Una encaixada per a la història

La imatge ha recorregut el món en dues versions, totes dues impactants. Una, més al·legòrica, mostra dues mans que s'estrenyen i dues més que les sostenen. L'altra capta l'escena completa que va tenir lloc a l'Havana: el president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, i Rodrigo Londoño Echeverry, àlies Timochenko, el cap de les FARC, segellen amb aquest gest un acord que marca, ja de manera irreversible, el principi del final de la guerra més llarga de l'Amèrica Llatina, saldada amb més de 220.000 morts.

El president de Cuba, Raúl Castro, somriu enmig de Santos i el guerriller i, a la seva manera, ell també se n'emporta part del rèdit polític. El 23 de març del 2016 han  de concloure les negociacions de pau. En les pròximes hores, Santos repetirà aquest anunci a l'Assemblea General de l'ONU amb la benedicció del papa Francesc i durant una trobada amb el secretari d'Estat dels EUA, John Kerry.

Des que el desembre del 2012 el Govern i les FARC es van asseure a negociar, el pèndol de les emocions de la societat va oscil·lar de manera trepidant entre l'optimisme i el malestar. L'esperança es va dibuixar a l'horitzó gràcies al complex consens a què es va arribar en matèria de justícia. La guerrilla començarà a deixar les armes com a màxim 60 dies després d'haver firmat l'acord final i es convertirà en partit polític.

L'escull més difícil

Les negociacions, que van ser satisfactòries en qüestions com l'agrària, la participació de les FARC en la vida política i el narcotràfic, van travessar l'escull més difícil: la creació d'«una Juridisdicció Especial per a la Pau». El tribunal jutjarà els delictes més greus. Es preveu, no obstant, aplicar amnisties, indults o sancions atenuades per als que reconeguin les seves responsabilitats.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

En queden exclosos els involucrats en crims de lesa humanitat, segrestos, execucions extrajudicials, desplaçaments forçats, desaparicions, tortures, violència sexual o reclutament de menors.

El cap dels negociadors de Santos, Humberto de la Calle, va ser categòric: hi haurà pau sense impunitat. No només es compliran penes: es buscarà la veritat i la reparació. L'expresident Álvaro Uribe, capdavanter de la mà dura contra les FARC, va acusar el Govern d'acceptar «que delinqüents responsables d'atrocitats no vagin a la presó a condició de confessar les seves responsabilitats». En la figura de Santos es resumeix la paradoxa històrica de Colòmbia: va ser ministre de Defensa d'Uribe i li ha tocat la tasca de tancar el dolorós conflicte.