Més de 4.000 europeus s'han unit als grups gihadistes a Síria i l'Iraq

Un estudi revela que el 30% dels combatents nascuts o residents a la UE han tornat després de fer el gihad

Bèlgica és el país europeu que aporta més combatents per càpita a les files de l'Estat Islàmic i grups afins

jjubierre31854293 an undated photograph of a man described as abdelh160401172217

jjubierre31854293 an undated photograph of a man described as abdelh160401172217 / HANDOUT

2
Es llegeix en minuts
Kim Amor
Kim Amor

Periodista

ver +

Els grups gihadistes de Síria i l’Iraq han aconseguit reclutar en els últims anys més de 4.000 combatents de la Unió Europea (UE) –un 14%, dones– dels quals el 30% ja han tornat i el 14% han mort en combat. Els europeus representen el 13% dels 30.000 gihadistes que conformen aquests grups, principalment de l’Estat Islàmic (EI), que proveeixen els seus exèrcits amb «reclutes» procedents de 130 països.

Són dades extretes de l’estudi elaborat pel Centre Internacional de Contraterrorisme de l’Haia (ICCT, segons les sigles en anglès) amb la col·laboració d’experts de diversos països i els governs de la UE.

Els extremistes retornats, uns 1.200, són la «gran amenaça» per a la UE, diu l’ICCT, pel seu alt grau de preparació militar i d’experiència en el camp de batalla, com es va demostrar a París i Brussel·les: habilitat en l’ús dels fusells d’assalt Kalasnikov i perícia a l’elaborar explosius casolans amb substàncies que s’adquireixen en adrogueries de barri.

França és el país amb més compatriotes lluitant a Síria o l’Iraq, uns 900, dels quals han tornat uns 250. La segueix, en xifres absolutes, Alemanya, amb uns 760. Els belgues són, per càpita, els que estan contribuint més a reforçar les tropes gihadistes. Més de 500 captats sobre una població d’11 milions d’habitants, contra els 66 milions de França i els 80 d’Alemanya.

ZONES URBANES

Gran part dels ciutadans de la Unió Europea a l’EI i afins, joves d’entre 18 i 30 anys, procedeixen de grans «àrees metropolitanes o suburbis perifèrics» i en molts casos es concentren en zones determinades, en les quals «es creen xarxes extremistes» formades al voltant de «cercles d’amics radicalitzats que decideixen anar-se’n plegats» a combatre a l’estranger. Una afirmació que s’ajusta al cas del districte brus-sel·lès de Molenbeek, lloc de naixement, de residència o de pas d’uns quants dels terroristes que han participat en els atemptats més cruents perpetrats a Europa, incloent-hi els de Madrid el 2004.

Espanya ocupa el vuitè lloc en la llista de més captacions en termes absoluts, entre 120 i 139, dels quals 25 ja haurien tornat. En termes «per càpita», destaca l’informe, és una xifra petita, si la comparem amb els sis gihadistes sortits de Luxemburg, país de 560.000 habitants, tres vegades menys que la ciutat de Barcelona.

El treball de l’organisme holandès esmenta l’estudi dels investigadors Fernando Reinares i Carola García, del Real Instituto Elcano, en el qual reconstrueixen el perfil de 20 residents a Espanya –11 espanyols i 9 marroquins– que havien lluitat a Síria i l’Iraq abans del 2014. La majoria, d’entre 20 i 30 anys, vivien a Ceuta i els altres principalment a Girona i Màlaga. Gran part estaven casats i eren pares a l’atur. Tres d’ells, de Ceuta, van acabar les seves vides com suïcides.

ELS CONVERSOS

L’informe destaca així mateix els militants europeus conversos, entre el 6 i el 23%, entre els quals destaca que «la salut mental dels potencials combatents pot estar jugant un paper» a tenir en compte en la seva captació.

El document recull el cas dels onze gihadistes detinguts el juny passat que tenien intenció d’atemp-

Notícies relacionades

tar a Barcelona. «Cinc dels 11 capturats simpatitzants de l’Estat Islàmic s’havien convertit a l’islam», apunta l’informe.

En el qüestionari enviat per l’ICCT als diferents països amb vista a elaborar el document, només uns quants van esmentar la necessitat de combatre el problema des de l’arrel, prioritzant el diàleg intercultural i interreligiós.