Atalanta, la missió mirall

El 18 de febrer, la patrullera Infanta Cristina, amb 106 tripulants a bord, va sortir de la bocana del port de Cartagena, i va enfilar proa, primer cap al canal de Suez, i després cap a les incertes aigües del golf d'Aden, on en aquests moments vigila, en companyia de vaixells de guerra d'Itàlia, Holanda i França, el trànsit de vaixells mercants i les activitats dels pesquers que treballen a la zona en els mesos de l'any més propicis per a la pirateria: el període entre monsons. Vella coneguda de les aigües somalis, és la tercera rotació de l'Infanta Cristina en l'operació Atalanta, la missió marítima de la UE establerta el 2008 per garantir la seguretat marítima enfront de les costes de la Banya d'Àfrica.

Quan l'operació naval, la primera que porta a terme la UE en el marc de la Política Comuna de Defensa i Seguretat, ja va camí de complir el seu sisè any d'existència, cada vegada més veus alerten del risc que s'acabi eternitzant. I és que, malgrat els indubtables èxits obtinguts durant aquests anys per millorar la seguretat del trànsit marítim, l'absència d'un pla complet i a llarg termini per eradicar la pirateria de Somàlia, un estat fallit sumit en lluites intestines des de fa un quart de segle, fa que, de moment, la presència militar europea no tingui aparença d'acabar.

La carcassa legal de la missió és la resolució 1816 del Consell de Seguretat de l'ONU aprovada el 2 de juny del 2008. En el text legal s'estipula que aquelles nacions que podrien comptar amb el vistiplau del Govern Federal Transitori eren autoritzades a entrar en aigües territorials somalis per enfrontar-se als pirates durant un període extensible de sis mesos. El 10 de novembre, el Consell Europeu donava a llum l'operació Atalanta, en la qual participen permanentment entre quatre i set navilis de guerra, en funció dels mesos. Espanya és, juntament amb França, el país que més hi ha contribuït. El mandat ha sigut prorrogat fins a finals del 2016.

Més seguretat

Notícies relacionades

Rússia i Itàlia s’embranquen en una crisi diplomàtica

El sisme més fort de l’última dècada

La seguretat ha millorat a simple vista. El nombre d'atacs va passar de 237 el 2011 a 75 el 2012. «Tenint en compte aquests números, les mesures de la comunitat internacional sembla que estan produint els seus fruits», sentencia Joris Larik en un article per a la fundació Pierre du Bois. Un dels èxits d'Atalanta és precisament l'establiment del Corredor de Trànsit Internacionalment Reconegut, que permet als vaixells organitzar-se en combois i ser escortats abans d'endinsar-se en aigües de risc. A més, tal com destaca per e-mail l'acadèmic Ravi Sodha, autor del document Operació Atalanta: una anàlisi d'opció racional, la missió «ha incrementat la credibilitat de la UE com a actor internacional», encara que insisteix que els Vint-i-vuit «estan molt lluny de tenir una política comuna i coherent».

 En el capítol dels contres, hi ha la falta de solucions a llarg termini. Per a això la Unió Europea hauria de desplegar «personal militar en terra» i «els costos d'estendre la missió serien enormes», resumeix Sodha.