Europa a la deriva

La Unió Europea (UE) va a la deriva, traeix els seus valors, acumula crisis sense resoldre i perd el suport de capes cada vegada més àmplies de la població a causa de les polítiques de retallades que imposen Brussel·les i Berlín.

És revelador que el Dia d'Europa coincideixi aquest dilluns amb una nova reunió extraordinària de l'Eurogrup sobre Grècia, després de sis anys d'obstinació a aplicar la mateixa política d'ajust qualificada de "suïcida" per multitud d'economistes, com els premis Nobel Joseph Stiglitz i Paul Krugman.

Els dirigents europeus sembla que han oblidat els ideals que van impulsar el 9 de maig de 1950 la històrica declaració del ministre francès d'Afers Estrangers, Robert Schumann, que va iniciar el procés d'integració europea i que va aportar als seus estats membres el procés més prolongat de pau i prosperitat de la seva història.

Europa, 66 anys després, disposa d'una moneda comuna i ha deixat enrere la divisió del continent de la Guerra Freda. Però aquesta integració s'està fracturant: sorgeixen noves divisions centre-perifèria i est-oest, s'aixequen noves tanques on s'havien abolit les fronteres, la majoria de governs no assumeix un repartiment equitatiu dels refugiats i la Gran Bretanya podria votar a favor d'abandonar la UE al juny.

GESTIÓ A CURT TERMINI

Europa està perdent la fe en si mateixa i en el seu futur, mentre que partits ultraconservadors governen a Hongria i Polònia, l'extrema dreta imposa la seva política a Finlàndia i Dinamarca i ningú dubta que la líder del Front Nacional, Marine Le Pen, arribarà a la segona volta de les eleccions presidencials franceses del 2017.

Des de l'inici de la crisi financera el 2008, els líders europeus van apostar per la gestió a curt termini i van renunciar a desenvolupar una estratègia global i coherent a llarg termini, anant a remolc dels esdeveniments i limitant-se a apagar els incendis que van sorgint, lamenta l'exministre alemany d'Afers Estrangers, Joschka Fischer.

La política d'austeritat va fer caure l'eurozona en una segona recessió i ara impedeix una recuperació robusta i frena la reducció de l'atur. La caiguda en una tercera recessió i en la deflació va ser evitada 'in extremis' per la intervenció del Banc Central Europeu (BCE) amb la creació massiva de diners via compra de deute, saltant-se l'oposició de Bundesbank.

El model social europeu s'està desmantellant sistemàticament per part de governs conservadors i socialdemòcrates amb la benedicció de la Comissió Europea, seguint la via oberta per la primera ministra britànica, Margaret Thatcher, als 80.

El mecanisme és molt simple: es rebaixen generosament els impostos a les grans empreses i les persones amb més ingressos i després, amb l'argument que no hi ha prou fons, es retallen les prestacions socials per no agreujar el dèficit públic.

POLÍTICA D'AUSTERITAT

Aquest procés s'ha accelerat amb la política d'austeritat, mentre que les successives reformes laborals han retallat els drets dels treballadors, reduint-ne el poder adquisitiu i disparant la precarietat i la desigualtat.

A ningú ha d'estranyar, doncs, l'èxit electoral dels partits populistes, euroescèptics i d'extrema dreta en molts països, ja que una part important dels assalariats, autònoms, comerciants, petits empresaris i agricultors se senten abandonats pels partits tradicionals i perjudicats pels ajustos, les desregulacions i les liberalitzacions a ultrança promogudes per Brussel·les.

Les enquestes mostren que el Front Nacional és el principal partit obrer de França i que el també ultra Partit Popular Danès (DF) té més votants treballadors que no pas els socialdemòcrates.

Després que la taxa d'atur a Àustria hagi passat del 4% al 5,8% els últims anys, el candidat de l'ultra Partit de la Llibertat (FPO), Norbert Hoger, va guanyar la primera volta de les eleccions presidencials, el seu partit es va convertir en el principal partit obrer del país i els socialdemòcrates (SPO) i els democristians (OVP) van registrar una derrota catastròfica.

Convé recordar que la dràstica política d'austeritat aplicada pel canceller alemany Heinrich Brüning després de la gran depressió del 1929 va disparar la desocupació i va fomentar el creixent èxit electoral del partit nazi que va portar Adolf Hitler al poder el 1933. 

El dèficit democràtic de la Comissió Europea i el poder desmesurat dels seus tecnòcrates, que imposen les polítiques econòmiques als governs nacionals sense patir cap conseqüència pels seus errors, afavoreix el discurs euroescèptic.

MAJORIA QUALIFICADA

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Jo no ho he fet: ha sigut la intel·ligència artificial

Les recomanacions econòmiques de la Comissió Europea i les exigències de retallades pel dèficit públic a un país són aprovades automàticament per l'Eurogrup, a menys que hi hagi una majoria qualificada de països que votin en contra, impossible d'aconseguir.

En aquest a l'entorn de crisi permanent de l'eurozona, retallades socials i desocupació molt elevada, l'arribada massiva de refugiats i l'amenaça britànica d'abandonar la UE han mostrat l'extrema feblesa del projecte europeu: la crisi dels refugiats es trampeja amb pedaços i un acord amb Turquia que viola el dret internacional, mentre se cedeix al xantatge de Londres amb concessions que violen el Tractat de la UE.