Europol posa en alerta la UE per la desprotecció dels menors refugiats

Les institucions europees es miren amb preocupació la xifra de 10.000 refugiats menors desapareguts només de trepitjar territori europeu, denunciada aquest cap de setmana passat per responsables de l'agència Europol. Una realitat que, segons l'agència europea de drets fonamentals, amb seu a Viena, no és desconeguda i sí factible. Segons aquest organisme, la protecció dels refugiats menors d'edat segueix mostrant carències importants a la Unió Europea i en molts estats membres no se'ls garanteix a aquest col·lectiu els seus drets.

D'aquesta realitat se'n fa ressò l'informe de desembre de l'agència, en què s'avalua la situació als nou països més afectats pels fluxos migratoris: Àustria, Bulgària, Croàcia, Alemanya, Grècia, Hongria, Itàlia, Eslovènia i Suècia. En línies generals, els refugiats que trepitgen aquests països es troben en moltes ocasions sense l'allotjament, el menjar o l'atenció sanitària adequats, cosa a què se sumen les carències detectades en relació amb la protecció dels menors. Nens i adolescents que “estan en una situació de gran vulnerabilitat perquè viatgen sols o per haver sigut separats de la família durant el viatge”, expliquen des de l'agència responsable de vetllar pels drets fonamentals a la Unió Europea.

Carències en la ruta

I el primer lloc on detecten carències i desprotecció és a Grècia, la principal porta d'entrada a la UE. Pràcticament totes les infraestructures de recepció de les illes no ofereixen cap allotjament adequat per als menors, que es veuen obligats a estar-se a les mateixes instal·lacions que els adults. Algunes oenagés han creat zones de trànsit per a menors no acompanyats, com ha fet Praksis a l'illa de Lesbos i a  Kos, però ara com ara ofereixen molt poques places. Altres punts negres en la ruta cap a Europa són Hongria, Eslovènia, Croàcia i Bulgària. En tots ells hi ha carències diverses. O bé perquè no es comprova eficaçment l'edat del menor, o bé perquè no es nomena un tutor que vetlli pel seu interès, o bé perquè no se li garanteix l'accés a l'educació o accés a intèrprets.

Aquests problemes persisteixen, a més, als països de destí. A Àustria, per exemple, hi ha el risc que en determinats passos fronterers aquests menors no siguin identificats adequadament i puguin per tant acabar en centres de retenció. A molts, de fet, se'ls acomoda inicialment al centre de Traiskirchen, que no està preparat com a centre per a menors no acompanyats. Quan sol·liciten l'estatus de protecció, se'ls obliga a firmar documentació que no sempre entenen, i no hi ha procediments accelerats adaptats a la seva edat.

Notícies relacionades

Les oenagés adverteixen del risc de la travessia per a 360.000 nens

Els gasoductes de Geòrgia inquieten Occident

A Alemanya, mentrestant, encara que els menors no acompanyats són transferits immediatament després de ser identificats davant les autoritats de protecció del menor, persisteixen llacunes en alguns àmbits. Per exemple, tot i haver-hi centres d'allotjament adaptats als nens, no sempre reben educació. “A la majoria dels estats alemanys l'educació obligatòria comença una vegada abandonat el centre de recepció. És a dir, fins a sis mesos després. Tenint en compte que molts nens que necessiten protecció internacional no han anat a l'escola des de fa temps és un període innecessàriament llarg”, critica l'agència.

I el mateix a Suècia. L'informe es fa ressò que un de cada quatre menors no acompanyats (el 25%) han desaparegut de l'allotjament assignat, alerten d'un augment del tràfic d'éssers humans i avisen que el sistema de recepció està sota una “severa pressió”, cosa que crea un entorn insalubre per al menor. En el cas dels menors no acompanyats, els experts denuncien que poden passar mesos abans del nomenament d'un tutor, que a causa dels endarreriments en el registre els nens han d'estar-se més temps de l'habitual en allotjaments temporals i que s'han identificat casos de problemes en l'accés a l'educació i a la sanitat.