«Un diàleg polític ja és un triomf»

E.H.: Vostè, senyor Altafaj, diu que si això va gaire lluny, hi haurà pressions de la UE a Espanya perquè s'assegui a negociar.

A.A.: Ja hi ha un debat obert, amb les primeres aportacions de la senyora més poderosa del continent. I efectivament aquests missatges seran cada vegada més explícits.

I. G.: Però no a favor de la independència de Catalunya. És que aquí anem jugant amb les paraules. Parlen que es pacti alguna cosa per sortir d'aquest punt mort.

A.A.: Dic el que vostè ha dit. Perquè hi hagi un diàleg polític, per exemple. Només això, comparat amb l'històric dels últims 10 anys, ja és un triomf.

E. H.: Si es vota la independència, ¿hi ha marge per res que no sigui la independència?

A.A. En una negociació a Europa, i en això el senyor Guardans i jo tenim certa experiència, les parts no aconsegueixen mai el 100% dels seus objectius. Negociació és precisament que hi hagi diàleg polític per arribar a compromisos. A Catalunya no demanem res més des de fa molts anys.

I. G.: Si vostè em diu que fruit de tot aquest procés a partir del 27 de setembre entrarem en un carreró sense sortida en què la Unió Europea no es quedarà neutral políticament, hi estem d'acord. Que obligarà a seure les parts i que d'aquí en sortirà alguna modificació per apaivagar aquesta situació, això també ho firmo. Caldrà anar a una reforma constitucional, que ja veurem què diu, que modifiqui la situació de Catalunya dins l'Estat espanyol. Però això no és la independència.

E.H.: ¿L'objectiu de la Generalitat és aconseguir una negociació per a un pacte per mantenir Catalunya a Espanya?

A. A.: No, no. La Generalitat no és aquí com a institució. El senyor Guardans parla d'una reforma constitucional. Senyor Guardans, vostè diu que fem un discurs allunyat de la realitat. Però ¿quina és la realitat avui, les possibilitats de materialització d'una reforma constitucional espanyola?

I. G.: ¿En relació amb què? ¿Comparat amb què?

Notícies relacionades

Catalunya-Europa, un incert viatge a debat

«No serà mai estat ni membre de la UE»

A. A.: Comparat amb el que tenim avui. El reconeixement de Catalunya com a nació.

I.G.: Seria un estat espanyol que segueix formant part de la Unió Europea i que modifica la seva distribució territorial de poders. Això exigeix unes majories que són complicades en aquest moment però que són possibles, que formen part del sistema democràtic. El que no forma part del sistema democràtic és que 70 diputats decideixin autoproclamar-se estat. H