Mali: un país assetjat pel terrorisme

Gihadistes vinguts d'altres països, extremistes locals, tuaregs i peuls radicalitzats debiliten l'Estat africà

3
Es llegeix en minuts
BEATRIZ MESA / RABAT

El clima d'inseguretat s'ha disparat a Mali, on aquest divendres un grup d'homes armats han assaltat un hotel de Bamako i han agafat com a ostatges 170 persones. Els atacs terroristes s'han multiplicat no només a la regió d'Azawad (nord de Mali), sinó també a la capital, Bamako, que va patir el primer cop gihadista el mes de març passat quan la Jatiba (falange armada) del líder terrorista Mokhtar Belmokhtar, també coneguda com Els que Firmen amb la Sang, va atacar el restaurant La Terrase i va matar cinc persones, entre ells, tres europeus. L'atac va ser "un acte de venjança contra França", segons van expressar en un comunicat els criminals.

Des del gener del 2013, a la zona nord del país es desenvolupa l'Operació Serval, una intervenció internacional liderada per França, en col·laboració amb altres països, entre ells Espanya, que té com a objectiu evitar que aquest territori caigui en mans de grups gihadistes.

A més de la cèl·lula liderada per l'algerià Mokhtar Belmokhtar, hi ha altres organitzacions terroristes que operen al país del Sahel, Una són els integrants del Moviment per la Unitat i el Gihad a l'Àfrica Occidental (MUJAO), que va quedar escapçada després de la intervenció militar francesa el gener del 2013 i després que molts dels seus fidels se'n penedissin i acabessin integrant un moviment polític que negocia amb el govern de Bamako la pau per al nord de Mali. De fet, l'Assemblea General de Mali està representada per més d'un exmembre de MUJAO, que ha passat de combatre contra les tropes francesos a defensar la integritat territorial del país des de les files de l'Administració a Bamako.

 

Així doncs, el fenomen gihadista en aquest país del Sahel es torna cada vegada més imbricat i complex perquè aquí hi convergeixen aquells que van abandonar el gihad amb els que la segueixen defensant per controlar un territori desèrtic molt important per les seves nombroses rutes per al tràfic d'armes, drogues i éssers humans que genera una fortuna a la zona. Tant és així que la convergència entre els terroristes i els grups del crim organitzat formen actualment una mateixa entitat al nord de Mali, que dificulta el seu combat sobre el terreny.

Els autòctons gihadistes, que pertanyen a diferents grups tribals, estan guanyant pes en la cartografia terrorista i estan desallotjant del tan disputat territori d'Azawad els estrangers del gihad global que durant els últims 15 anys havien abanderat la marca d'Al-Qaida al Magrib Islàmic (AQMI) i en què s'integren àrabs algerians, i en menys mesura locals del nord de Mali. De fet, aquesta organització compta amb menys homes, vehicles i armes, i el seu control de territori se circumscriu a una zona al desert de la regió de Tombouctou.

MEDIACIÓ TUAREG

Notícies relacionades

Fonts rebels tuaregs asseguren a EL PERIÓDICO que “AQMI pràcticament no existeix i que el seu bastió operacional el representa el grup Ansar Dine (els defensors de l'Islam), que encapçala el mercenari Iyad Ag Gali, un notable tuareg de la tribu Ifoghas, la dominant a la regió de Kidal, el bastió dels tuaregs, que ha mediat en la majoria de les operacions de segrestos d'ostatges occidentals al nord de Mali".

L'últim grup que pretén fer-se un espai en aquesta part de la regió del Sahel són els rebels peuls, que durant dècades s'han vist sotmesos al poder dels àrabs i els tuaregs, i són la tribu majoritària al nord de Mali. Els peuls que s'han adscrit també a l'eslògan del gihad dins d'una organització pròpia --el Front de MACENAS--, i que lidera Madou Koufa, van saltar a l'escenari internacional amb la posada en marxa d'una operació terrorista contra l'Hotel Bayblos a Sevaré, on van fracassar en el seu intent de segrestar ostatges occidentals. El seu èxit en aquesta operació els hauria permès rebre els primers ingressos en la indústria dels segrestos.