ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES

Abbàs dóna per liquidats els Acords d'Oslo a l'ONU

La bandera palestina torna a onejar a l'edifici de les Nacions Unides

El president palestí ignorarà el marc que regula la relació amb Israel

2
Es llegeix en minuts
RICARDO MIR DE FRANCIA / WASHINGTON

Més impopular que de costum i obligat a reinserir la causa palestina en l’agenda internacional, el president palestí va donar ahir a les Nacions Unides un cop d’efecte que si es materialitza podria revolucionar la dinàmica del conflicte amb Israel. Mahmud Abbàs va anunciar que el seu Govern dóna per liquidats els Acords d’Oslo, el marc jurídic que ha regulat les relacions amb l’Estat jueu en les últimes dues dècades. La decisió podria obrir una fase desconeguda en el conflicte i, si arriba fins a les seves últimes conseqüències, hauria de desembocar en el desmantellament de l’Autoritat Nacional Palestina (ANP) i la dimissió d’Abbàs.

L’anunci és el reflex d’un home desesperat, menyspreat pel seu poble i enganyat per una comunitat internacional que l’ha mantingut en el poder finançant a fons perdut un Govern que va néixer per ser temporal i que s’ha tornat etern i escleròtic. «No podem seguir obligats pels acords, i Israel haurà d’assumir les seves obligacions com a poder ocupant», va dir Abbàs durant la seva intervenció davant l’Assemblea General de l’ONU. «La continuació de l’status quo és inacceptable», havia dit abans. Falta veure en què es traduirà l’anunci sobre el terreny o si l’ANP tindrà valor suficident per posar-ho en pràctica. Però les seves conseqüències podrien ser molt significatives. 

L’ESTAT PROPI

Oslo es va concebre com un full de ruta cap a la pau que hauria d’haver desembocat en la creació d’un Estat palestí el 1999. Tot allò va quedar en paper mullat i moltes de les seves clàusules han sigut ignorades, especialment per Israel. Però el gruix dels acords va servir per establir el marc que regula la vida dels palestins. Entre altres coses, va donar a l’Exèrcit israelià el control total en matèria civil i de seguretat del 62% de Cisjordània, de manera que si l’ANP els desobeís es podria generar una situació caòtica. També podria acabar-se la cooperació en temes de seguretat i quedarien en l’aire serveis que Israel proveeix, com l’aigua o l’electricitat, a canvi de pagaments regulars.

«Israel ha destruït els fonaments sobre els quals es van basar els acords en matèria política i de seguretat», va dir Abbàs després de referir-se a la contínua expansió dels assentaments, a les traves per al desenvolupament de l’economia palestina o les freqüents incursions militars israelianes a les zones de jurisdicció palestina. En el seu discurs, dur com gairebé sempre, no va fer cap menció a una possible dissolució de l’ANP, un Govern que a penes té competències i que és fruit d’aquells acords. «Començarem a implementar aquesta declaració per mitjans pacífics i legals», va precisar.

Notícies relacionades

Era un dia important per als palestins. Una hora més tard es va hissar la seva bandera a l’ONU, una petita victòria diplomàtica a la qual s’havien oposat tant els Estats Units com Israel. Però potser marcarà l’inici d’una època. 

Després de reemplaçar Iàssir Arafat fa 11 anys, Abbàs es va dedicar primer a liquidar l’estratègia armada de la segona intifada i tornar a la taula de negociació. Més tard va recórrer a la diplomàcia buscant un reconeixement internacional de l’Estat palestí. Res ha funcionat, i ara s’entra en una tercera fase: la ruptura de les regles del joc i el desmantellament del miratge d’Oslo.