Chapo, un país statge del narco

«La vida dóna moltes voltes, un dia estem al forat i un altre, a dalt». Joaquín el Chapo Guzmán, el narcotraficant més poderós de la història, llança els seus tuits després de fugar-se fa una setmana del penal més segur de Mèxic. «A seguir treballant amb els compadres», anuncia. Amb la seva bufetada al Govern, de viatge oficial a París quan ell es va escapar pel túnel, el capo del càrtel de Sinaloa posa la guinda a gairebé una dècada de nefasta narcoguerra i torna a la palestra, disposat a recuperar el terreny perdut en 17 mesos de reclusió en què ha crescut la competència dins del canviant mapa del narco.

Milers de guardes federals el busquen per tot el país. «La cacera està en marxa», diu el cap d’operacions de l’agència antinarcòtics nord-americana, DEA, Jack Riley. Ell el va rastrejar fins a la seva captura el febrer de l’any passat i ara assegura: «Els perseguirem i els tornarem a ficar a la presó». Mentrestant, el Chapo diu que està de tornada: «De tornada amb la família, tota la meva gent amb mi». I molts se l’imaginen «confortablement instal·lat» en aquest triangle daurat mexicà vermell de cascall i verd de l’aquí anomenada mariguana, de Durango a Sinaloa. Aquí, a Badiraguato, lloc conegut com «l’autèntica mata del narco», va néixer Joaquín Guzmán Loera fa 58 anys.

Després de la marihuana i l’opi del cascall o amapola convertit en l’heroïna barata que al nord del riu Bravo coneixen com brown sugar (sucre morè), el Chapo va completar els tres colors de la bandera mexicana amb el tràfic de cocaïna i la fabricació de metamfetamina i altres drogues sintètiques. I no només va foradar la frontera nord-americana amb un centenar de túnels, sinó que, gràcies a grans aliances i suborns, va expandir el seu imperi a tot Amèrica i el tràfic de drogues als cinc continents. El càrtel de Sinaloa es va consolidar a més en el cim del narco amb una violència quirúrgica contra els seus competidors i fins i tot va augmentar el seu poder enmig de la narcoguerra.

Violència estesa

Al president anterior, Felipe Calderón, se li va ocórrer fa 10 anys declarar la guerra als càrtels de la droga. Fins i tot es va vestir de militar i va fer el mateix amb el seu fillet. Però l’uniforme li venia tan gran com un desplegament militar que va aixecar vespers i va estendre violència i crim per tot el país. Al davant, un enemic eteri i transnacional que penetrava en totes les institucions a base del que un altre president històric havia batejat com «canonades de dòlars». El corresponsal recorda la confessió d’un militar poc després d’arribar a Mèxic, 28 anys enrere: «Un dia t’asseus a la taula, obres amb clau el teu calaix privat i et trobes un Rolex envoltant un feix de bitllets. ¿A qui l’hi torno, qui de tots els que et miren hi estan ficats? Un altre dia et truquen: només has de deixar de fer alguna cosa».

La que hem estat denominant narcoguerra, en un país en què fins i tot els corridos ara són narcocorridos, ja ha costat més de 150.000 vides, les llistes de desapareguts sumen entre 20.000 i 40.000 persones, i tampoc han cessat el cobrament de dret de pis als negocis de totes dimensions i els segrestos de tota mena i a tot nivell. En diverses regions han proliferat els grups d’autodefensa; en moltes barriades de les ciutats, les rondes de vigilància veïnal. Intel·lectuals, poetes, sacerdots defineixen Mèxic com «un país de fosses comunes, una immensa fossa clandestina, un país d’orfes i desapareguts».

El desplegament militar va aixecar aldarulls que van estendre crim i violència a gairebé tots els 32 estats mexicans. La caça, l’abatiment i la captura dels grans capos, l’aparent desmantellament dels seus càrtels, van provocar la seva fragmentació i el sorgiment de cèl·lules i bandes delictives de funcionament territorial, noms tenebrosos i violència extrema. La Fiscalia mexicana recompta gairebé mig centenar d’aquestes bandes, la majoria braços armats de nou càrtels: els de Sinaloa, Jalisco Nueva Generación, Los Zetas, Golfo, Tijuana, Beltrán Leyva, Juárez, Familia Michoacana i Los Caballeros Templarios.

El Chapo Guzmán va acabar com a gran guanyador del sexenni que Calderón va marcar amb la narcoguerra. Amb la tornada al poder del Partido Revolucionario Institucional (PRI), tot Mèxic esperava que el president, Enrique Peña, frenés l’espiral de terror. Molts mexicans diuen: «Vam votar Peña i el PRI perquè vam creure que podien parar tants morts, però tot continua igual o pitjor». La narcoguerra, la delinqüència i la inseguretat van seguir campant, el que passa és que se’n va deixar de parlar i de mostrar-ho per televisió.

Van caure més capos, va caure el Chapo en el que alguns investigadors, com Edgardo Buscaglia, consideren un «pacte amb l’Estat», i al tauler del narcotràfic van començar a sorgir noves figures. Ho van fer a partir, precisament, de grups auspiciats –entre relacions familiars i conxorxes– pel mateix càrtel de Sinaloa a través d’Ignacio Coronel, cap de plaça a Jalisco, l’estat del mariachi i el tequila, amb base a Guadalajara, la segona ciutat de Mèxic i abans capital urbana del narco.

Aquests grups es van presentar com a Matazetas i van fer honor a aquest nom, sobretot fa quatre anys a Veracruz, on en pocs dies van matar dotzenes de sicaris i col·laboradors dels Zetas. Com a desafiament, van deixar un camió amb 35 cadàvers en plena avinguda del port de Veracruz, sota el gran mall Plaza de las Américas i un World Trade Center llest per a la gran conferència nacional de fiscals. No obstant, igual que Los Zetas van estendre la seva xarxa criminal en guerra contra el càrtel del Golfo, que els va crear com a braç armat, els Matazetas van passar a ser el càrtel Jalisco Nueva Generación (CJNG), fins a posar-se en poc temps a l’altura del de Sinaloa.

La mort d’Ignacio Coronel va donar ales a aquest nou càrtel i la captura del Chapo va acabar d’empènyer-lo. El seu tràfic de cocaïna i metamfetamines va evitar els EUA per dirigir-se al Canadà i va trobar noves rutes cap a l’Àsia i Europa, amb enormes beneficis. A penes fa quatre mesos que els EUA van advertir del poder del Nueva Generación, així com de la riquesa dels seus aliats financers, dirigits per sis germans coneguts com Los Cuinis. Les autoritats mexicanes la consideren una sola organització fins i tot per vincles familiars, però la DEA diu que són màfies diferents i associades.

Quan ningú havia sentit a parlar d’aquest altre grup, els agents antinarcòtics van assegurar: «Los Cuinis són els narcotraficants més rics del món». I encara més: «A finals de febrer, les autoritats mexicanes van detenir, sense saber-ho, el narco més ric del planeta». Es referien a Abigael González, el Cuini, el gran dels germans, capturat a Puerto Vallarta, Jalisco, en un dels operatius conjunts de la Marina, la policia i la Fiscalia General. «Los Cuinis són els amos gairebé absoluts del mercat europeu i asiàtic de les drogues»,asseguraven els informes de l’espionatge nord-americà.

Un alt funcionari de la DEA confirmava: «El Cuini i els seus germans són els narcotraficants més rics perquè són els que venen més cocaïna i metamfetamines a Europa, i les autoritats del continent no han aconseguit confiscar-los gairebé gens de diners ni de droga; és a dir, els seus guanys són totals». Mentre els grups tradicionals de Sinaloa, el Golf de Mèxic i la coneguda com a Tierra Caliente es disputaven les rutes cap als EUA, Los Cuinis i el CJNG guanyaven «milers de milions de dòlars» associats amb narcos sud-americans en el tràfic cap a Europa.

«El càrtel de Sinaloa domina el mercat nord-americà i la majoria de places i rutes de Mèxic. Encara és qui té més poder d’intimidació, arsenal sofisticat i braç de corrupció», precisava el funcionari de la DEA. Però Los Cuinis ja eren més rics: «No són violents, no criden l’atenció i són gairebé impenetrables en la seva estructura de comandament». Blanquegen diners en infinitat d’«empreses familiars» i inverteixen «sobretot en el sector de béns immobles». Una dona uneix Cuinis i Nueva Generación: l’esposa d’Abigael González i exdona d’Armando Valencia, un altre precursor detingut fa dos anys, és germana de Nemesio Oseguera, el Men-cho, cap del càrtel de Jalisco.

Oseguera ha sigut en aquests mesos, fins a la fuga del Chapo, l’home més buscat pels dos països. I si el seu cunyat no és violent, com diu la DEA, el Mencho va reaccionar amb gran poder de foc a les primeres detencions de la seva gent. Els seus sicaris van matar 15 policies en dues emboscades i, l’1 de maig, van abatre l’helicòpter militar que el va detectar i van col·lapsar tot Jalisco, començant per la capital, Guadalajara, amb l’incendi de dotzenes d’autobusos i camions, així com algunes gasolineres.

Com altres, l’investigador Buscaglia opina que el Chapo «va fugir al considerar trencat el seu pacte amb l’Estat», que va depurar funcionaris corruptes que el servien i no va evitar l’auge dels seus ara competidors. Alguns analistes, com Julio Hernández, preveuen que «la reinstal·lació del capo i empresari al capdavant del seu negoci transnacional aportarà equilibris, mitjançant acords o mitjançant guerra, amb els nous càrtels desbordats».

De moment, les amenaces de Guzmán es dirigeixen als que el van empresonar: «No saben on ficar-se els que em van jutjar ni el marí que em va portar a l’helicòpter ni el puto que m’hi va posar». No obstant, hi ha consens a determinar que torna disposat a seguir lluitant per les rutes del Golf i el centre que encara se li escapen.

Notícies relacionades

Fico segueixa l’uci "molt greu" després de ser operat per segon cop

La UE, feble davant el narco

Convertit de nou en l’enemic públic número u i l’home més buscat amb milionàries recompenses, el Chapo diu que està amb la família i la seva gent. Els seus feus s’estenien molt més enllà del triangle daurat de la Sierra Madre, fins a llocs insospitats, com una aldea perduda entre turons verds a la qual aquest corresponsal va arribar per casualitat temps enrere. Allà tothom esperava el seu retorn: «Un home generós, el patró. Sempre arribava amb animals, alguns ja morts per a la festa. I, sobretot els primers dies, hi havia cua per demanar-li favors que ell resolia més que satisfet d’un en un».

Després de recórrer el túnel, el Chapo torna a l’escenari: «Un segon és suficient per canviar tota una història... Ja he tornat».