CRISI MIGRATÒRIA A EUROPA

Juncker convoca una minicimera balcànica pels refugiats

La frustració i l'escassetat de menjar generen incidents a Eslovènia

MSF denuncia la desprotecció de milers de persones davant el fred i la pluja

Una treballadora de la Creu Roja ofereix pa als refugiats rere una tanca al camp d’acollida de Brezice, ahir.

Una treballadora de la Creu Roja ofereix pa als refugiats rere una tanca al camp d’acollida de Brezice, ahir. / EFE / ANTONIO BAT

3
Es llegeix en minuts
SILVIA MARTÍNEZ / BRUSSEL·LES

La crida llançada pel president eslovè, Borut Pahor, dimarts va obtenir ahir una reacció inesperada per part del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, que va anunciar la convocatòria d'una minicimera sobre refugiats per a aquest diumenge a la seva caserna de Brus-sel·les a la qual estan convidats els líders dels països dels Balcans occidentals més Alemanya, Àustria, Bulgària, Grècia, Hongria, Romania i l'enèsim afectat pel tancament de fronteres, Eslovènia.

La cita té un objectiu: acordar mesures operatives conjuntes que es puguin activar de forma immediata per evitar el descontrol de decisions unilaterals dels estats membres que han acabat passant factura als seus veïns. Aquest és el cas del filat de ganivetes instat per Hongria, amb Sèrbia i ara també amb Croàcia, que ha portat els refugiats a adaptar-se i buscar rutes alternatives a través de Croàcia i Eslovènia, desbordant així els dos governs. «En vista de la situació d'emergència als països que hi ha al llarg de la ruta dels Balcans occidentals es necessita més cooperació, més consultes i una acció operativa immediata», sosté Juncker.

Juncker també ha cursat la invitació al president del Consell Europeu, Donald Tusk, al comissionat de les Nacions Unides per als refugiats, així com a responsables de l'oficina europea de suport a l'asil i a l'agència Frontex. Encara que la decisió de convocar una espècie de minicimera envaeix en certa forma les competències de Tusk, el seu portaveu va assegurar ahir que el dirigent polonès saluda la iniciativa, destinada a resoldre «qüestions urgents», tot i que encara no ha confirmat si hi participarà o no.

REUBICACIONS // Mentrestant, el degoteig de reubicacions de refugiats arribats a Itàlia i Grècia continua. Després d'un primer grup de 19 eritreus, la UE repartirà ara 68 persones més entre Finlàndia i Suècia. Fins ara, segons la Comissió Europea, hi ha nou països que han notificat la seva disposició a acollir refugiats, entre els quals hi ha Espanya, amb un total de 704 places. Una xifra clarament insuficient si els Vint-i-vuit volen complir amb el pacte que van tancar el setembre de reubicar fins a 160.000 persones en dos anys.

A Eslovènia, el descontentament entre els milers de refugiats que han arribat en la seva ruta cap al nord d'Europa va augmentar ahir per la lentitud dels tràmits per poder prosseguir el seu viatge en un país desbordat, que dimarts va mobilitzar l'Exèrcit per ajudar a controlar la marea migratòria. Des de dissabte, quan Hongria va segellar la seva frontera amb Croàcia, uns 21.500 immigrants i refugiats -8.000 només dimarts-, han arribat a Eslovènia, un país de només dos milions de persones.

BAIXES TEMPERATURES / L'èxode no sembla aturar-se i molts refugiats acceleraven ahir el pas per arribar al seu destí predilecte, Alemanya, abans que l'hivern i les baixes temperatures facin la travessia molt més difícil. La frustració dels refugiats pels intents de les autoritats eslovenes de registrar-los es va traduir en diversos incidents. En el primer, uns mil refugiats van trencar el cordó policial al centre d'acollida de Sentilj, a prop de la frontera amb Àustria, i van emprendre el seu camí cap al país veí.

Notícies relacionades

En un altre centre d'acollida, a Brezice, a prop de la frontera amb Croàcia, un incendi va cremar 27 de les 46 tendes de campanya instal·lades per acollir-hi els refugiats. Ells mateixos van iniciar les flames per protestar contra el procediment burocràtic i pel tracte rebut, amb escassetat de menjar, aigua i mantes per lluitar contra el fred.

Precisament, Metges sense Fronteres (MSF) va denunciar ahir la desprotecció de milers de refugiats bloquejats als Balcans i va reclamar la «urgent posada en marxa» de mesures de protecció de dones embarassades, nens i persones grans, «exposats al fred i la pluja en unes condicions que posen en perill la seva vida», va alertar MSF.