Aquesta és la pel·lícula sobre la prostitució a Marràqueix que Marroc ha prohibit

Una pel·lícula sobre la vida de quatre prostitutes realitzada pel marroquí Nabil Ayuch ha sigut prohibida al Marroc després d'originar una enorme polèmica pel seu llenguatge cru i el seu retrat del  que és un secret a crits: la ciutat de Marràqueix com a meca del turisme sexual.

El ministeri de Comunicació va fer ahir a la nit pública la seva decisió: la pel·lícula no serà autoritzada "ja que comporta un greu ultratge als valors morals i a la dona marroquina, a més de ser un atemptat flagrant contra la imatge del país".

La pel·lícula 'Much loved' (Zine li fik) acaba de ser projectada a Cannes fora de la secció oficial, segons sembla amb una acollida discreta, però l'aparició d'un extracte del film ha estat suficient per calmar els ànims des de la setmana passada, tant a les xarxes socials com als mitjans de comunicació.

A la pel·lícula, quatre prostitutes comparteixen la seva casa i les seves vides, les seves alegries i les seves frustracions, i parlen sense embuts del comportament dels seus clients àrabs del Golf en festes multitudinàries regades de diners i alcohol, així com d'europeus que busquen sexe amb menors o amb travestis.

Realitats per tots conegudes i que també contribueixen a fer de Marràqueix una capital turística, com les muntanyes de l'Atlas i les serps de la plaça Jamaa al Fna.

Una pàgina circula en els últims dies a Facebook titulada obertament "Tots per l'execució de Lubna Abidar (actriu principal del film) i Nabil Ayuch", que dilluns a la nit ja tenia més de mil "likes" i una infinitat de comentaris feridors.

Una desconeguda Associació marroquina de defensa del ciutadà ha interposat una denúncia contra Ayuch i Abidar perquè la pel·lícula "perjudica directament Marràqueix i les seves dones, i més generalment el Marroc", segons va dir al lloc telquel.ma el seu president, Mustafa Hasnaui.

ATAC DES DE LES MESQUITES

Fins i tot l'imam d'una mesquita de Salé, ciutat veïna de Rabat, va aprofitar el sermó de divendres passat per criticar una pel·lícula "que incita al llibertinatge i promou entre els marroquins la pornografia i les relacions il·legítimes: un estranger besa una dona i després se l'emporta al llit, tots dos despullats, ¿això és cine?", es va preguntar.

Nabil Ayuch i Lubna Abidar han concedit nombroses entrevistes a emissores de ràdio, cadenes de televisió i portals web en què han hagut de justificar-se per l'elecció del tema i l'ús de paraules normalment impronunciables en una societat puritana com la marroquina.

"La realitat, és clar que pot molestar -va dir Ayuch al portal le360.ma- ¿Acceptem mirar-nos al mirall? Si nosaltres no ho fem, altres ho faran en lloc nostre", va raonar el cineasta, caracteritzat per elegir temes controvertits en les seves pel·lícules.

ESPERANCES DEL DIRECTOR

Ayuch va reconèixer que no ha fet una pel·lícula per a tots els públics i malgrat això confiava que passés el filtre de la "comissió de visionat" (un eufemisme per a l'organisme de censura) pel qual passa tot film, nacional o estranger, abans de tenir el permís d'exhibició en el país.

La comissió podria haver qualificat la pel·lícula per a "més grans de 16 anys" o fins i tot reclamar al director que tallés certes escenes, però el Centre Cinematogràfic Marroquí va enviar a Cannes una avançada que va assistir a la projecció i hi va oposar la seva clara negativa.

"És una pel·lícula subtil, no és per a tots els públics ni per passar-la per la televisió, perquè el cine ja no és un mitjà de gran públic (però) si el públic marroquí està madur per veure certes imatges estrangeres, ¿per què no pot veure les rodades pels locals?", es va preguntar Ayuch abans de conèixer la prohibició.

"El problema -ha escrit el comentarista Karim Bukhari- no és la pel·lícula, que gairebé ningú ha vist, sinó el turisme sexual. Al Marroc, aquest turisme no és una ficció, sinó una realitat. No és la pel·lícula d'Ayuch la que la va inventar. Nosaltres la coneixem, la vivim, la debatem i fins i tot ens en riem a vegades, però ens neguem a veure-la a la pantalla i que altres marroquins ens en parlin".

Notícies relacionades

Un home de 89 anys es lia a trets i deixa quatre ferits al centre d’Atenes

Trump rebutja el pla de pau de 3 fases de l’Iran que deixa el programa nuclear per al final

I és que la (im)moralitat de la pel·lícula no ha sigut l'únic problema en un país que encara debat si l'art ha de ser "net", com proclama el governant Partit Justícia i Desenvolupament (islamista).

La pel·lícula també ha sigut criticada per mostrar una imatge negativa del país i evidenciar sense embuts un d'aquests fenòmens dels quals no s'ha de parlar en veu alta.