Noruega expulsa refugiats per l'Àrtic a -30ºC

Les deportacions a Rússia de refugiats arribats a Noruega per l'Àrtic, on les temperatures arriben aquests dies als -30ºC, han generat controvèrsia en aquest país i crítiques d'organismes internacionals. La policia va expulsar 13 refugiats dimarts, i diverses persones van aconseguir escapar del centre d'acollida de Kirkenes dijous, ajudats per l'associació "Refugiats, benvinguts a l'Àrtic". Tres membres d'aquesta associació han sigut multats

"Les coses estan molt malament, la gent està desesperada. Fugen de Kirkenes per evitar ser enviats cap a Rússia", va declarar Olav Øygard, bisbe de la diòcesi de Nord-Hålogaland.

Famílies amb nens

Des de dimecres estan suspeses les deportacions, oficialment per motius logístics. Però en la llista per ser expulsats figuren famílies amb nens, entre ells una nena autista de cinc anys i un nadó de 18 mesos, va denunciar "Refugiats, benvinguts a l'Àrtic", que després de difondre alguns casos ha aconseguit que les autoritats accedeixin a revisar les seves sol·licituds d'asil.

El Govern de dretes noruec, en què participa un partit populista antiimmigració, va aprovar fa dos mesos, amb el suport entre altres de l'opositor Partit Laborista, un enduriment de les lleis d'asil per frenar l'onada de refugiats arribats pel nord del país. Des de l'estiu, unes 5.500 persones (sobretot sirians i afganesos), han arribat a Noruega utilitzant la ruta d'Àrtic, quan la mitjana anual era d'una vintena.

La nova normativa, que permet tornar a Rússia als que tinguin permís de residència o visat en aquell país sense considerar la seva sol·licitud d'asil a Noruega, va començar a aplicar-se a finals de la tardor, malgrat les crítiques de l'Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), que denuncia el seu caràcter sistemàtic. L'arribada de l'hivern, amb les gèlides temperatures a la zona, i el termini de mig any per a les deportacions acordat amb Rússia han obligat a agilitzar les expulsions, cosa que ha augmentat la polèmica.

Un dels casos que més impacte ha tingut en l'opinió pública noruega és d'una parella siriana cristiana amb tres fills que en la seva fugida va comprar un visat rus de múltiples entrades, en lloc d'un visat de trànsit. "Quan vam pagar 22.000 dòlars per poder fer la ruta de l'Àrtic cap a Noruega, no teníem ni idea de quin visat havíem rebut a Rússia. Abans de la guerra a Síria, mai havíem sortit a l'estranger", va denunciar la mare Dallia Assad a l'agència noruega NTB. 

"Ens envien a la mort"

"La policia noruega ens envia a la mort", va denunciar la dona. La pressió va forçar les autoritats d'immigració a revisar el dossier. A Rússia, l'examen d'una demanda d'asil pot trigar anys, període en el qual els sol·licitants corren el risc de ser arrestats o expulsats al seu país d'origen. En sis anys, només dos sirians han obtingut l'estatus de refugiat a Rússia, d'entre 5.000 demandes. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

El Partit de l'Esquerra Socialista, una formació minoritària al Parlament noruec, ha invitat els grups de centre i els laboristes a obligar el Govern a aturar les deportacions, una idea que no obstant han rebutjat. La primera ministra, la conservadora Erna Solberg, ha respost que el Govern continuarà amb les deportacions i ha subratllat que confia "en el judici de les autoritats d'estrangeria en cada cas individual".

Noruega va rebre l'any passat 31.145 sol·licitants d'asil, una xifra rècord per al país i que suposa gairebé el triple que la del 2014, segons dades oficials. El cap per a Europa de l'ACNUR, Vincent Cohetel, ha expressat la seva esperança que les autoritats noruegues rectifiquin i "mantinguin la tradició humanitària que els ha caracteritzat en les últimes dècades".