no em puc imaginar un feixista al capdavant del país», opina Johannes, de 32 anys, que ven jocs de rol en un centre comercial de la perifèria de Viena. Per a molts, els comicis d’avui són una situació incerta.