Primàries a Nou Hampshire

L'empenta dels 'outsiders' manté oberta la carrera electoral als EUA

La campanya de Clinton dóna senyals de preocupació davant el moment Sanders

Amb Trump favorit a Nou Hampshire, la lluita intestina republicana s'allarga

mbenach32726106 a woman with a child casts her ballot for the firs160209205743

mbenach32726106 a woman with a child casts her ballot for the firs160209205743 / JEWEL SAMAD

2
Es llegeix en minuts
Idoya Noain
Idoya Noain

Corresponsal als EUA

Ubicada/t a EUA

ver +

Nou Hampshire, un estat que llueix amb orgull el seu eslògan de «viu lliure o mor», és un autèntic laboratori de la democràcia nord-americana. Milers de ciutadans es bolquen amb responsabilitat en un procés que va des d’aguantar el bombardeig de missatges, visites i anuncis (s’han gastat 80 milions de dòlars en publicitat per arribar a 1,4 milions de persones) fins a la laboriosa processó per actes personals amb l’objectiu de conèixer i valorar els diferents candidats. En aquest any electoral ple d’interrogants, encara s’ha disparat més la capacitat de Nou Hampshire de donar sorpreses. I no tan sols té a veure amb la incertesa del vot independent (fins al 40% segons alguns càlculs), sinó amb el fenomen dels outsiders (no favorits), que ha desbaratat qualsevol previsió i promet allargar la carrera.

RESSONS D'OBAMA

En les primàries d’aquest dimarts, en les quals el secretari d’estat Bill Gardner havia previst una participació rècord de 550.000 persones, s’anticipaven les victòries tant de Donald Trump al costat republicà com de Bernie Sanders al demòcrata. Serien triomfs pels quals fa sis mesos ningú apostava, però que confirmarien també el palpable auge de dos candidats que connecten amb votants farts del sistema, de Washington i de la política tradicional. I els seus potencials triomfs tenen molts més efectes més enllà de mantenir vives les opcions del llengut magnat i del veterà senador independent de Vermont.

La campanya de Sanders comença a tenir ressons de la de Barack Obama el 2008. Com fa vuit anys, al davant hi ha Hillary Clinton. I encara que aquesta vegada l’exsecretària d’Estat és favorita per a la nominació, Sanders ha sigut capaç d’il·lusionar i mobilitzar els joves o d’encoratjar la idea d’una «revolució política» de l’esquerra. A la seu de Clinton es comença a veure suor freda.

Igual que el 2008, Bill Clinton ha entrat en mode atac els últims dies, posant en dubte les credencials progressistes de Sanders. I segons una informació que va publicar dilluns Politico, hi ha reorganització en la campanya de l’ex primera dama, preocupada pels problemes per transmetre el seu missatge i per les dificultats per connectar amb el jovent, un aspecte en què no té problema el senador de 74 anys. «No hi ha sensació de pànic, però sí d’urgència per arreglar aquests problemes ara», deia una font de la campanya en l’article, immediatament denunciat com a fals per Clinton.

ESPERADA VICTÒRIA DE TRUMP

Notícies relacionades

Al camp republicà, mentrestant, davant l’esperada victòria de Trump, tots miraven al segon, tercer i quart llocs, els únics que es consideren viables per mantenir algunes candidatures. Marco Rubio, el senador impulsat per un tercer lloc a Iowa, esperava que les urnes dictessin el veredicte sobre si la seva desastrosa actuació en el debat de dissabte passat havia cavat la seva tomba. John Kasich i Jeb Bush (i en menor grau Chris Christie) havien de dirimir qui té opcions de representar l’aparell del partit, una equació en la qual sortia amb avantatge el governador d’Ohio. Ted Cruz, mentrestant, encara que enfrontava l’escàs pes del vot cristià a Nou Hampshire, apostava per recollir vots del retirat Rand Paul o d’un Ben Carson que s’esvaeix. 

De les urnes de Nou Hampshire n’han de sortir 32 delegats demòcrates i 23 de republicans. La carrera continua viva.