VIOLÈNCIA ARMADA EN EUA

L'ombra del terrorisme plana sobre la matança de Califòrnia

Obama no descarta cap hipòtesi en la mort a trets de 14 persones en San Bernardino

La policia indaga en les motivacions i en el cercle de la parella musulmana autora del tiroteig

Un policia armat en la recerca dels sospitosos del tiroteig, a San Bernardino, aquest dimecres. / AFP / PATRICK T. FALLON

Un policia armat en la recerca dels sospitosos del tiroteig, a San Bernardino, aquest dimecres.
Farhan Khan, cunyat d’un dels sospitosos, en una roda de premsa a Anaheim (Califòrnia).

/

3
Es llegeix en minuts
Ricardo Mir de Francia
Ricardo Mir de Francia

Periodista

ver +

El tiroteig de dimecres a San Bernardino (Califòrnia), on una parella d’assaltants va matar 14 persones i en va ferir 21, ha deixat un bon nombre d’incògnites per l’aspecte atípic del modus operandi i el passat recent dels assassins. En plena inquietud mundial pel terrorisme gihadista, les autoritats no descarten que aquesta ombra plana sobre els fets. Però és només una hipòtesi que no hauria de deixar de banda un problema més gran per al país. Cada dia moren als Estats Units 88 persones d’un tret i cada dia hi ha un tiroteig amb un mínim de quatre morts o ferits, segons la mitjana extreta per organitzacions que monitoritzen la violència armada. Els assassinats de masses, per més que copin els titulars, són només el fum d’una pistola gegant.

Aquesta vegada la sagnia es va produir en un centre estatal d’atenció a discapacitats on treballen uns 600 empleats, encara que els assaltants van dirigir la seva atenció en una festa de Nadal que celebrava un grup de funcionaris de Salut. Un dels assassins, Syed Farook, treballava per a aquest departament inspeccionant restaurants i, abans de tornar armat amb la seva dona, Tashfeen Malik, havia assistit a la festa.

ENTRE 65 I 75 BALES / La policia va confirmar que se’n va anar en algun moment després d’una discussió i quan va tornar, ja acompanyat, tots dos portaven màscares, armilles amb carregadors i anaven armats amb un rifle d’estil militar i una pistola, tots dos semiautomàtics. Al centre de serveis socials van disparar entre 65 i 75 bales.

Els autors d’aquest tipus de crims tendenixe a actuar sols i solen suïcidar-se o són abatuts per la policia al lloc dels fets. Però a San Bernardino van fugir en un vehicle negre. Hores després la policia els va matar en un tiroteig. «Van venir preparats per fer el que van fer, és com si estiguessin en una missió», va dir el cap de policia de San Bernardino, Jarrod Burguan. Totes les armes van ser comprades legalment, dues per un dels assaltants, i les altres per una tercera persona que està sent investigada. A més, portaven una bomba casolana que, aparentment, no va funcionar. A casa dels assassins s’ha trobat una dotzena de bombes casolanes i centenars de peces de munició de diferents calibres.

LLUNY DEL PERFIL TIPUS / Els motius encara són una incògnita, però no s’ha descartat que pugui tractar-se d’un acte terrorista. «En aquests moments no sabem per què ha tingut lloc aquest terrible incident», va dir ahir el president Barack Obama. «És possible que estigui relacionat amb el terrorisme, però no ho sabem. També és possible que estigui relacionat amb l’entorn laboral». Cap dels sospitosos responia al retrat robot habitual en aquest tipus de successos.

Segons un estudi del criminòleg Grant Duwe, el perfil tipus és el d’un home blanc, solter, separat o divorciat, i la seva edat oscil·la entre els 30 i els 40 anys. L’excepció són els tirotejos en col·legis o universitats, perpetrats generalment per gent molt més jove. En el cas de Farook i Malik, nord-americà ell i pakistanès ella, estaven casats, eren musulmans i tenien 28 i 27 anys, respectivament. Cap tenia antecedents ni estava al radar de l’FBI, encara que Farook va viatjar el 2013 a l’Aràbia Saudita i no es descarta que es radicalitzés al bressol de l’odi wahhabita.

La investigació continuava ahir, amb una especial atenció a les implicacions que podria tenir si es tractés d’un atemptat islamista, però aquesta hipòtesi, per més que estigui cridada a generar un grau més gran d’histèria, no amaga el verdader problema dels EUA. Des de començament d’any, hi ha hagut entre 336 i 354 tirotejos amb un mínim de quatre morts o ferits, el criteri d’algunes organitzacions per definir els tirotejos de masses. El mes passat cinc persones van ser assassinades en un càmping de Texas, 17 van resultar ferides mentre filmaven un vídeo a Nova Orleans i quatre van morir en un crim de violència domèstica a Florida. Un d’ells tenia 5 anys.

Notícies relacionades

Altres estudis revelen que els crims de masses són un percentatge insignificant dels més de 30.000 morts per un tret l’any passat. La majoria, més de 21.000 víctimes, són suïcidis, un acte més fàcil de perpetrar si es té una arma.

Una altra part important són homicidis que, en molts casos, segons una investigació de USA Today, es produeixen arran de disputes familiars, ruptures de parella i problemes econòmics. A això caldria afegir-hi la violència relacionada amb les bandes i les drogues que està dessagnant els barris pobres i generalment negres de ciutats com Chicago, Detroit o Baltimore.