Com explicar a un nen un atemptat

"¿De veritat estem en guerra?". Amb aquesta pregunta es van trobar aquest dilluns al matí centenars de mestres francesos quan, a primera hora, van obrir les escoles el primer dia de classe després dels brutals atemptats de divendres a París. Desconcert, bastanta por i molts dubtes. Els més petits van tornar a les seves aules (dissabte, jornada lectiva a França, es van suspendre les classes) amb moltes, moltes preguntes. "Si estem en guerra... ¿quant durarà?", interrogaven uns."¿I on són els terroristes?¿Tornaran a sortir dels seus amagatalls?", qüestionaven altres "¿Així que el que ha passat és per culpa de la religió?", reflexionaven els més grandets. Difícil tasca la d'explicar el que és inexplicable.

Previnguts per endavant, a la gran majoria de col·legis francesos, els claustres de professors havien sigut convocats una hora abans de l'arribada dels alumnes. Es tractava de preparar l'estratègia, d'escollir les paraules justes. Molts van optar per començar "escoltant els estudiants i donant-los una veu", sense forçar res, explicava una docent d'un centre del carrer Romainville, no gaire lluny del parisenc districte 11. Una cosa semblant es va fer el gener passat, l'endemà de l'atemptat contra 'Charlie Hebdo'.

"El primer que s'ha de fer és mirar de restaurar el sentit de seguretat", explica Mar Álvarez, professora de Psicologia a la Universitat Abat Oliba (UAO CEU). Álvarez, que en el seu moment va treballar amb víctimes de l'11-M a Madrid, entén que és fonamental suprimir "la sensació de vulnerabilitat que produeixen successos de la magnitud d'aquests atemptats". "Els occidentals --prossegueix-- creiem que ho tenim tot controlat, que les guerres i les grans matances passen lluny de nosaltres. I quan veiem que no és així, ens enfonsem". Per això és tan important parlar de manera tranquil·litzadora, amb paraules que transmetin calma i no odi.

Amb els nens, defensa la psicòloga, "s'han d'evitar els pactes de silenci". "A vegades, els adults callem les coses per no fer-los patir i això a ells els genera una gran incertesa. No podem negar l'evidència del que ells mateixos estan veient", clama aquesta especialista, que també treballa a l'Hospital Sant de Déu de Barcelona, on tracta, entre altres, menors que han sigut testimoni de casos de violència domèstica. Evidentment, afegeix Álvarez, s'han d'adaptar les paraules "a cada edat", però, en cap moment, s'han d'amagar els fets. "No passa res per dir-los que tampoc nosaltres entenem per què ha passat el que ha passat". És més, afegeix la psicòloga, això propicia, "un sentit d'unitat" important per al nen.

Notícies relacionades

França bombardeja per segona nit Raqqa

L'embarassada que es va penjar de la finestra del Bataclan troba el seu salvador

És, en certa manera, el que van fer dilluns els mestres francesos: "Fer servir les pròpies paraules dels nens per aclarir els seus dubtes, explicar que potser, durant els pròxims dies, el dia a dia canviarà una mica, perquè veuran més policies pel carrer i perquè no hi haurà excursions i sortides escolars, però se'ls ha de deixar clar que això es fa per protegir-los", explica Claude Halmos, psicoanalista especialitzat en la infància.

Un trauma "tan agut" com el que pateixen aquests dies els nens parisencs, "que deixa la persona en estat de xoc", pot tenir seqüeles durant diverses setmanes, assenyala Mar Álvarez. "Fins a cert punt és normal que se sentin atemorits, especialment quan els adults estan utilitzant termes com el de 'guerra", diu. I ells, els nens, que veuen des de fa un temps les conseqüències que una guerra té en un país com Síria (tan present als mitjans de comunicació), "ho tenen difícil per tornar a la normalitat".