Xipre es planta contra l'acord amb Turquia

Els obstacles a què s’enfronta el president de la Unió Europea, Donald Tusk, per presentar al Consell Europeu de demà i divendres un pla que permeti posar fre a l’arribada massiva de refugiats de Turquia semblen a aquestes hores infranquejables. Són nombrosos els estats membres que tenen dubtes sobre el pla que ha sigut apadrinat per la cancellera alemanya, Angela Merkel. Tusk ja ha alertat que haurà de ser «reequilibrat» si vol passar el filtre de legalitat i ser acceptable per a tothom.

Tusk només visitarà abans de la cimera dues capitals, Nicòsia i Ankara, fet que dóna una idea d’on es troben a aquestes hores els esculls més importants. «Xipre no té intenció de donar el seu consentiment a l’obertura de nous capítols si Turquia no compleix amb les seves obligacions», advertia ahir el president xipriota. Nicos Anastasiades, que s’entrevistarà avui amb el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, entén que el seu país ja ha fet gestos suficients –acceptant la presència de Turquia en cimeres amb la UE–, i insisteix que el procés d’adhesió no s’ha de vincular a la crisi migratòria. 

SIS PUNTS

«Qualsevol confrontació amb el Govern turc en aquesta fase de negociacions és l’últim que volem», però «és injustificat, contraproduent i inacceptable deixar la responsabilitat de la càrrega de la crisi migratòria sobre la meva esquena o la de Xipre», advertia Anastasiades. La cimera del 7 de març passat va encarregar a Tusk elaborar un pla al voltant de sis punts: retorn a Turquia dels immigrants arribats de manera il·legal per les illes gregues, reubicació d’un refugiat sirià per cada un que Ankara accepti de tornada de Grècia, exempció de visats per als turcs des del juny, accelerar el desemborsament dels 3.000 milions d’euros acordats i pactar «finançament addicional», preparar el terreny per obrir nous capítols en el procés d’adhesió i ajudar Ankara a crear zones segures a Síria.

La majoria d’aquests elements han generat crítiques i molts dubtes entre els països de la UE. Començant per les repatriacions a gran escala, qualificades d’il·legals per organismes com ACNUR, i seguint amb l’exempció de visats o l’acceleració de les negociacions d’adhesió. Turquia aspira a obtenir llum verda sobre cinc nous capítols que estan congelats des del 2009 arran de la decisió d’Ankara de no aplicar la unió duanera entre la UE i Turquia a Xipre.

Notícies relacionades

Guardar la carta de la guerra

Trump intenta esquivar el malestar social culpant la immigració i Biden

Tusk és conscient que Ankara és clau, però també que les preocupacions dels Vint-i-vuit hauran de quedar resoltes. «La UE és una Unió de 28 estats membres i Xipre és tan important com Alemanya, França, Holanda o qualsevol altre estat membre. Cap tercer país pot ser mai més important que qualsevol dels nostres estats membres», avisava sense pronunciar Berlín o Ankara, però en clara al·lusió a aquestes dues capitals que van negociar a la seva esquena el pla que serveix ara de guia. «La proposta turca, treballada juntament amb Alemanya i Holanda, encara haurà de ser reequilibrada per ser acceptable per als 28 estats membres», resumia Tusk sobre el pla cuinat per Angela Merkel (Alemanya), Mark Rutte (Holanda) i Ahmed Davutoglu (Turquia) en vigílies de l’última cimera.

La Comissió Europea té previst presentar avui els detalls legals per fer jurídicament viable el preacord amb Turquia. Segons va informar la portaveu comunitària Mina Andreeva, la Comissió ha fet «una anàlisi jurídica sobre què és possible fer per convertir el pacte en operatiu». «Hem treballat dia i nit per posar sobre el paper els detalls legals del preacord acordat el dia 7 passat», va explicar. Andreeva va afegir que els «aspectes operatius» del preacord s’han treballat de prop amb ACNUR.