Els disturbis racistes sacuden Còrsega

Tot va començar amb una manifestació pacífica en solidaritat amb els policies i bombers agredits per un grup d’encaputxats el 24 de desembre a la nit a Ajaccio, al sud de Còrsega. Les protestes es van succeir durant la jornada de divendres quan prop de 600 ciutadans es van congregar davant la comissaria de la ciutat. D’ells, 300 van continuar la mobilització als Jardins de l’Empereur, una de les zones més populars de l’illa. Allà, la manifestació va degenerar amb crits i eslògans xenòfobs: «Arabi fora (fora els àrabs)» o «aquesta és la nostra casa».

Un centenar de persones van irrompre llavors en una sala d’oració musulmana, van provocar nombroses destrosses i van cremar còpies de l’Alcorà. Malgrat que les autoritats van prohibir qualsevol tipus de manifestació fins al 4 de gener per evitar nous altercats, les protestes es van succeir al llarg de tot el cap de setmana.

FERIDES IDENTITÀRIES / Aquests esdeveniments han reobert el debat sobre el racisme i la xenofòbia a Còrsega. Arran de la victòria dels nacionalistes en les eleccions territorials, França sembla redescobrir les ferides identitàries de l’illa.

«Tenim un gran problema en aquest país i Còrsega n’és un trist exemple: hi ha un odi molt fort, alimentat no només per les ments radicalitzades, sinó també per la política, que amenaça la nostra unitat. Una política que reivindica un territori exclusivament cristià i condemna el que seria una islamització de la societat francesa», explicava Laurent Marcangeli, diputada i alcaldessa d’Ajaccio, dissabte al matí. Així, les autoritats corses intenten distanciar-se d’aquests actes racistes i islamòfobs que han col·locat l’illa en la primera pàgina mediàtica. En una intervenció radiofònica, l’independentista Jean-Guy Talamoni, nou president de l’Assemblea a Còrsega, va apuntar a «successos inqualificables en una terra que ha instaurat la tolerància religiosa des del segle XVIII».

Notícies relacionades

Una bisbessa, al líder republicà: "Li demano que tingui compassió"

La croada de Trump contra tot el ‘woke’ arrenca amb una purga social

No obstant, no és la primera vegada que Còrsega es converteix en l’escenari d’aquest tipus de protestes. L’abril passat, un lloc de culte musulmà va ser destrossat a Propriano (al sud de l’illa). A l’octubre, a la comunitat de Bastia, prop de 150 persones es van congregar sota la crida de Jean-François Baccarelli, líder del moviment d’extrema dreta a Còrsega, per expressar la seva oposició a l’arribada d’immigrants.

Aquests esdeveniments treuen a la llum els problemes identitaris que separen l’illa del continent, especialment arran de la victòria de l’independentista Talamoni, que el 18 de desembre va pronunciar el seu discurs d’investidura en cors.